• Un 15% de les famílies van accedir a ajuts l'any passat, i l'import d'aquests s'ha quintuplicat des del 2007

Casals, Rodríguez i Nicolau presenten, ahir, l'anàlisi de l'evolució de les prestacions socials Foto: SFG

El 5,5% de la població andorrana vivia el 2009 per sota el llindar de pobresa relativa. Per sota d'aquest llindar, que se situa als 706 euros per persona al mes o als 2.047 euros mensuals per una família de dos adults i dos menors, es considera que hi ha precarietat i que són necessàries ajudes d'atenció social. Així, el percentatge de població que es troba per sota d'aquest llindar poc ha variat, i en tot cas ha augmentat fins ara. Doncs des del 2007 fins l'any passat s'han triplicat les famílies que accedeixen al sistema de prestacions socials, del 5,1% al 14,9%, per bé que no totes es troben en aquesta situació.

De fet, l'assessor del departament de Benestar, Ramon Nicolau, va exposar que si el llindar de pobresa o de precarietat s'estableix en el 50% del salari mitjà, les prestacions arriben a les famílies que tenen un nivell de renda del 75% del salari mitjà. Aquí és on es situa el llindar econòmic de cohesió social, per sota del qual es considera que cal donar ajudes per afavorir justament la cohesió i la integració social de la família. A Andorra aquest llindar és de 929 euros mensuals per una persona sola, o de 2.694 euros al mes per una família composta per una parella amb dos fills.

Sigui com sigui, el 2011 van accedir a prestacions socials 4.370 llars –11.673 persones– quan el 2007 eren 1.512 les llars que se'n beneficiaven. I els recursos que s'hi destinen han crescut encara en major mesura, s'han gairebé quintuplicat. Si el 2007 l'import dels ajuts socials sumava 3,8 milions d'euros, el 2011 era de 17,3 milions, i per aquest any s'hi ha reservat una partida de 24 milions, doncs les previsions apunten a un augment de les demandes i tot i «confiar de no esgotar-la», segons Nicolau, «no en sobrarà gaire».

PRESTACIONS PER CONCEPTE / Els 17,3 milions d'euros que sumaven les prestacions l'any passat es reparteixen en diferents conceptes o àmbits. Van ser els ajuts beneficiaris d'assegurança de vellesa els més quantiosos amb 5,9 milions. Aquí es compten les pensions anteriors a la modificació de la Llei de la seguretat social del 2008. Dins d'aquestes hi ha les pensions de vellesa, les de viduïtat i les d'invalidesa passada la vellesa. Les altres partides importants són les referents a les pensions de solidaritat de la gent gran, amb 2,2 milions d'euros. Aquestes també tenen una «transcendència important» i segueix una tendència de creixement, tal i com va assenyalar Casals, donat que «la població està envellint». L'Atenció Social Primària es queda amb 1,8 milions d'euros, una partida que s'ha triplicat des del 2007. Des d'aquí és des d'on es gestionen les ajudes per alimentació i per cobrir altres primeres necessitats. En aquest punt, els responsables del Ministeri de Salut i Benestar, encapçalats per la ministra Cristina Rodríguez, van voler remarcar que s'estan atenent totes les necessitats que els arriben, i s'activen «mecanismes d'acció immediata» en els casos urgents. Nicolau va puntualitzar que si una família en precarietat es dirigeix als Centres d'Atenció Social Primària, en qüestió d'una setmana té hora concertada i si hi aporta la documentació necessària, en surt amb els vals necessaris per omplir la nevera i amb la certificació del Govern com aval per al lloguer de l'habitatge. En els casos no urgents, l'arribada de les ajudes pot allargar-se un mes i mig. Rodríguez va voler assenyalar que, en la reestructuració del Ministeri i les reformes del sistema que s'estan implantant, es centraran esforços en la prevenció dels casos d'urgència, doncs «molt ràpidament es pot passar d'una situació normal a la precarietat», i va reconèixer que en temes com l'ajut social cal més pedagogia i informació. En aquest sentit, Nicolau també va apuntar que cal «perdre la por i la vergonya» i dirigir-se als serveis de Benestar quan és necessita ajuda per tirar endavant.

Per a més informació consulti l'edició en paper.