• La prova pilot conclou amb mig miler d'espectadors, balanç justet que obliga a replantejar la reobertura de la sala

La consellera Servat, el gerent dels cines i el director adjunt d'Illa Carlemany, en la presentació de la iniciativa als Rocafort Foto: TONY LARA

Comú, propietat i aficionats en general hi havien dipositat moltes i ben legítimes esperances. Però a l'hora de la veritat, el veredicte definitiu –que és el del públic– no convida precisament a l'optimisme. La reobertura del cine Rocafort els dos caps de setmana forts de Pasqua es va saldar amb unes xifres més que discretes: 350 espectadors entre el 30 de març i l'1 d'abril, i un centenar més entre el 6 i el 8 d'abril. En total, mig miler de localitats mal comptades, amb fiascos sonors com ho van ser les dues matinals de dissabte, finalment suspeses perquè no va comparèixer cap espectador. Ni un. Val que era una prova pilot dissenyada precisament per contrastar l'entusiasme popular –recordem que la idea de recuperar el cine Rocafort va sorgir del Consell d'Infants– i comprovar sobre el terreny els horaris que millor s'adequaven als usos dels potencials espectadors. La propietat va jugar fort, amb dues estrenes absolutes –la infantil Lorax, que s'estrenava simultàniament a Sant Julià i Escaldes, i Los idus de marzo, en exclusiva al Centre Cultural Lauredià– però el balanç és agredolç. Especialment el segon cap de setmana, amb l'última de George Clooney com a ganxo de la cartellera i que va punxar estrepitosament.

El gerent dels cines Illa Carlemany, José Jaime López –el multisala escaldenc gestiona també la sala laurediana en aquesta nova etapa– extreia ahir les primeres conseqüències de l'experiment. D'entrada, les bones notícies, el compromís ferm de la propietat amb aquesta idea més o menys visionària de reobrir el Rocafort. De fet, els plans inicials –i encara vigents– preveuen que la sala programi regularment a partir de l'última setmana de juny, coincidint amb el final de curs escolar. Però això serà en el millor dels casos, adverteix. Perquè ara toca avaluar conjuntament amb el Comú lauredià, que cedeix les instal·lacions, els resultats de la prova pilot: «Amb les xifres d'espectadors i de recaptació sobre la taula, hem de veure quins esforços estan disposats a fer», diu López. Perquè hi haurà canvis. Els més espectaculars afectaran els horaris: si hi ha cine al Rocafort, ja no serà el cap de setmana, sinó els dies laborables. Com a mínim, a l'estiu. Per tant, caldrà la complicitat del Comú –que gestiona el Centre Cultural i aporta per tant el personal que obre i tanca les portes del cine– per adaptar-se en aquest nou horari.

Les estrenes, entre interrogants / L'altre gran canvi respecte a l'experiment de Setmana Santa tocarà directament la programació: el fracàs sense pal·liatius de Los idus de marzo sembla haver refredat l'entusiasme inicial de López, que assegurava quinze dies enrere que el Rocafort acolliria pel·lícules d'estrena i que es projectarien exclusivament a Sant Julià, per diferenciar el Rocafort dels Carlemany. Les coses ja no estan tan clares. O si ho estan, és en un sentit completament diferent: «Amb els magres resultats que vam recollir amb Los idus de marzo –que es projectava només al Rocafort– és molt dubtós que les distribuïdores tornin a donar-nos una còpia d'estrena per a aquesta sala», diu López. De fet, s'ha cancel·lat amb efecte immediat la següent estrena que havia de tenir lloc en exlcusiva a Sant Julià: ni més ni menys que Battleship, el blockbuster d'aquesta primavera, que s'estrenarà finalment aquest divendres com estava previst, però als Carlemany i no al Rocafort. L'únic que continua clar és que no es repetiran a Sant Julià pel·lícules que estiguin en cartellera a Escaldes. Però si la premissa és que les grans estrenes es reserven per als Carlemany, s'haurà de veure quins títols acaben recalant al Rocafort.

Tot i la dutxa de fred realisme, López va deixar una porta oberta a l'esperança: «Tant el Comú com nosaltres tenim la voluntat de tirar endavant. Ara caldrà que ens posem d'acord en els canvis que haurem d'implementar, especialment pel que fa a horaris, programació i també publicitat». Aquesta –la falta de publicitat– és precisament una de les crítiques que més van proliferar entre els escassos espectadors que es van acostar al Rocafort el primer cap de setmana de la prova pilot: era pràcticament impossible trobar informació sobre la tot just estrenada cartellera laurediana. Sembla que n'han pres nota. I sembla també que s'ha entès que aquest és un projecte a mig termini. Que caldrà paciència i perseverància perquè el públic torni al Rocafort: «Això no ho aconseguirem en quinze dies» , diu López. Però tampoc no estaria malament que els que van suggerir la idea –sorgida, repetim-ho, del Consell d'Infants– hi aboquessin una mica més d'entusiasme. Per una vegada que s'escolta el poble, estaria bé que el poble no es fes el sord.

Per a més informació consulti l'edició en paper.