• Més de 1.400 joves cursen estudis de cicle superior segons les últimes dades presentades pel Govern

Joves estudiants surten de les aules de la Universitat d'Andorra, a Sant Julià de Lòria Foto: TONY LARA

El nombre de joves que cursen, ara per ara, estudis universitaris és de 1.415, 812 noies i 603 nois, segons les últimes estadístiques recollides pel Ministeri d'Educació. D'aquests, 428 estan inscrits a la Universitat d'Andorra, UdA, que en els últims anys ha ampliat l'oferta docent alhora que també reclutava més alumnes. A banda de confirmar la tendència europea de que les noies cursen més estudis que no pas els nois, les dades d'aquest any representen un increment de prop del 33% respecte a les del 2005, però s'anivellen si es comparen amb les de començament de segle. El 2001, 1.434 joves, 799 noies i 635 nois, cursaven estudis universitaris, mentre que el 2005 només eren 1066.

La progressió a l'alça d'aquesta segona meitat de dècada també ve marcada per un desequilibri més gran entre França i Espanya com a destinació universitària dels estudiants. Per països d'estudi a l'estranger, Espanya és el que acull més estudiants amb 848 efectius, seguida de França amb 110 i de Gran Bretanya amb 17. La resta es divideix entre Alemanya, Argentina, Bèlgica, Canadà, Estats Units, Portugal i Suïssa, amb un o dos estudiants més per país. Dels 848 universitaris que continuen els estudis a Espanya i dels 110 que ho fan a França, el 80% estan inscrits en universitats catalanes i occitanes. Però cap alumne del sistema espanyol tria França per continuar els estudis i pocs alumnes del sistema andorrà ho fan. A més, una bona part dels estudiants del Lycée també tria Barcelona.

Per àrees d'estudi les preferències dels joves tampoc no han canviat gaire i continuen privilegiant les carreres de ciències jurídiques i econòmiques, les ciències de la salut i les carreres tècniques. En l'últim Fòrum Estudiants i Empresa del passat 30 de març, la ministra d'Educació Roser Suñé va reconèixer que és difícil comptabilitzar tots els joves que cursen estudis fora d'Andorra perquè «no tenen cap obligació de comunicar-nos on estudien». També és difícil saber amb exactitud els estudis que estan cursant malgrat que l'Institut d'Estudis Andorrans els anima a comunicar-ho. De fet les estadístiques estan en suspens des del 2005 per la mateixa raó.

Roser Suñé també va explicar que Educació vol fidelitzar-los perquè no desconnectin i es posin en contacte amb els empresaris del país. D'aquesta manera i a través del Fòrum se'ls obre una oportunitat per entrar al món laboral, una empresa cada vegada més difícil. D'aquí l'interès del Fòrum com a canal d'informació i reflexió per als joves tant a l'hora de triar els estudis com d'encarar la vida professional. Trobar feina també és un repte per als joves qualificats.

A començament de segle diversos estudis advertien de la necessitat de crear llocs de treball per als joves qualificats i evitar la pèrdua d'un potencial de coneixements científics, tècnics i d'organització. Entre les actuacions que es recomanaven al Govern, sobresortia la necessitat de recollir i divulgar dades de manera que els estudiants tinguin tota la informació per saber si les carreres cursades tenen sortida al mercat laboral andorrà.

TROBAR FEINA / L'assistència de 350 estudiants al Fòrum confirma també la dificultat de trobar feina una vegada acabats els estudis. I és que si per a un universitari andorrà és cada dia més difícil treballar a Andorra, també li és difícil treballar a fora. La majoria de joves cursen els estudis en universitats catalanes però una vegada titulats tenen moltes dificultats per legalitzar la seva situació a Espanya. Mentre el govern francès facilita l'obtenció del permís de treball a qualsevol estudiant andorrà que hagi cursat estudis a França, els serveis d'estrangeria espanyols posen encara entrebancs. El titulat andorrà es considerat un estranger no resident a la Unió Europea, malgrat la firma del Trilateral, amb els problemes que això comporta a l'hora d'obtenir els permisos de residència i treball, problemes que allarguen els tràmits burocràtics i que poden frenar moltes empreses a l'hora de contractar titulats andorrans.

Per a més informació consulti l'edició en paper.