• L'EENSM proveeix de professionals de suport per a que els estudiants segueixin les classes amb normalitat

Un jove amb mobilitat reduïda i edat escolar carrega la motxilla amb els llibres a la cadira Foto: EL PERIÒDIC

Aquest curs hi ha un total de 114 alumnes amb discapacitat escolaritzats i seguint les classes pertinents, comptant amb el suport de professionals especialitzats sigui de manera permanent o en determinats moments dins el programa Progrés. Altres 10 infants i joves formen part del programa Edes i l'ajut el reben directament a l'Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell (EENSM).

La directora del Departament de Suport a l'Ensenyament i Inspecció Educativa, Mercè Cabré, va explicar que la línia que es segueix des del Ministeri d'Educació en l'àmbit de l'escolarització d'infants i joves amb discapacitat és la que marca la llei d'ordenament de l'Educació i que estableix el «dret a un entorn el més normalitzat». És a dir, que sempre que es pugui, i l'alumne pugui, es prioritza l'escolarització en un centre corrent. Quan el grau de discapacitat és massa elevat com per seguir mínimament les classes i ensenyaments que per edat correspondrien, s'opta per l'EENSM.

És la Comissió Nacional de Valoració (Conava) l'encarregada de determinar el grau de discapacitat de l'alumne. Després, una altra comissió, en la que hi ha representants del Ministeri d'Educació, dels sistemes educatius presents al país i del responsable de l'EENSM, es determina en cada cas quins serveis i ajuts extraordinaris necessiten aquests infants per seguir una escolarització normal. Aquests reforços, que poden anar des de logopedes a educadors especialitzats, per unes hores determinades a tota la jornada escolar, els proveeix per mitjà d'un conveni amb el Ministeri d'Educació, l'EENSM. Sempre s'intenta que els mateixos educadors estiguin amb el mateix alumne tot el curs, i en estreta col·laboració amb el tutor del nen a l'escola i l'equip directiu del centre educatiu corresponent.

Les discapacitats són diferents en cada cas, i per tant també ho és l'ajut requerit. Cal, d'entrada, diferenciar entre els joves amb discapacitats sensorials i motrius i els que tenen discapacitats cognitives. Els primers, necessiten un «material especial», i en determinats casos algú que els acompanyi. Així, Cabré posa l'exemple d'un alumne cec, que requerirà documents transcrits al braille. «El mestre no té perquè saber llegir en braille», recorda la directora del Departament de Suport a l'Ensenyament i Inspecció Educativa. Llavors és l'EENSM qui proveeix una persona que pot transcriure els exàmens, per posar un exemple, per a que l'alumne amb discapacitat visual pugui realitzar-los amb normalitat. També pot ser que un jove amb discapacitat motriu necessiti algú que l'acompanyi per salvar barreres. En aquests casos, els alumnes no tenen més problema per seguir les classes i estan sempre amb el grup.

INCLUSIÓ PARCIAL / Els alumnes amb discapacitat cognitiva són més nombrosos. «Més de la meitat» dels que s'integren al programa Progrés, segons va apuntar Cabré. I en aquests casos els reforços són diferents. Per exemple, un jove que pateixi un trastorn del llenguatge requerirà «molt més temps i atenció, i segurament una tècnica diferent» que la que pugui proporcionar un mestre dins una aula. Similar passa amb els qui pateixen Síndrome de Down, que a primera ensenyança «potser no necessiten un educador» especialitzat tot el temps i amb un reforç per càlcul i llenguatge seria suficient, segons Cabré, però en canvi a segona ensenyança ja «necessiten moltes més hores per seguir una classe». Per això, tot i que la majoria de l'estona estan «a la classe amb els companys», hi ha d'altres hores que segueixen classes especials, en grups reduïts i «entre ells». S'entén que l'aprenentatge que poden tenir dins l'aula encara els beneficia més. Però com més va, com més grans es fan, més difícil se'ls fa seguir els ensenyaments, i més hores passen fora «l'aula regular», i llavors segueixen compartint amb la resta de companys les sortides i els viatges, però no les hores d'aprenentatge.

Tot i que sempre es prioritzi l'escolarització inclusiva, hi ha casos en que es considera contraproduent, com en casos de discapacitat cognitiva severa. Aquests casos s'escolaritzen a l'EENSM amb el programa Edes, i aquest curs n'hi ha 10.

Per a més informació consulti l'edició en paper.