Guillem Pons el president de la nova formació Iniciativa Democràtica Foto: TONY LARA

Guillem Pons té 39 anys i fa pocs mesos que amb un grup d'amics, ha decidit entrar en el món poc atractiu de la política. Poc atractiu perquè a Andorra com als països veïns, cada vegada més ciutadans es pregunten si encara poden creure en les persones que han escollit per ser representats. La crisi hi és per alguna cosa però les picabaralles estèrils i el malgastar diners també. Aquest és l'exemple que dóna el grup que lidera Guillem Pons i que aplega dissidents de tots colors, dreta, esquerra centre...

-¿És atractiu fer política quan està tan desacreditada?

-Entrar en el món de la política ara mateix és desagraït. Ningú no creu en ningú, ni veu una sortida, i sembla que els polítics només van a la seva. També és cert que sembla està reservada a uns quants. A Andorra es podria dir que la política és una cosa generacional, sempre hi ha les mateixes persones, les mateixes famílies que van rotant. ¿Per què no un canvi?

-¿Com compagina la feina de funcionari i la teva ànsia política?

-Com a Guillem Pons tinc una feina que és la que hem dona de menjar. Quan acabo la jornada laboral comença la meva jornada personal on hi ha lloc per a la política. També vull dir que per tot el que pugui necessitar en la vida laboral ja tinc el sindicat que em representa no necessito un partit polític per a fer-ho.

-¿Com neix Iniciativa Ciutadana?

-El partit neix, com tots els partits polítics, a partir d'un grup de persones que es troben i que s'adonen que comparteixen una sèrie d'inquietuds. Així vam decidir unir-nos i tirar endavant una sèrie d'idees que compartim. En un principi érem una vintena, portem cinc mesos treballant i ara ens hem constituït per tenir el temps suficient d'aprendre i madurar per preparar-nos de cara a les pròximes eleccions. I si no són les pròximes, seran les de després, però de ben segur que hi serem.

-¿Què és el que els diferencia dels altres partits?

-Reivindiquem un canvi de mentalitats. Tothom parla de que som un país massa petit per tenir vuit administracions, que estem endeutats i que tot plegat és insostenible. Però ningú ho diu obertament i ningú no fa res. Si no es pot mancomunar tot, perquè no deixem unes administracions properes al ciutadà però de mida més reduïda? No pot ser que un país, que té la mateixa població d'una ciutat de província, tingui vuit administracions en lloc d'una.

-¿Pensen que tot es duplica?

-No som conscients del que fem. Sense anar més lluny en l'àmbit de la Cultura, no pot ser que al moment que es fa un concert en una parròquia se'n faci un altre pocs quilòmetres més a munt o avall en una altra parròquia. Així només divideixes el públic que no omple enlloc. Tot plegat representa una pèrdua econòmica i cultural. Gastem diners en coses que no tenen cap incidència, a la que hi ha un dia festiu la gent marxa perquè l'oferta tampoc és bona.

-¿No calen set parròquies?

-Les parròquies han d'existir tampoc no ens hem de carregar la història d'Andorra. El que no ha d'existir és la despesa que generen ara mateix. Set comuns els mateixos consellers per a tots, tinguin més o menys habitants, i sobretot gestionar coses que es podrien gestionar des de Govern. Competències que creiem que han de ser del Govern.

-Era simpatitzant del PLA no fa gaire temps, ¿què ha passat?

-No me'n amago, tots tenim un passat polític i hem donat suport a un partit o a un altre. Però va arribar un moment en què ja no em vaig sentir representat i vaig acabar marxant. Al nostre grup hi ha de tot, ex-simpatitzants del PS, del PLA, del PR...

-¿Què els retreuen?

-En els temps difícils que ens toca viure, no veiem una preocupació real per a la població sinó que tot és negatiu. Ens apugen la factura de la llum, ens baixen els sous, amplien els horaris comercials. La única cosa que veiem és una guerra entre partits. Estem aquí, en lloc de tirar-vos pedres els uns als altres, perquè no us uniu per arreglar el país? Penso que en aquests moments, el que és més important no és que hi hagi una esquerra i una dreta, sinó que se segueixi una línia coherent i amb sentit comú. El descontent general de tots també fa que els partits es vagin disgregant perquè cada vegada més la gent se sent menys representada.

-Però no tothom té la mateixa visió de les coses...

-Si ens hem pogut trobar tot i que veníem de formacions polítiques diferents per posar unes idees en comú, no entenem perquè els elegits no poden fer el mateix. Em sobta que de vegades la gent vulgui restar en lloc de sumar. Ens hem definit com a social liberals, i ens diuen no... No podeu ser les dues coses. Que possiblement en algunes coses ens decantarem més cap a la dreta i en altres cap a l'esquerra, i? Serà en funció del que necessiti el país.

-¿Com es fa, després d'arribar a l'estat de lassitud que em descrius, per tenir ganes d'implicar-se?

-Si només se'm considera perquè treballi, pagui i calli, com passa encara amb els residents, ningú se sent implicat. Per això també som partidaris de que els residents participin a les eleccions comunals o de les administracions que li són més properes. Hem de fer partícip a tothom. Com andorrans tenim una imatge poc atractiva. Hem de pensar que la gent de fora també a ajudat el país a créixer potser no som tan millors.

-¿Aleshores són partidaris d'obrir l'accés a la nacionalitat a partir de quinze anys de residència?

-I tant! Conec gent que es faria andorrana però no pot i porta divuit anys al país. Potser els pares no els van inscriure bé, o van marxar un temps però van tornar...

-¿La llei electoral també hauria de canviar perquè fos més representativa de la població i no tant del territori?

-No pot ser que un vot a Andorra la Vella no tingui valor si el comparem amb un vot d'una altra parròquia molt menys poblada. També és molt fort que es perdin unes eleccions per només un vot. Crea malestar entre la població i entre els electors. Tampoc creiem que les majories absolutes siguin bones.

-¿Perquè creu que cada vegada més gent vota en blanc?

-Votar en blanc és votar el centre. Se'ns està vinculant amb altres partits i no ho estem. Cap de nosaltres ha tingut mai un càrrec polític o sigui que comencem del no res.

-¿I els joves quines inquietuds tenen?

-El nostre jovent està marxant fora, perquè no hi ha feina. Tampoc és que n'hi hagi molta però el que surt de la Universitat té més possibilitats a fora que a Andorra. També l'oferta cultural és millor, la societat és més oberta. I cada vegada més, ser andorrà és com quedar-se més sol. Fem alguna cosa!

Per a més informació consulti l'edició en paper.