• José Garcia, nombrat lliure del curs en la Superlliga 2, vol continuar en actiu un any més

A l'esquerra, José Garcia, amb el dorsal 12 al fons, en un partit amb el CV Andorra. A la galeria, donant instruccions amb la selecció Foto: TONY LARA

José Garcia (Andorra la Vella, 1974) tenia dubtes l'estiu passat sobre si continuaria jugant al vòlei. Finalment va acceptar jugar un any més amb el CV Andorra en la Superlliga 2 i després retirar-se. Nou mesos després el lliure del conjunt que dirigeix Lluís Hillaire ha estat nomenat per la RFEVB com el millor jugador en la seva posició de la segona categoria del vòlei espanyol. Era el millor comiat, juntament amb l'ascens esportiu a l'elit consumat a les pistes, però ha rectificat. «Vull continuar en actiu», va assegurar ahir.

Amb 37 anys el millor guardià de la Superlliga 2 encara pot frenar els dos motius de pes que l'any passat el van fer plantejar la retirada: els problemes als genolls i la família. A totes dues coses troba una mateixa solució: «És qüestió de parlar amb el club, perquè necessito flexibilitat horària. Tinc 37 anys, no 20, i entrenar quatre dies a la setmana més els partits de dissabte o diumenge és massa», va argumentar.

La veritat és que José Garcia és més que un jugador bo per a l'equip de Lluís Hillaire. Pel seu caràcter exigent, pel pes de líder que té i pels seus coneixements després de més de vint anys de carrera. Va debutar al 1991 amb l'equip andorrà, sent un dels artífex de l'ascens a finals dels noranta d'un equip que va arribar a la cima del vòlei espanyol fins el punt de jugar competició europea. L'any 2003 va fitxar per l'Elx, al 2004 va passar al Rennes i al 2005 al Paris Vòlei, club amb el qual va guanyar una Lliga i una Supercopa. Al 2006, amb 32 anys i teòricament en el decliu de la seva carrera va fitxar pel modest Sète «perquè estava a prop de casa» i al 2007 va tornar al Principat, al club que el va veure néixer.

I fins avui. Un total de 17 temporades al CV Andorra, nou participacions consecutives en els Jocs dels Petits Estats –des de Malta 1993 a Xipre 2009, sent baixa a Liechtenstein– i en els Campionats d'Europa que sumen una xifra important d'internacionalitats amb la selecció no comptabilitzades però que possiblement superen el centenar.

José Garcia vol seguir en actiu perquè a banda de ser un apassionat d'aquest esport forma part d'un grup «irrepetible». «Som una pinya, aquest és el secret del vestidor». Per a ell el reconeixement com a millor lliure de la Superlliga 2 és «un guardó anecdòtic» perquè segons diu no juga sol. «Són els companys els que m'han ajudat a guanyar-lo i també a pujar a la Superlliga». Per això també vol seguir.

Per a més informació consulti l'edició en paper.