• Els portaveus de les diferents associacions empresarials defensen que Andorra necessita més oci

La ruleta francesa, un dels jocs més tradicionals i vistosos en qualsevol casino Foto: EL PERIÒDIC

El projecte d'obrir un casino és vell. De fet, s'arrossega des de fa més d'un segle i mig, però ara sembla que és el bon moment segons el cap de Govern, Antoni Martí, que tot i haver-se oposat al projecte fa uns anys, defensa que l'estatut internacional d'Andorra és un altre i que es pot iniciar un nou camí. El Govern vol regular el joc i tot i que encara és aviat per saber quan es construirà el desitjat casino, els diferents agents econòmics del país li donen el vist i plau. Xavier Altimir, president de la Confederació Empresarial Andorrana, afirma que per «nosaltres cal considerar seriosament la implantació d'un casino, sobretot per generar atractiu en una àrea tan poc atractiva a Andorra com és la de l'oci nocturn, que està sota mínims». Per a Altimir aquest tipus d'oferta és del tot necessària per captar «un turisme que ens falta i aportar d'aquesta manera un valor afegit al país». I argumenta que als països veïns també es plantegen recórrer als grans centres lúdics per tenir noves font d'ingressos. «Tenir un casino no vol dir ser un país de pirates: Montecarlo té molt glamour».

Més ‘Glamour' / La presidenta de l'Associació de Petits Comerciants, Rosa Pascuet, dóna la benvinguda a «les ofertes que puguin atreure més clients a Andorra. Fa un temps vaig ser la primera de dir no al casino perquè ens sobrava de tot, però ara ja no és el cas». I és que avui també considera que «si el casino està ben portat és una oferta complementària i completa, perquè no només es tracta de jugar, sinó de tot el què hi ha al voltant: oferta cultural, festivals, convencions de negocis o professionals». Per a Pascuet és evident que el casino obriria una mica més l'horitzó «a la ida social que és una cosa que fa molta falta. A més els negocis subjacents de restauració, hoteleria, comerç, perruqueria, estètica, benestar... se'n beneficiaran si el casino ens aporta més glamour».

El portaveu de la Unió Hotelera, Antoni Arzumendi, també té clar que «tenir un casino no resta res sinó que suma, és un factor positiu. Tenim un parc temàtic, un Caldea i un casino seria una altra cosa que necessita Andorra, un valor afegit per al país». Arzumendi que veu el casino com un producte complementari «a tota l'oferta que tenim i sobretot a l'oci que tenim», defensa que també podria ser un atractiu durant tot l'any que «ens ajudaria a desestacionalitzar el turisme, que cada vegada més es concentra a la temporada d'hivern i que també ens fa falta els altres mesos».

Per últim, Antoni Miralles, vicepresident, de la Federació d'Associacions de Comerç d'Andorra, afirma que «com a botiguer no tinc prou dimensió per saber si és una bona solució. Però, extrapolant al que veiem fora d'Andorra és un atractiu més per al client i per al turista, si són uns quants més els que venen a passar uns dies a Andorra millor per a tots». A més, Antoni Miralles, comparteix l'opinió de que «cada vegada més necessitem algun pol d'atracció complementària a l'esquí i a les compres». No obstant això, algun dubte plana sobre l'empresari, «no sé si confiar molt en el Casino perquè no tenim platja per amarrar iots ni aeroports per rebre grans magnats».

Un projecte molt desitjat/ La construcció d'un casino per oferir un producte de més alta gamma a un turisme més selectiu és un projecte defensat en diferents èpoques i per diferents governs. Així, el projecte de casino va ser una constant en el discurs del cap de Govern Marc Forné fins que el 1997 el seu propi partit va aturar-lo. El 1995 va proposar ubicar el casino a Caldea perquè «hi seria un complement ideal».

El gener de 1996 va apostar perquè fos «de propietat estatal majoritàriament i amb un bon operador internacional». Als anys 1980, Òscar Ribas va elaborar un projecte de llei del joc amb l'esperança d'obtenir l'acord del principal adversari a l'activitat lúdica, el copríncep episcopal Joan Martí Alanis. Ribas també volia obrir un casino a Andorra per «potenciar i multiplicar al màxim la capacitat d'atracció turística de les Valls» i a la vegada, «obtenir ingressos substancials en concepte de gravàmens tributaris estatals». EI projecte de Ribas inspirat en l'estudi d'un grup d'economistes suïssos, Prognos AG, pretenia «promoure un model d'Hotel Casino amb el qual i mitjançant la concurrència dels més alts estàndards de qualitat i de competitivitat internacional i les tècniques més avançades d'administració, es pugui atreure allò que s'ha considerat el mercat del Casino d' Andorra».

Els casinos de Baden-Baden i Atlantic City haurien fet ofertes al govern andorrà. El complex turístic de l' Hotel Casino d' Andorra havia d'incloure altres serveis a més de la sala destinada a l'activitat pròpia de la practica del joc, que anaven des dels serveis de cafeteries i restaurants fins a les sales de convencions i espectacles, passant per una àrea comercial, piscina interior, gimnàs spa, sales de cinema i teatre. La capacitat d' allotjament del complex es fixava en un mínim de cent habitacions de luxe.

Per a més informació consulti l'edició en paper.