• El síndic Guillem de Plandolit va ser el primer promotor de balnearis i cases de joc

Les autoritats franceses van oposar-se a les de cases de joc des de les primeres concessions que el Consell General va fer a companyies franceses. Al segle XIX i sota arguments protectors, els coprínceps van oposar-se a l'explotació de casinos fins arribar a la prohibició del joc. El síndic Guillem Plandolit-Maestre va voler iniciar la transformació econòmica d'Andorra que havia perdut mercats amb el tancament de les fargues i la recessió de la industria tèxtil. Per això, el 1866, va concedir a un petit banquer de Paris, Henri Duvivier els drets per utilitzar les aigües calentes i fredes d'Escaldes durant un període de 90 anys.

El contracte incloïa la construcció d'establiments de banys, casinos, cafès, teatres i salons en la línia dels que hi havia a Mònaco, Baden o Visbaden, per «desenvolupar la prosperitat del país i crear un centre d'indústria i civilització». Però no tots els andorrans van veure la idea amb els mateixos ulls i el país va entrar en una etapa d'enfrontaments que va portar a la revolta del 1881, alimentada per la lluita de classes i l'enfrontament amb els coprínceps. La concessió de Duvivier, així com les ofertes posteriors no van prosperar per la fragilitat financera de les companyies, l'oposició dels més conservadors i dels coprínceps. Entre el 1866 i el 1881, la classe dirigent andorrana renuncia en varies ocasions al projecte per por al fracàs i en el cas de Duvivier, demana el suport del veguer francès -contrari a la iniciativa-, per aturar definitivament el projecte, destituir i encausar a Guillem de Plandolit. Mentrestant, Duvivier fa fallida i la immobilitat del Consell provoca una insurrecció el maig del 1872. França ordena la detenció dels principals pertorbadors. El difícil camí cap a la modernització d'una Andorra amb pocs recursos es confirma. El març del 1874, el Consell transfereix la concessió de Duvivier a Lundy Romé i Fleury Flobert, que s'obliguen a construir en sis anys una carretera entre Espanya i França. Però el 1874 el veguer francès comunica al Consell l'ordre de retornar la fiança a la companyia perquè el contracte no té l'aprovació dels coprínceps. De balnearis i casinos no se'n torna a parlar fins el 1880, quan Antoni Roger Canturri i Louis Boissel, inicien una campanya a favor del negoci que causa efecte entre la població.

A començaments del 1881, de cent a cent cinquanta homes armats obliguen el síndic a entregar les claus i els segells de la Casa de la Vall. La revolta s'acaba amb l'acord del Pont dels Escalls, el 10 de juny del mateix any. Els insurrectes passen pel Tribunal de Corts i els veguers decreten la prohibició d'entrada en territori andorrà de tot representant de companyies o societats que vulguin establir cases de joc.

Per a més informació consulti l'edició en paper.