• El ministeri de Cultura es dóna un any de termini per crear una nova Fundació en què els Cantors Lliures seran, augura, uns actors «imprescindibles»

El minisre Albert Esteve va posar ahir el punt final a un any i mig d'interinitat al Cor, des que Metayer en va ser fulminantment destituïda, al setembre del 2010. Foto: EL PERIÒDIC

Ara fa tretze mesos l'exministra de Cultura, Susanna Vela, presentava en societat el nou Cor Nacional, refundat de dalt a baix després de la defenstració, l'octubre del 2010, de Catherine Metayer, i la fuga massiva dels antics cantaires als Cantors Lliures. Doncs aquell ambiciós artefacte, que havia de desplegar sota la batuta de la directora catalana Elisenda Carrasco i en un termini de tres temporades fins a quatre formacions corals ha anat a parar finalment al gloriós calaix de les bones intencions on descansa al costat del museu Gehry. Entre d'altres. El successor de Vela, Albert Esteve, va confirmar ahir el que es veia venir des de fa mesos: el consorci del Cor Nacional va decidir en la reunió del 21 de març dissoldre la formació. Liquidar els Petits Cantors. El consell de ministres va confirmar ahir la decisió, i el comú d'Encamp –que completa el Consorci juntament amb la parròquia de santa Eulàlia– ho farà en la pròxima sessió del consell.

El ministre va justificar la dràstica decisió per la impossibilitat –va dir– de trobar una escletxa legal que permetés integrar el Consorci del Cor en una fundació al costat de l'Orquestra Nacional, tal com es va apuntar al setembre: «Es tracta d'una figura tan rígida i tan poc definida en el nostre ordenament [la del Consorci] que no ens permetia ni tan sols modificar-ne els estatuts». ¿La solució? Liquidar-lo i obrir el que va definir com «un temps de reflexió» per crear una fundació nova de trinca que donaria cobertura legal a un nou Cor Nacional. Un temps de reflexió que segons Albert es podria allargar fins a un any perquè –va argumentar– la intenció és que la nova formació hereti l'ambiciós projecte pedagògic elaborat per Carrasco i això comporta unes necessitats financeres «inassumibles en aquests moments de contenció pressupostària». Un full de ruta en què coincideixen Ministeri i Comú –que segons Albert està disposat a implicar-se en aquesta nova etapa del Cor– i que es posarà en marxa immediatament i amb dos condicions «imprescindibles» en opinió del ministre: d'una banda, la implicació de la societat civil. L'objectiu és que el Cor deixi de ser un llast per a les arques públiques –el Govern hi aportava 80.000 euros anuals– i, com va reconèixer obertament el ministre, buscar mecenes privats: «Aquesta serà en endavant la nostra prioritat».

Metayer podria tornar / L'altre requisit que Albert considera irrenunciable perquè el nou Cor Nacional sigui un dia realitat és l'«encaix» dels Cantors Lliures, la formació nascuda la tardor del 2010, amb Metayer com a directora artística i Carles Ensenyat com a president de l'associació que li dóna empara jurídica. Entén el ministre que els Lliures són els dipositaris naturals dels vint anys de trajectòria del Cor Nacional. I va ser clar com poques vegades: «No volem una estructura paral·lela que li faci la competència. No volem trobar-nos a les portes de les escoles competint a veure qui s'emporta els nens».

Una observació crua, per no dir feridora, però que descriu l'estricta realitat: segons el projecte elaborat per Carrasco, el Cor Nacional havia de donar cabuda a quatre formacions: els Minicantors, el Grup Juvenil, el Cor de Cambra i la clau de volta de l'invent, els Petits Cantors, amb mig centenar de membres. El problema és que aquesta ingent massa coral s'havia de reclutar i formar de zero, perquè la majoria de cantaires del Nacional –de fet, tots menys un– van seguir Metayer a l'exili dels Lliures. Carrasco va pelegrinar per tots els centres escolars, va escoltar 1.600 nens i en va acabar reclutant una vintena d'entre el centenar que van superar les audicions. Però el cert és que el Cor no acabava d'arrencar, i que mai no es va fer oficial ni tan sols l'inici de la temporada, que hauria d'haver començat al setembre i coincidint amb el curs escolar.

El ministre va agrair ahir la «paciència i la comprensió» –així ho va dir literalment– dels pares dels nens que havien cregut en el projecte, i va assegurar que, si així ho desitgen, seran acollits als Cantors Lliures. Així mateix, va avançar que aquest any no hi haurà disputa a compte del concert de Nadal, la cita anual més important del calendari del Cor i que les dues últimes edicions havia quedat desvirtuat per l'absència dels Lliures: aquest any, els pupils de Metayer en seran els protagonistes. Si ells ho volen, és clar. Perquè el ministre va fer volar coloms amb la participació dels Lliures –tant al concert de Nadal com en la futura fundació– però no hi havia cap representant seu per corroborar aquestes bones intencions. Albert, en fi, va augurar que el ministeri no posaria entrebancs a un possible retorn de Metayer al nou Cor Nacional. Així que, si tot va com el ministre vaticina, ens podríem trobar a mitjans del 2013 exactament com al setembre del 2010. En castellà tenen una dita, per a casos com aquest: «Para este viaje no hacían falta estas alforjas». Algú s'hi ha lluït.

Per a més informació consulti l'edició en paper.