PUBLICITAT

Sansa i Martínez renuncien a lluitar per la marató olímpica

  • Tenien la prova de foc a Milà el 15 d'abril, però estan «obligats» per les lesions i la baixa de la llebre
R. M. S.
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Pep Sansa, per darrera de Toni Bernadó, en una cursa de fa uns anys a l'Estadi Comunal Foto: O. M.

Toni Bernadó serà l'únic representant andorrà a la marató dels Jocs Olímpics de Londres del pròxim estiu. El veterà andorrà va aconseguir la mínima per participar-hi a la cursa de Barcelona del passat any, i Pep Sansa i Víctor Martínez tenien en ment provar-ho a Milà, el pròxim 15 d'abril. Amb tot, per les lesions que han patit i que també els hi ha fallat la llebre que tenien aparaulada, la renúncia a buscar el bitllet olímpic és una decisió ferma presa aquesta mateixa setmana.

Els entrenaments dels dos atletes anaven pel bon camí, especialment en el cas de Sansa, que mantenia un ritme de treball de volum força adequat, mentre que Martínez intercalava setmanes de bones sessions amb d'altres amb problemes físics. Amb tot, la preparació era bona. Sansa va complir fa dues setmanes amb 171 quilòmetres setmanals, i l'anterior setmana amb 150, però les tres anteriors va estar completament parat per culpa d'una lesió, en rebre un cop a les costelles en una caiguda a Castelló en els Campionats d'Espanya de cros curt: esquinç intercostal i tres setmanes sense moure's.

Això, afegit a què la llebre que tenien aparaulada per fer feina en la cursa de Milà tampoc no hi podrà acudir a la cita del 15 d'abril, ha forçat els dos corredors a renunciar.

«PER MOLT QUE ENS DOLGUI...» / Pep Sansa té assumida la decisió, tot i el sacrifici que ha estat fent al llarg dels passats mesos: «Per molt que ens dolgui, per molta il·lusió que tinguem, aquesta és una decisió que hem de prendre». Sansa explica que per córrer en menys de 2h 18min, que és l'establert com a mínima B per a poder ser als Jocs per als atletes del Principat, «no podem anar a jugar-nos-la». Segons el corredor, les condicions d'una marató han d'estar totes lligades i ben lligades: «No és el mateix que a Nova York que vaig fer 2h 34min i anava saludant al públic, passant-m'ho bé i sense pensar en el temps». «A Milà», hi afageix l'atleta, «segons els temps de l'any passat un crono de 2h 18min és per ser entre els deu primers de la classificació, i si descomptem els kenians contra els que no podem fer res, ens arrisquem a fer la cursa per darrera d'ells, i 42 quilòmetres tot sol, patint, és una cosa molt dura». Segons Sansa, el fet de tenir la baixa també de la llebre que tenien prevista, fa que les condicions siguin, d'inici, molt adverses.

Amb tot, el corredor andorrà creu que la preparació que portaven era «adequada», i assegura que «encara tenim edat» per provar «per als Jocs Olímpics de 2016». Sansa té ara 33 anys.

UNA PUNYADA A CASTELLÓ / Sansa explica que la seva lesió –esquinç intercostal– de fa un mes el va deixar parat «tres setmanes», i assegura que ho va passar «molt malament» perquè l'aturada era un problema en la preparació. Sansa es troba molest per com es va produir aquesta lesió. Va ser al Campionat d'Espanya de cros curt, quan a falta de 200 metres per al final, i marxant lluny de les posicions davanteres, un home que volia passar per on era Sansa li va pegar una punyada i l'andorrà va caure a terra, amb tanta mala sort que va caure malament de costat, provocant-se un esquinç a les costelles. «No vaig poder fer absolutament res en tres setmanes, respirava i em feia mal, i és una lesió que només es cura amb paciència i temps», es lamentava Sansa.

OPCIÓ REMOTA: VITÒRIA EL 5 DE MAIG / Sansa reconeix que, en tot cas, només quedaria una opció, però ni tan sols se la planteja com a factible. Parla de la marató de Vitòria del 5 de maig, que és organitzada per Martín Fiz, amb qui reconeix que hi ha «molt bona relació» i que a més asseguraria tenir «llebres» per fer marca, però aquesta prova està just al mig de la temporada de pista amb el seu club, el Fent Camí. Sansa assumeix que té «un compromís» amb el club valencià al que pertany, que comença la lliga de clubs de Divisió d'Honor a l'abril, amb altres dues cites al maig i al juny, per defensar la prova dels 3.000 obstacles.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT