• Després de l'ascens, el River programa un partit de futbol sala distès entre jugadors, cos tècnic i directiva

Isma Torres intenta controlar la pilota davant Farfan, amb el president Aixàs al darrera, de curt. Foto: TONY LARA

Gorka Aixàs en pantaló curt, Francesc Solana recordant vells temps de glòria mostrant les cames blanques i llargues, Jon Santamaria amb la samarreta de la selecció basca, Dmitry Flis a la porteria on cabia amb dificultats, i a l'altra Joan Peñarroya, una fanfarronada per aquí, una altra per allà. L'entrenament d'ahir del River va ser, simplement, una tornada a l'activitat amb una pachanga de futbol sala entre amics, entre companys d'un any de glòria. L'any del desitjat ascens a LEB Or.

Jon Santamaria i Isma Torres tocaven la pilota com si el camp fos d'ells, mentre a la banda Joan Peñarroya parlava per telèfon i al centre del camp Solana, enganxat al mòbil, responia missatges mentre Aixàs li demanava explicacions per la manca d'implicació en rebre un gol. A partir d'aquí, el director general es va posar a treballar amb talons, bicicletes i rematades amb la dreta (és esquerrà) que van acabar en gol. Tot més anivellat, i bona sintonia. No se sap si avui, en el partit de pàdel que tenen programat al migdia, guanyarà la parella d'Aixàs o la de Peñarroya, però vist el pique que hi ha entre ells, qualsevol cosa pot passar.

Aquest era l'ambient ahir en el Poliesportiu d'Andorra, on no hi havia pissarra ni instruccions ni roda d'escalfament ni res que li semblés. Només Flis intentava activar els músculs amb moviments automàtics de braços, mentre Pablo Sánchez, l'únic amb feina específica per recuperar el seu turmell, feia uns minuts de carrera continua amb el fisioterapeuta fora del pavelló, per observar després des de la banqueta les evolucions del joc. Jon Santamaria i Isma Torres, la festa en estat pur, s'exigien entre riures una cara seriosa per ser immortalitzats pel fotògraf mentre es cordaven les sabates, i Gastón passejava per la pista esperant una pilota que, als peus, li cremava, mentre Dani Marín posava tota la carn en la graella per defensar el seu equip.

No hi eren tots, perquè faltaven Bavosi, Maresch i Cage, amb permís, però la comunió era total perquè la feina de la temporada està feta. A la banda, Xavi Luque, assegut i aportant emoció al joc amb comentaris sempre amb un especial punt humorístic, de quan en quan es posava seriós i afirmava, amb duresa, que el dia 14 la festa s'havia d'arrodonir davant de l'afició guanyant el Bàsquet Gandia. Aquell dia hi haurà doble homenatge: als de l'ascens d'Or i als de l'ACB d'ara fa 20 anys.

Per a més informació consulti l'edició en paper.