• Manolo Jiménez va jugar diumenge per primera vegada després de trencar-se el creuat anterior i el menisc fa vuit mesos
• El Pidasa guanya un reforç de luxe de cara als dos últims partits de Lliga, amb el títol en joc

Manolo Jiménez estira la cama per controlar una pilota en el Pidasa-Matecosa de diumenge a Aixovall Foto: SÍLVIA CASALS / FAF

Corria el minut 57 del Pidasa-Matecosa del passat diumenge, amb 0-1 a favor dels lauredians, quan Manolo Jiménez (Andorra la Vella, 1976) va substituir Renato Mota. Era un dia especial per al segon jugador en actiu –per darrere de Sonejee– amb més internacionalitats (79) de la tricolor ja que tornava a jugar per primera vegada després de vuit mesos lesionat.

Estava entrenant a Ordino amb la selecció el 3 d'agost de l'any passat quan la cama li va fer crac. S'havia trencat el menisc i el lligament creuat anterior del genoll, la creu de tot futbolista. Pintava un panorama negre per a un jugador que té ja 35 anys, en teoria en el declivi de la seva carrera esportiva, però se n'ha sortit d'aquesta. I ningú no dubta que es tracta d'un reforç de luxe per al Pidasa, per afrontar els dos partits que queden en el play-off pel títol, amb la lliga més incandescent que mai: Pidasa, Matecosa i Lusitans 36 punts; Escale 33. «Ja tenia ganes d'ajudar a l'equip», admet.

Ell, fresc com una rosa, contrastarà amb el cansament de la resta. «Falta confiança en la cama, però físicament estic perfecte perquè m'he matxacat...», adverteix. Un cas similar va viure el València amb Baraja al 2002, quan després de cinc mesos lesionat va reapareixer en el tram final i decisiu perquè el seu equip guanyés una lliga que tenia impossible (era vuitè quan ell va tornar a jugar).

Manolo Jiménez pot ser decisiu per uns quants motius: arriba «més fort que mai», com havia promès quan es va lesionar, té unes ganes enormes de tornar a jugar i sobretot, li sobra qualitat en la Lliga Nacional. Sense anar més lluny en la mitja hora que va jugar diumenge, d'ell va sortir la passada cap a Txema, que el lateral va penjar al punt de penal perquè Alejandro marqués l'empat que manté el Pidasa al capdavant de la taula.

I n'ha fet d'altres. Sobretot una, que ha passat a la història d'anècdotes del futbol andorrà: era el curs 2009-2010 i va fallar un penal en la penúltima jornada de Lliga que, si hagués entrat, hauria significat el títol. El seu Pidasa es proclamaria campió la setmana següent... Manolo, sinònim l'art, torna per continuar fent història.

Per a més informació consulti l'edició en paper.