• El nombre de persones que reben ajuts s'ha triplicat des del 2007 i representen el 15% de la població

Dos jubilats descansen en un banc al centre d'Andorra la Vella. Foto: TONY LARA

No és cap secret que els darrers anys ha augmentat el nombre de població andorrana que té seriosos problemes per arribar a final de mes, i fins i tot per garantir que queden cobertes les seves necessitats bàsiques. Però parlem d'un percentatge que creix d'una manera exponenencial, i ho demostra l'augment, any a any, de les sol·licituds d'ajudes socials que arriben al Govern i als comuns. Segons dades del ministeri de Finances i Funció Pública, i analitzades pel Centre de Recerca Sociològica (CRES), l'evolució del cost que representa per al Govern la partida de prestacions socials s'ha multiplicat per més de cinc en quatre anys. S'ha passat dels 3,2 milions liquidats en aquest concepte al 2007, als 17,3 de l'any passat, un augment del 425%.

I no només creix l'import que destina l'administració central, també creix el nombre de persones que es beneficien dels ajuts. L'any passat van rebre algun tipus de prestació fins a 11.673 persones. En percentatge representa el 15% de la població del país, segons exposa el CRES. Quatre anys enrere, aquest percentatge era més de tres vegades inferior: el 4,2%, que en xifres absolutes, representava 1.238 persones.

Va ser l'any 2008 quan vam començar a sentir la paraula crisi, i va ser a partir d'aquell any que va començar a créixer la demanda de prestacions. Les ajudes concedides no han parat de créixer, sobretot entre el 2009 i el 2010, en què es van duplicar, passant dels 8 milions als 16. De fet, va ser al 2010 quan es van començar a concedir prestacions mensuals a les persones desocupades, un fet que també ha contribuït a aquest augment. La resta d'ajudes van relacionades amb l'habitatge, la infància, joventut i família, la vellesa, els discapacitats o les beques a estudiants, entre les més destacades.

Per exemple, del total de prestacions concedides al 2011, la majoria, el 33%, van ser per a persones de la tercera edat beneficiàries d'una assegurança de vellesa, seguides per les pensions de solidaritat, el 13%, i l'atenció social, l'11%. A habitatge es va destinar el 6% i a educació el 7%.

El ministeri de Finances també exposa l'evolució de l'import mitjà de l'ajut que es dóna a cada llar. Al 2011 es van concedir prestacions a 4.370 llars, amb una mitjana de 3.961 euros l'any. Aquesta xifra també ha augmentat, ja que al 2007 estàvem parlant d'una mitjana de 2.662 euros anuals.

¿saturació a govern? / A més demanda, més diners a destinar, però també més feina a tramitar i decidir concedir o no les prestacions socials. Hi ha afectats que lamenten la lentitud del Govern a l'hora de respondre, i fins i tot asseguren que aquest 2012 s'han aturat les concessions. També hi ha el cas d'una dona, Nathalie Vermeulen, que va fer públic que porta més de 70 dies sense resposta de l'administració, una situació que no li permet ni tan sols comprar res per menjar.

Des del Govern s'han afanyat a desmentir que hi hagi cap col·lapse o que s'hagi posat fre a la concessió d'ajudes. El ministre portaveu, Jordi Cinca, va assegurar recentment que els «terminis de concessió de prestacions són raonables», malgrat reconèixer l'important increment, els darrers anys, del nombre d'ajudes demanades.

El que està clar és que el pes econòmic que ha d'assumir el Govern és cada cop més imponent. Al pressupost del 2011 les transferència destinades a famílies i institucions sense finalitat de lucre va créixer en dos milions d'euros, representant el 9,4% del total del pressupost.

Per a més informació consulti l'edició en paper.