Francesc Robert, al plató de televisió de RTVA. Foto: ÀLEX LARA

Ràdio Televisió d'Andorra està patint alguns canvis. Amb el canvi de Govern s'ha canviat la direcció, s'ha acomiadat una catorzena de treballadors per reduir costos i s'està implementant un nou model de mitjà audiovisual públic.

–¿Com afronta aquesta nova etapa al capdavant d'RTVA?

–L'afronto amb molta il·lusió i amb moltes ganes de fer coses noves.

–¿Com?

–Amb ganes d'estructurar uns mitjans audiovisuals moderns, pensats en cap a on està anant l'ecosistema comunicatiu. M'explico: els mitjans de comunicació ja no són una ràdio o una tele, que ho continuen sent, sinó que pivoten al voltant d'internet. Per tant, els productes audiovisuals que surtin d'aquesta casa han de ser ja pensats amb la pota d'internet com a pal de paller. El producte audiovisual no es consumeix només quan es veu a la tele o s'escolta a la ràdio, sinó que pot ser consumit en qualsevol moment i per mitjans diferents dels tradicionals, com és l'ordinador, una tablet, un telèfon mòbil. Tot això fa que hagis de concebre un model televisiu i radiofònic pensant també amb les noves formes de consumir-los.

–¿I això com es farà?

–Això passa perquè el pal de paller del futur sigui la pàgina web, però sense que això vagi en detriment dels dos canals habituals que són la tele i la ràdio. ¿Com es farà en concret? Es farà la programació clàssica que tindria una tele i una ràdio, i més d'un país petit com Andorra, que han de ser properes, que parlin d'Andorra, de la gent del país. I a la vegada ha de ser pensat perquè serà vist per gent que no és d'Andorra. D'una banda propera i per la gent del país, i d'una altra oberta i que arribi a qualsevol racó i que la gent ens pugui conèixer i entendre. Els nous mitjans audiovisuals públics han de formar part de l'estratègia d'obertura d'Andorra també.

–També apropar Andorra als andorrans que estan arreu.

–Sí exacte. Primer, apropar Andorra als andorrans que viuen aquí i explicar la realitat del dia a dia del país. Segona, explicar Andorra a la gent que no viu aquí i que vol conèixer Andorra, obrir-nos a l'exterior i formar part d'aquesta obertura que parlem. Això amb el canal tradicional de televisió i ràdio no ho podíem fer, però tenim l'eina d'internet que cada vegada ens permet més posar els continguts a la xarxa. Sobre la programació diària de la tele i la ràdio, doncs continuarem amb una ràdio nacional que ha de ser potent, ha de ser la ràdio de referència del país, i d'altra banda una tele que ha de ser de proximitat, on hi hagi molta informació del país i una programació d'entreteniment però que a la vegada informi.

–I ara s'haurà de readaptar l'estructura, més enllà del personal...

–L'estructura ja s'està readaptant. S'ha redimensionat l'estructura de personal, ara som menys, i en un principi per fer el que volem fer, tampoc ho podem fer amb quatre gats. La gent que tenim la necessitem.

–¿Sobraven?

–No és tant un debat de si sobraven o no. És un debat de, amb el pressupost que teníem, què podíem pagar. Si volem seguir donant qualitat, no podia ser que el pressupost representés un 70% de la despesa de personal.

–Però suposo que també es deu poder adaptar els costos en d'altres departaments.

–Sí, s'ha fet així també. S'està intentant reduir els costos financers i s'està reduint despeses des del més mínim detall. Veuràs que no hi ha llums encesos que no siguin necessaris. No és que la llum sigui una despesa important, però és simbòlic. Qualsevol despesa que no sigui necessària s'ha de contenir. Des de reduir al màxim la despesa financera –el Govern ens ha transferit tot el que està pressupostat des del primer moment en comptes d'anar-ho transferint per trimestres, i això ens ha reduït la despesa financera d'endeutament amb el banc–, o reduir els costos de funcionament. Qualsevol despesa es mira amb lupa i s'intenta que no es faci més despesa més enllà de la necessària. No es tracta de contenir la despesa només amb l'estructura de personal.

–A vostè li ha tocat arribar i fer de dolent, acomiadar la gent.

–Bé, no.

–És un paper que normalment no agrada.

–M'ha tocat arribar i, no fer de dolent, explicar bonament la situació que hi havia i la millor manera de solucionar-la. No crec que la reducció de la plantilla hagi estat traumàtica. I en la situació actual no es pot acomiadar ni una persona més perquè anem justos. El que em deia abans de si el projecte de model suposaria reduir més, no perquè la redacció ja ens ha quedat justa. No se si amb un model diferent es podria funcionar amb menys gent però amb el model que jo tinc pensat la gent que tenim és la necessària.

–Així la plantilla actual es pot quedar tranquil·la de moment.

–Sí. Des d'ara i fins a finals d'any, la gent que tenim és la que necessitem. Però la vida evoluciona i no se sap què passarà d'aquí un any o dos.

–Els acomiadaments no han estat traumàtics perquè molts s'havien presentat voluntaris. De fet n'hi ha als que no se'ls ha permès marxar. Això denota certa desmotivació i desil·lusió, com a mínim des de fora s'interpreta així. ¿S'haurà de capgirar?

–Pot indicar moltes coses: desil·lusió, gent que els últims mesos d'incertesa els ha portat a tenir certa desgana i que hagi decidit presentar-se com a candidats a ser acomiadats; hi ha gent que ho ha vist com una oportunitat per fer una vida nova, començar uns estudis o marxar d'Andorra perquè té la parella fora; i d'altres que ho han vist com una oportunitat per jubilar-se abans d'hora. No és només un símptoma de desencant.

–Però s'haurà de motivar també la gent que s'ha quedat, que veure reduir la plantilla també desmotiva.

–Sí, crec que pot desmotivar per una banda però el projecte nou també ha de ser engrescador i motivador. Crec que amb pocs recursos, o amb menys recursos que els que tenia aquesta televisió abans, es pot fer un producte molt digne, i sobretot pensant en com seran els audiovisuals els pròxims tres i quatre anys.

–La darrera és sobre el Consell Andorrà de l'Audiovisual (CAA), que té els dies comptats. ¿Era necessari aquest organisme?

–Els consells de l'audiovisual són necessaris en llocs on el sistema comunicatiu és molt ampli i hi ha una certa necessitat de supervisió. En el cas d'Andorra, que tenim multiplicitat de cadenes però només una que sigui sobiranament andorrana, el CAA només tenia una televisió per controlar, amb la qual cosa, no sé fins a quin punt és estratègicament necessari per la salut de les empreses audiovisuals del país. Són organismes que existeixen arreu del món però aquí poden ser perfectament suplerts per una comissió parlamentària.

–I RTVA ja es regula ella sola.

–Ha de tenir una supervisió, però pot ser perfectament parlamentària. De fet, el Consell General és l'òrgan sobirà del poble i el país no és suficientment gran en quant a mitjans audiovisuals com per tenir un consell específicament per controlar RTVA. Si es cregués que ha de continuar existint, tampoc és una cosa que em faci nosa. Tant una opció com l'altra em semblen bones, però sí que el país és suficientment petit com per tenir un òrgan que pot tenir massa estructura per poques coses a controlar. Una comissió parlamentària ja està constituïda i a més representa sobiranament el poble andorrà.

Per a més informació consulti l'edició en paper.