• El trànsit i fenòmens naturals com el riu són les principals fonts de soroll, segons destaca el cadastre sonor 2008-2010, que es regeix pels paràmetres europeus

Trànsit Vehicles a la rotonda de la Dama de Gel. Foto: TONY LARA

Des del Riu Runer fins a la zona de la Bartra d'Encamp, seguint l'eix viari, es pot considerar la zona amb més problemàtiques pel que fa al soroll. Els nuclis urbans d'Escaldes, Andorra la Vella i Sant Julià presenten un nivell vermell, com l'avinguda de Sant Antoni de la Massana, per exemple. El trànsit és una de les fonts de soroll més importants del Principat. Així ho destaca mitjançant colors de nivells el nou cadastre de soroll que tècnics del departament de Medi Ambient han elaborat per actualitzar el que es tenia, elaborat el 2002.

Aquest informe és important per determinar els nivells i tenir la informació necessària per saber si és acceptable l'execució d'algun projecte constructiu, en el cas que es vulgui instal.lar algun edifici de serveis com una guarderia o un geriàtric. La mesura correctora en cap cas s'adoptarà a la font del soroll, sinó que l'objectiu és saber com poder minimitzar l'impacte òptimament.Tot i que el trànsit és el que és i poc es pot fer per reduir-lo, el cadastre és útil, per exemple en l'aïllament dels edificis o la renovació de façanes. Una altra font de soroll important, i més difícil de corregir, són per exemple fenòmens naturals com ara el riu. La caiguda d'aigües suposa un nivell vermell en aquest cadastre en zones com ara Arinsal.

A diferència de l'estudi del 2002, al cadastre elaborat des del 2008 fins ara s'han incorporat zones de parcs naturals, i els mesuraments realitzats es fan de curta i llarga durada i de dia i de nit, seguint les directives europees. La metodologia, per tant, ha canviat i no es poden comparar els nivells extrets en el primer cadastre amb els actuals. Val a dir que, en zones com l'avinguda Fiter i Rossell, ha millorat considerablement respecte al nivell marcat el 2002, perquè ha experimentat un canvi notori gràcies a la construcció del túnel del Pont Pla.

Al darrere d'aquest estudi, que s'ha de fer amb una periodicitat d'entre cinc i deu anys, hi ha un treball continu de gairebé dos anys. Els mesuraments es fan en diferents moments del dia "i també es continua mesurant quatre cops a l'any, segons les estacions, per poder veure l'evolució", va explicar Marc Rossell, cap de la Unitat de Medi Atmosfèric.

La informació del cadastre també suposa, segons explica Rossell, l'aplicació de mesures correctores de manera conjunta amb els comuns i Mobilitat, per analitzar la font i veure com es pot actuar. Un exemple és la instal.lació d'una activitat industrial o la modificació del trànsit. L'objectiu és, doncs, assolir una convivència òptima amb el soroll.

Per a més informació consulti l'edició en paper.