• El River s'imposa a las Rozas (74-83) i consuma l'ascens a la LEB Or amb un últim quart d'hora de 'cine'

Santamaria agafa la xarxa, ahir.

Foto: AGUSTÍN CATALÁN

Per fi, a las Rozas, ha caigut el triomf que tant s'esperava. El de l'ascens a LEB Or. El River es va imposar a las Rozas per 74-83 i ja no hi ha qui el tregui del primer lloc. S'acabat el patiment, s'ha eludit el play-off d'ascens i el que és més important, puja directe el millor equip, de carrer, de la tercera categoria del bàsquet espanyol.

L'ambient era fred i tens al Municipal de las Matas. Poca gent al principi –després s'aniria escalfant la grada per arribar als 300 espectadors– i al parquet, massa precaució per les dues bandes. Hi havia molt en joc. Per uns, el River, un match ball en tota regla: de ser líders a ser campions va tota una guerra pel mig. Per als altres, las Rozas, les remotes opcions de continuar vius en l'intent de donar caça al primer classificat.

Jugar a casa ajuda i en un minut el parcial era ja de 5-0. Els de Peñarroya van començar a tirar del seu manual –«defensa, defensa, defensa», que diu el tècnic– per reaccionar i en un altre tres i no res va tornar el parcial per igualar. Homes amb experiència com Isma Torres, Bavosi o Jimix tiraven del carro en atac. També Maresch, que últimament està assumint gran part de la responsabilitat i complint amb el que tant li costava en els primers mesos. Sobretot l'austríac va exercir de líder. Fins i tot va arribar a jugar de base.

La igualtat fins el descans, però, en termes de marcador, era màxima. El 5-0 va ser el màxim avantatge local en els primers vint minuts i per part del River, de 22-27. Ens oblidem, però, dels locals, amb un equip molt atractiu. No és que jugui com els àngels però tenen velles llegendes com De Miguel, el bon base Ugrinoski, el pivot Balmon i sobretot l'impressionant Wolf, que amb 23 punts en la primera mitja part –la meitat del total de l'equip madrileny– va impedir que el líder s'escapés. De fet dos triples d'ell en els últims compassos –el darrer a falta de pocs segons perquè sonés la botzina– van permetre las Rozas arribar al descans un per sobre.

La pausa, com a l'inici del partit, no va ser de bon gust per al River. Wolf va rebre marcatges més agressius perquè no fes de les seves... Però ni així. En tres minuts va anotar dos triples i amb una mica més aportat per la resta de jugadors las Rozas va obrir una diferència important (59-50, minut 5).

De nou va aparèixer el caràcter del líder. A partir de llavors es va començar a gestar el triomf. I el títol. I l'ascens. En dos minuts ja s'havien neutralitzat els nou punts de desavantatge. gràcies a super Maresch, que ja estava en pla estel·lar i no fallava una. En defensa totes eren Maresch. Las Rozas es va tirar com cinc minuts sense veure cistella, ¡cinc! i això contra un equip –ja ho podem dir– de LEB Or es paga amb la derrota. A l'acabament del tercer quart el lluminós marcava un encara igualat 59-62 però els madrilenys s'arrossegaven i el River estava fresc com una rosa, amb unes ganes i una il·lusió per guanyar aquest partit que ja no hi havia Wolf que l'aturés. Tothom volia la pilota, tothom tenia el canell a punt per acabar amb els fantasmes que vorejaven al líder en els últims partits perquè no s'acabava de consumar l'ascens. Fins i tot Pablo Sánchez, en xandall d'anar per casa a la banqueta amb el turmell inflat però allà, al costat dels seus animant com un boig.

La jugada clau que va rematar als locals va arribar a sis minuts per al final. Va rebre Jimix, Isma Torres va blocar... Personal al pivot i triple de l'aler. 66-74. I la cirereta, un altre triple de Bavosi a 1min 52s que significava el 59-62. El final fins i tot va ser plàcid. Ja tenim equip a LEB Or.

Per a més informació consulti l'edició en paper.