PUBLICITAT

Gorka Aixàs: «Aquesta és una alegria per la gent i pel país»

  • El tècnic i els jugadors esclaten d'alegria i emoció en consumar-se l'èxit esportiu
IVÁN MOURE
ENVIAT ESPECIAL / LAS ROZAS

Periodic
El segon entrenador, Xavi Luque, gaudeix de la victòria amb la resta de la plantilla, ahir sobre la pista del pavelló las Matas de las Rozas Foto: AGUSTÍN CATALÁN

Tothom estava feliç, l'alegria es desbordava i ningí no s'aguantava l'emoció de viure un ascens a la LEB Or tan treballat com aquest. Jugadors, directius i cos tècnics eren una pinya ahir en un pavelló que al final del matx era una festa andorrana.

El president Gorka Aixàs, va assegurar: «No he patit tot el que acostumo a fer perquè aquesta vegada tenia molta confiança amb l'equip. És una temporada brutal, és increïble guanyar tretze partits seguits i hem deixat clar que puja el millor». «Vull fer un record especial cap a la junta», hi va afegir, «avui tenim el premi a molts anys de feina». Aixàs va dir quan va agafar la presidència del club que volia portar-lo el més amunt possible. «El suport de l'afició ha estat brutal, l'assistència durant la temporada al pavelló ha demostrat que la gent s'ha tornat a enganxar al bàsquet». «Amb tant pessimisme com hi ha, aquesta és una alegria per la gent i pel país».

El tècnic Joan Peñarroya mostrava també la seva alegria: «Hem de gaudir molt del que hem fet perquè no és fàcil, hem fet un gran partit, quan més difícil es posava, hem posat molt més caràcter». «Avui el partit era una final i així hem jugat», va dir, «ens hagués agradat més pujar a casa, però ara estem encantats».

Edu Jiménez, un dels homes que ja va viure un ascens amb el Vic a LEB Or, estava emocionat: «És una sensació d'alegria enorme, la setmana passada vam patir una derrota molt dura i volíem l'ascens ja mateix». Pablo Sánchez, el gran absent ahir per lesió i un dels pocs de la plantilla de l'any passat juntament amb Jon Santamaria, Dani Marín i Albert Farfán, estava pletòric: «En la banqueta es pateix molt, tenia el cor a dos mil i em posava la tovallola a la boca per aguantar-me». «El projecte del club és molt ambiciós i per fi hem complert amb l'objectiu i s'han oblidat els maleits tirs lliures que vam fallar l'any passat a Mallorca».

El capità, Dani Marín, era pura llàgrima: «Fa catorze o quinze anys que estic en el primer equip, hem jugat a camps descoberts, i ara celebrar aquest ascens aquí ens fa sentir superorgullosos». Ningú s'escapava de l'alegria, ni tan sols l'autobús de tornada, ahir un festival.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT