• El Govern tanca l'any amb 50,9 milions de dèficit i lamenta l'excés d'endeutament i la dependència del tabac

El ministre de Finances, Jordi Cinca, ahir a la presentació de resultats Foto: ÀLEX LARA

La delicada situació que pateix la branca general de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) i un augment en la despesa en funcions socials van danyar els comptes del país l'any passat. Ni tan sols una retallada en la inversió pública va poder evitar que el dèficit del darrer exercici arribés als 50,9 milions d'euros, molt similar als valors del 2010. Una dada que incrementa el deute total del país fins als 767,8 milions.

Són xifres similars si es compara l'any anterior amb com va finalitzar el 2010. En aquell moment, el dèficit va escalar fins als 52,9 milions. I al darrer exercici, els comptes públics van continuar en negatiu, encara que la davallada es va reduir en dos milions d'euros. Un 3,86% en comparació amb l'altre termini, tal i com va detallar ahir el ministeri de Finances i Funció Pública.

Els ingressos del país van millorar de forma destacable, amb cinc milions més durant tot 2011 i aconseguint fixar-se als 308,2. Tot i així, el moment delicat que viu la CASS i l'atenció als afectats per la crisi van erosionar els comptes de despeses.

Provisions socials. / Els moviments més grans als resultats del passat exercici es troben al compte de despeses. Tal i com va explicar el ministre de Finances, Jordi Cinca, les provisions que el Govern atorga a la CASS des de l'any passat modificaren notablement el que estava pressupostat per 2011.

L'Executiu va començar a injectar partides milionàries a la parapública per suavitzar les seves despeses a la branca general. Segons Cinca, aquest fet es reflecteix al compte de transferències corrents, que es va disparar fins als 116,6 milions d'euros. Un diferencial amb 2010 de 29 milions més. «A les despeses es nota l'impacte de les transferències a la CASS i a les institucions vinculades als serveis socials i a les famílies», va reiterar el ministre.

Cinca no va amagar la seva preocupació per aquest augment de les despeses del país propiciat per les transferències a la parapública. «No és un caprici canviar el model de la CASS; no és un organisme sostenible», va reiterar abans de sentenciar que «en cap cas es pensa en una CASS de dèficit zero, però sí assumible i sostenible».

No va ser l'única despesa de l'Executiu que es va agreujar. De forma destacable, el cost financer va pujar un 75% fins als 18,8 milions, i les despeses de personal dos.

El Govern va tractar d'amortir l'escalada en despeses posant tisora a la inversió pública. Si al 2010 es va gastar 57,7 milions d'euros, l'any passat aquesta quantitat va caure fins als 34,1. Una retallada en inversió real que il·lustra un model pressupostari per resistir l'envestida de la crisi, on la despesa social puja i cauen les inversions.

Mirant els ingressos del país, es veu un fort moviment als impostos directes, relacionat pel canvi fiscal que viu el país. Dels 1,7 milions es van multiplicar fins als 5,3. A l'altra banda, es nota una forta davallada en taxes, que van passar dels 43 milions al 2010 fins als 27,4 del darrer exercici.

Tot i així, el país continua tenint una forta dependència dels impostos indirectes, la principal font d'ingressos del Govern. Fins a 265,7 milions va escalar aquesta partida impositiva, un augment del 7%. I si bé el percentatge incrementat no és dels més forts, això es tradueix en 17,5 milions més en comparació al 2010.

El ministre va voler recordar que aquesta «dependència» dels impostos indirectes és una «mala noticia». Tal i com va explicar, dóna «volatilitat» als comptes públics –amb una presència als resultats del 86% total del recaptat–, pel que s'ha d'intentar fer més notoris els directes.

I és que, dins dels indirectes, Cinca va estimar que més d'una tercera part procedeix del tabac, i un altre terç dels carburants. «I l'alcohol també té una presència important», va lamentar.

Després de donar una ullada en aquests resultats, Cinca va recalcar que «el problema més gran de les nostres finances públiques és l'excés d'endeutament». Perquè el titular de Finances al Govern va estimar que és un «error» pensar que l'endeutament del país és correcte comparant-lo amb els grans estats europeus. Per ell, seria ideal tenir un deute zero en comparació amb els ingressos. Però aquesta xifra es calcula habitualment amb el PIB.

Actualment, el país genera uns 2.500 milions en total, i el conjunt d'organitzacions públiques sumen un deute de mil milions. Això diu que Andorra està al 40% d'endeutament, molt lluny del limit del 60% de Maastrich. «Si ens quedem amb aquesta dada entrarem en risc, perquè som un país monoproducte i depenent de l'exterior». És per això que troba més correcte comparar el deute amb els ingressos.

Per a més informació consulti l'edició en paper.