• La titularitat dels terrenys oposa els comuns d'Encamp i de Canillo des del 2005?

La Concòrdia, pastures que abans compartien Canillo i Encamp. Foto: EL PERIÒDIC

El Tribunal Constitucional, TC, en sentència del passat 15 de mars va estimar el nou recurs d'empara presentat pel Comú d'Encamp en l'afer del riu Massat. El TC anul·la la sentència del 4 de març del 2011 dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, que per segona vegada deixava sense efecte la decisió del cònsol d'Encamp d'aturar les obres prop del riu ja que considerava que el lloc pertanyia a Canillo. Es tractava de la construcció d'una rasa per passar un tub que portés aigua a les Bordes d'Envalira.

La sentència del TC també diu que es vulnera el dret a la jurisdicció perquè la Sala Administrativa no té competència territorial per decidir a quina parròquia pertany el terreny, i que aquesta qüestió l'ha de decidir la Sala Civil «engegant el procediment d'atermenament». Així, l'afer queda ara aturat, a no ser que un dels dos comuns decideixi portar-lo a la jurisdicció civil. La sentència del Tribunal Superior de Justícia del 4 de març del 2011 dictava que la línia divisòria és la de la Concòrdia de 1672 i que per tant, el límit no passa pel riu, donant la raó a Canillo. En canvi, el Comú d'Encamp defensava el territori en base a una rodalia de 1871 que marca la línia divisòria des de l'aiguabarreig fins l'orri de Rusca, pel llit del riu Massat.

A falta d'elements nous, el TC diu que és ben sabut que el problema de la separació territorial de Concòrdia, sempre ha estat motiu de litigi entre totes dues parròquies, en particular al sector del riu Valira i del riu Massat. I afegeix que aquestes divergències «són encara més difícils de copsar pel fet que procedeixen d'anàlisis divergents sobre les conseqüències d'una escriptura de Concòrdia de 1672 i de visures de creus de terme efectuades de manera successiva el 1771, el 1807 i el 1871».

Per tot això el TC jutja «irraonable la conclusió a la qual arriba la Sala Administrativa» en resoldre per ella mateixa un litigi que no pertany a la seva jurisdicció. Per això acorda la suspensió del procediment judicial fins que no s'hagi dirimit la controvèrsia territorial quant a la propietat dels terrenys en els quals s'estaven fent les obres; i la inhibició de la jurisdicció administrativa davant de la jurisdicció civil, amb la finalitat que tots dos comuns dirimeixin les divergències territorials davant de la jurisdicció competent.

Per a més informació consulti l'edició en paper.