• Entre habitatges nous i de segona mà la xifra pot arribar a 7.000, mentre el preu baixa fins a un 30%

Dues imatges molt integrades en el quotidià: un edifici de pisos en venda al centre urbà i al costat un cartell que anuncia el lloguer de locals i depatxos. Foto: ÀLEX LARA

el Col·legi Professional d'Agents Immobiliaris, AGIA, calcula que el parc de pisos en venda se situa entre 5.000 i 7.000 unitats, així ho va explicar ahir a EL PERIÒDIC, el president del Col·legi, Joan Carles Camp, precisant que l'estimació inclou pisos d'obra nova i de segona mà. A aquests habitatges buits cal afegir els lloguers «que podem calcular en base a la deflació demogràfica, part del que hi havia llogat, ara està buit. Si tenim en compte que l'ocupació mitjana d'un pis és de 2,4, són 2.800 lloguers que es perden», va afegir Camp. I va puntualitzar, «molta gent que va comprar pisos nous per a inversió, en no poder-los vendre, també els han entrat al mercat de lloguer».

Camp recorda que el pitjor moment per als pisos d'obra nova, «va ser al 2007,quan vam tenir overbooking , tot el que s'ha construït des d'aleshores és buit.» I per si això fos poc, el 2010 molts habitatges de segona residència també es van posar a la venda. «Quan necessites el primer de què et desprens és el superflu i els nostres cosins germans d'Espanya s'ho passaven malament; moltes segones residències van integrar el mercat i algunes es van vendre a molt bon preu». Però el preu dels pisos i dels apartaments no baixa forçosament per la crisi. «Hi ha coses que el preu afecta més i altres no, cal tenir en compte el preu que es pot vendre avui i el preu de cost real, un bon professional ha de vendre amb uns barems i un marge de benefici, mai a pèrdua».

Amb tot el preu dels pisos ha baixat almenys un 30% si es té en compte que actualment el metre quadrat d'obra nova al centre urbà d'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, arriba com a màxim a 6.000 euros, quan cinc o sis anys enrera era de 9.000 euros. De la mateixa manera, també es troben pisos nous al centre de la capital o d'Escaldes a preus encara més moderats, entre 4.000 i 6.000 euros el metre quadrat.

Més allunyats del gran nucli urbà, Joan Carles Camp va explicar que «es poden trobar coses interessants entre 3.000 i 3.500 euros el metre quadrat però les gangues no són la tònica, pots trobar un pis vell, de 20 a 25 anys, a 2.000 euros el metre quadrat, o alguna oferta puntual d'un particular que necessita liquiditat i es ven el pis per sota del preu de mercat, però torno a dir no és una cosa generalitzada».

En quant al preu dels lloguers, Camp també va reconèixer que han baixat però que «no poden baixar gaire més perquè estan sota el llindar de rendabilitat, tot i que si no hi ha gent no sé a qui els llogarem. Per això hi ha gent que necessita més els lloguers i baixa el preu per sota del correcte». Joan Carles Camp situa el preu mínim ideal del lloguer en 450 euros per a un apartament d'una habitació, 550 euros per a un pis de dues habitacions i 650 euros per a un pis de tres habitacions. Però com que molts pisos no es venen, els propietaris, que havien pensat invertir per tornar a vendre, es troben que els han de llogar per pagar si més no la comunitat de l'edifici.

Altres empresaris del sector com ara Josep Martínez, fan una altra valoració del parc de pisos buits i afirmen que són molts més «perquè cal afegir al mercat tots els que han estat retirats pels bancs i tots els que encara han anat sortint des del 2009 fins al 2011, a més de tot el que es va construir per l'efecte moratòria». A més, també desconfien de les dades facilitades pels comuns i el Govern sobre població, «pensem que són moltes més les persones que han marxat d'Andorra, cada dia veus més supermercats de barri tancats, i això és un signe inequívoc que els pisos queden buits».

El mercat de locals comercials i despatxos també ha conegut dies millors, sobretot quan es tracta de locals que no estan a primera línia i que per tant, «tot i que el preu baixi és difícil tornar-los a llogar. En general hi ha molta fluctuació». Tot i que la situació podria semblar desesperada per als agents immobiliaris que es reuneixen demà als locals de l'AGIA, Joan Carles Camp va mostrar ahir un optimisme moderat i va dir que «vull pensar que ja hem tocat fons i que el 2012 serà millor que els dos darrers anys en què el volum de transaccions va tornar a baixar un 18%». Camp espera que l'avaluació del primer trimestre de l'any sigui més positiva. «A començament d'abril tindrem les dades de l'Impost sobre les Transaccions (ITP), però en el que portem d'any podem dir que hi ha un repunteig de la demanda». Per a Camp la crisi «no estalvia cap sector» però, també reconeix que la crisi del sector immobiliari ha estat agreujada pel boom de la moratòria. Del 2004 fins ara, «s'ha construït massa de pressa, ara caldrà veure si som capaços d'invertir la tendència, perquè si continuem perdent població no caldrà construir gran cosa més».

El president de l'AGIA, Joan Carles Camp també vol creure en l'obertura econòmica i en l'atractiu de les residències passives, «hem de creure que tot plegat generarà riquesa i que vindran grans empreses que podran comprar edificis sencers per instal·lar-hi els seus quarters generals o inclús per allotjar-hi els seus directius i empleats».

Per a més informació consulti l'edició en paper.