• Els departaments de Medi Ambient i Territori avaluen com canviar un sistema que altera la natura i els rius

Un operari del Comú d'Andorra la Vella treballa en la treta de neu de les voreres amb un quad pala que alhora distribueix sal al paviment Foto: ONA MORANTE

Andorra gasta tones i tones de sal cada vegada que les previsions meteorològiques anuncien nevades. Tantes com 4.500 de mitjana per temporada. El clorur de sodi soluciona problemes causats pel gel i la neu, ja que redueix la seva adherència a la calçada i en conseqüència en millora la seguretat. Però tot i la seva eficiència, el perjudici que causa pel medi ambient ha obligat al Govern a buscar urgentment alternatives.

Tal i com va explicar el director del departament de Medi Ambient, Marc Rossell, la sal pot passar al riu i «canviar el seu PH» –fins i tot causant efectes similars als de la pluja àcida–, a la vegada que «altera els ecosistemes». Causa danys greus a plantes i arbres i disminueix la vida salvatge. Té, per tant, una important afectació pel medi ambient, a més de les afectacions que té per als vehicles –malmet els baixos i la xapa– i per a les pròpies carreteres –afecta l'asfalt.

Per tot, el ministre de Turisme i Medi Ambient, Francesc Camp, va reunir-se amb el departament de Territori, on es va acordar analitzar possibles solucions a partir del que fan els altres països, sobretot aquells acostumats a conviure amb la neu. És tanta la importància d'aquest aspecte pel que fa a l'afectació mediambiental que ha estat inclòs dins l'Estratègia Nacional del Paisatge 2012-2015. Parlem de 21 accions prioritàries a desenvolupar els propers tres anys. El Ministeri ha qualificat l'estudi de les alternatives a la sal com a aspecte «d'importància alta».

EXEMPLES DE SOLUCIÓ / Actualment el Ministeri de Medi Ambient es troba en fase d'anàlisi i comparació amb la resta de països. Rossell va parlar de l'exemple de Suïssa, on enlloc de sal utilitzen la grava. Una grava que quan la neu es fon «recullen», ja que a diferència del clorur de sodi no es dissol a la neu.

Una altra opció és posar un additiu a la sal que redueixi les seves greus conseqüències pel medi ambient. Hi ha països que barregen la sal amb clorur de potassi o que utilitzen sal dissolta en aigua i barrejada amb sorra, perquè els pneumàtics s'agafin més a la carretera. D'altra banda, als aeroports s'utilitza urea. El problema de totes aquestes opcions és que el cost pot arribar a ser més de deu vegades superiors al de la sal. Les 4.500 tones de sal que gasta el COEX de mitjana cada temporada representa ja una despesa de 300.000 euros, i s'intenta reduir gràcies a la utilització de la salmorra, que es combina amb la sal per humidificar-la i aconseguir que quedi més impregnada a la carretera. Una mala notícia en temps de dificultats econòmiques.

Un exemple de la perillositat de la sal és que hi ha països on es posen multes de més de 10.000 euros als ciutadans que la utilitzin als seus terrenys o a la via pública que està a tocar de les seves llars.

Per a més informació consulti l'edició en paper.