Torralba posa a les escaldes de l'església de Sant Esteve, a la capital Foto: TONY LARA

Torralba havia estat cònsol menor a la capital, i també conseller de cultura. Havia militat a les files d'Entesa i Progrés, de l'Agrupament Nacional Democràtic, del Centre Demòcrata Andorrà i Nou Centre. Ara la seva opció és Demòcrates per Andorra (DA), i n'és el secretari general.

–DA és un partit jove. Recordem com es va crear.

–Bàsicament es va crear abans d'acabar la darrera legislatura. En aquell moment tot un seguit de gent de diversos llocs, formacions polítiques, vam coincidir que s'havia de fer una política diferent a la que s'havia fet fins aleshores, de dir la veritat, d'afrontar les coses des de l'arrel, defugir de tòpics i afrontar els reptes del país. I perquè el país està en una situació complicada i aquesta necessita per fer-hi front gent amb capacitat, que treballi per treure fruits pel país.

–Hi ha qui els acusa d'unir-se per anar en contra de i no pas per tenir un projecte. ¿Què els hi diu?

–Senzillament, nosaltres ens vam unir en favor d'una nova Andorra. Ens vam unir en favor, justament, de canviar el que hi havia i d'enfocar Andorra des d'una altra perspectiva, moderna, honesta i amb moltes ganes de treballar. Entenem que així s'està fent, estem treballant molt. Els resultats encara no es veuen però aviat començarem a tenir resultats tangibles d'aquesta transformació, que ja sabem tots que las cosas de palacio van despacio, i és que les lleis tenen uns terminis. Voldríem que tot es fes molt ràpidament, però no pots anar més ràpid perquè tampoc seria prudent fer les coses de cop i de cop de cap. Les coses s'han de fer decididament, però també de manera reflexionada.

–També se'ls acusa de no tenir programa, i de fet sembla que és ara que es comença a dibuixar.

–A les eleccions hi vam anar amb un programa, amb un contingut força ampli i complert, i ja dibuixàvem un país, una Andorra més moderna. El que s'està fent en aquest moment és el que posava al programa. I potser haurem d'anar més enllà, i espero que així sigui, que puguem continuar anant més enllà del programa que vam escriure. Certament, el partit sent jove no s'havia dotat d'una estructura o tenia una estructura incipient. No hi havia hagut, com ara hi hauran, comissions de treball. Es van fer comissions evidentment per treballar el contingut programàtic directe per les eleccions. Però Andorra no ha necessitat d'una improvisació ni anar a buscar coses extraordinàries, sinó fer les coses amb seny i, això sí, amb professionalitat. La gent que tenim al nostre Govern és gent altament preparada, perfectament competent i per això ostenta aquests llocs, per desenvolupar aquesta tasca i tirar el país endavant.

–I ara es constituiran les comissions sectorials, és l'últim que li queda al partit per estar organitzat.

–Penso així. Amb les comissions, estem ja en velocitat de creuer i el vaixell tira endavant.

–I s'anirà ampliant el programa i modificant a mesura que aquestes avancin.

–Les comissions sectorials tenen com a objectiu nodrir el partit de contingut, d'accions a dur a terme. En el primer congrés hi va haver ponències a títol individual, doncs al proper, a part d'haver-n'hi a títol individual, també n'hi haurà de treballades a través de les comissions.

–Una de les característiques, o el que més s'ha repetit per part de DA és que cal austeritat, que és necessària. ¿Com es va viure doncs l'augment dels sous de dues cònsols de DA?

–La rectificació entre cometes que es va fer...

–M'agrada que digui entre cometes.

–La reflexió es va fer molt ràpidament i penso que els dos equips van veure que realment el fet de pujar el salari no era convenient i que s'havia d'anar dins la tònica del partit. Si mirem tota la gent assalariada dins de DA –els electes, ministres, etcètera–, tots s'han abaixat el sou, i avui en dia tothom ha tingut una baixada. Penso que en aquest cas el partit, i sobretot les persones, van fer el que havien de fer.

–¿Quin paper va jugar el partit? ¿Va haver de pressionar?

–Això no. Al partit tenim gent amb prou personalitat per saber el que han de fer. A la vida, quan caus l'important és tornar-te aixecar. Caure és un problema, però l'important és tornar-te a aixecar. I amb tot, penso que no s'ha de llençar cap pedra i veure que a la fi s'ha fet el que s'havia de fer. Això és bo pel partit, però sobretot és bo per Andorra. Justament hi va haver una ponència al congrés sobre els salaris. Hem de fer la manera que fer política no sigui un handicap, és a dir que no podem anar amb uns sous que no estan en sintonia amb la societat, òbviament, però tampoc hem de rebaixar de tal manera que el sou sigui un impediment per poder fer política. Si una persona està cobrant un salari en un lloc i ha de rebaixar molt el seu salari per anar a fer política, segurament no s'ho podrà permetre. Llavors, ¿qui podrà fer política en aquest cas? Només la gent que té molts diners. I entenem des de DA que això tampoc és bo, s'ha de trobar un equilibri.

–Hi ha qui, en el cas de Montserrat Gil, que va trigar més a rectificar, ho interpreta com una estratègia per tibar la corda de les relacions entre Unió Laurediana (UL) i DA.

–Penso que no és així, honestament. Però la gent té dret a pensar el que vulgui.

–Les relacions es mantenen perfectament.

–Sí, sí. Les relacions són normals, les mateixes que hi havia abans. Si hi hagués hagut un canvi potser sí que hi hauria hagut problemàtica. Però les relacions són les que hi ha d'haver.

–¿I a la Massana? ¿Com s'estructura ara DA després del «daltabaix» de les eleccions comunals? Del «fracàs» de DA.

–Les dues candidatures que es van presentar, exceptuant els socialdemòcrates, reivindicaven la seva pertinença a DA. Penso que símbol més fort que veure el cònsol de la Massana a l'últim congrés, no n'hi ha cap.

–Però DA està tant a la majoria com a la minoria a la Massana. Costa d'entendre.

–Hi estem treballant i hi continuarem treballant en aquest tema.

–¿I a la resta de les parròquies? És que també hi ha qui diu que les relacions entre l'àmbit nacional i el parroquial no acabarien d'anar rodades.

–Nosaltres fem executives regulars i tenim a l'executiva representants dels comuns i sobretot representants territorials. Cada parròquia té el seu representant i això ens permet un vincle directe amb totes les parròquies. El que no treu que òbviament quan ets cònsol representes la parròquia, tens uns condicionants, i el que no podem pretendre és que tenint el Govern i la majoria dels comuns d'Andorra no hi hagi certs moments de diversitat d'opinió. Però això és bo, és enriquidor i ho entenem com una de les nostres forces.

–Per acabar, a nivell nacional, el fet que el Partit Liberal (PLA) es mantingui, no s'hagi volgut dissoldre i integrar-se a DA, ¿com afecta?

–Això és una decisió de la gent que encara està al PLA. Nosaltres evidentment ho estem observant, i val a dir que tenim bona relació amb gent que ha volgut continuar dins el PLA. Com sempre hem dit, la nostra porta sempre està oberta i bé, ha vingut a DA qui ha volgut venir.

–Però, en unes properes eleccions, ¿creu que això podria restar o en contra els juga a favor?

–L'anàlisi a nivell electoral encara no l'hem fet.

–Queda lluny.

–Clar, nosaltres intentem fer una política i aquí haurem d'intentar explicar-la potser més, perquè ens dediquem molt, i parlo sobretot a nivell del Govern, a treballar i potser massa poc a explicar. Potser ens falta una pedagogia i comunicar més el que s'està fent. I ja us dic, a partir d'aquí si expliquem més les coses potser farà que encara vingui més gent, i més gent vegi que realment estem fent el que s'ha de fer. I si no ho estem fent que ens ho diguin que nosaltres treballarem i intentarem fer-ho en el sentit millor pel país. Tenim una dinàmica clara d'obertura, s'està veient amb els oferiments al partit socialdemòcrata. Potser si ens expliquem millor, i aquí entono el mea culpa, perquè per exemple amb la CASS, segurament s'hauria d'explicar de manera més pedagògica perquè la gent vegi la situació real, la projecció de les coses i veure que s'han de fer coses i que les coses no són fàcils.

–¿I la possibilitat que Rosa Ferrer organitzi el seu propi partit? ¿Seria com en el cas del PLA, explicar-vos millor? ¿O suposa un entrebanc?

–En aquest moment estem amb una perspectiva de les eleccions molt llunyana. Això fa difícil veure si la gent mou fitxa. Nosaltres tenim bona relació, i bé, s'ha de veure amb el temps com evoluciona. La política també és qüestió de relacions personals molt sovint. A vegades les relacions personals potser fan més que una frase de teòrica política i hem de veure, esperar com avancen les coses. El partit de DA és molt obert, molt gran, i que sempre està content de tenir un marc d'entesa perquè, com més gent hi ha, més rics som en pensaments i en accions. Doncs esperem que així sigui amb el màxim de gent.

Per a més informació consulti l'edició en paper.