PUBLICITAT

Avis i néts comparteixen l'hort

  • L'Escola Andorrana de segona ensenyança de Santa Coloma proposa als joves compartir una experiència oxigenant amb els més grans, gràcies a aques programa la capital disposa aquest any de 10 parcel·les més
GLÒRIA GURDÓ
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Uns padrins comenten, contents i orgullosos, la mida de les carbasses sembrades als horts d'Encamp, en una edició passada del programa. Foto: TONY LARA

El programa dels horts socials que divulga i patrocina la Fundació Julià Reig i Molines Patrimonis a la capital, ha aconseguit satisfer aquest any 48 avis que volien conrear un tros. Divendres passat tots van recollir les claus, però una desena en compartirà el cultiu amb els joves gràcies al projecte El nostre hort impulsat per l'Escola Andorrana de segona ensenyança de Santa Coloma i el Comú d'Andorra la Vella. La iniciativa que ha afegit 10 horts més als 38 que ja té el programa de la Fundació Reig i Molines Patrimonis a la Margineda, vol interessar els joves en l'horticultura i potenciar la comunicació entre les generacions.

Així ho explicava el professor de l'Escola, Lluís Marsà afegint que «es tracta d'un projecte que implica tota l'escola i suposa un benefici per a la societat». Opinió compartida des de la Fundació per Òscar Ribas, «el nou programa amb la participació dels infants obre una segona etapa del projecte que permetrà la comunicació intergeneracional, cosa que es va perdent mentre el país es fa gran, i evitarà una desestructuració social». De fet, el projecte de l'Escola Andorrana vol fidelitzar els avis que tinguin cura dels horts i tinguin bona relació amb els alumnes.

D'aquesta manera els avis podran transmetre el seu saber fer als més joves als quals guiaran en els diferents cultius. Per al Comú d'Andorra la Vella, el projecte educatiu que impulsa l'Escola Andorra també és molt interessant però sobretot ha permès cobrir la demanda de la capital que sempre és molt elevada. La cònsol Rosa Ferrer a més d'assegurar que «el projecte és molt interessant» conclou que la iniciativa «ha permès que les persones que es van quedar fora del sorteig en la darrera edició, han pogut tenir un hort». Precisament aquest any un grup de padrins que s'havien quedat sense tros en altres edicions i només havien pogut conrea una punta, han discutit el sorteig. La petició generalitzada pels qui els toca el trosset de terra és que s'hauria d'establir una mena de rotació per evitar que un mateix padrí li toqui una punta diversos anys seguits i no pugui tenir un hort. Rosa Ferrer va recollir la queixa i tot i que considera que la manera més objectiva de repartir la terra és el sorteig, no va descartar estudiar canvis.

El programa de la Fundació Julià Reig i la nova iniativa de l'Escola Andorrana es materialitzen en els terrenys de la Margineda cedits per Molines Patrimonis i aquest any, l'adjunt de direcció de l'empresa, Ernest Segura ja ha anunciat als hortolans que podran aprofitar l'ocasió per visitar el jaciment arqueològic que està al costat i que s'obrirà aviat al públic.

Més horts a Escaldes

El programa de la Fundació Julià Reig compta amb la col·laboració de Casa Sucarana a Escaldes-Engordany per sortejar cada any els horts entre la gent gran de la parròquia. Aquest any 19 padrins tenen parcel·la. Dels vint horts que surten a sorteig, un està reservat per la Unitat de Conductes Addictives de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, una prova més dels efectes saludables, relaxants i desintoxicants que té el contacte amb la terra. La consellera de Medi Ambient i Gent Gran del comú d'Escaldes-Engordany, Magda Sinfreu creu que l'activitat manté en forma els avis que els ajuda a mantenir una vida social activa. Casa Sucarana cedeix cada any 500 metres quadrats de terreny per al conreu dels horts. Els padrins a l'igual que a la resta de parròquies solen fer tomàquets, carbasses i carbassons, enciams, api, ceba i fins i tot patates. Les cases pairals sempre tenien un hort per subvenir a les necessitats familiars. A imatge de les que se subhasten ara, sovint eren parcel·les no gaire grans. De cara al bon temps, s'hi conreaven hortalisses que també es transformaven per poder-ne menjar a l'hivern.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT