• Els bancs ingressaran més diners per aquest concepte que el Govern per la tributació de les societats

Una botiga a l'avinguda de Riberaygua amb el cartell indicatiu que no accepta targes per menys de 20 euros Foto: ÀLEX LARA

Els bancs recaptaran més diners amb la comissió del 0,5% sobre les vendes cobrades amb targeta nacional i l'increment de la comissió sobre les vendes cobrades amb targeta estrangera, que el Govern amb l'impost del 10% a les societats. Així ho va afirmar ahir Antoni Miralles, vicepresident de la Federació d'Associacions de Comerç d'Andorra (FACA). Miralles va explicar que el comptes són clars: les vendes amb targeta representen el 50% de la facturació anual del comerç. «Per tant, la comissió del 0,5%, superarà amb escreix l'impost del 10% que el Govern cobra a les societats». El vicepresident de la FACA també va recordar que «si les vendes amb tarja representen el 50% de la nostra facturació, gran part de les operacions es fan per a petits imports».

A més també va explicar que els bancs andorrans han incrementat la comissió sobre els pagaments cobrats amb targetes estrangeres «entre un 0,2% i 0,5% en funció de la quantitat cobrada». La nova comissió bancària entrarà en vigor dilluns que ve i els comerciants ja han previst reunir-se per enviar una carta a l'ABA i al Govern per explicar «l'impacte tan negatiu que tindrà aquesta comissió en un moment en què tots estem fent molts sacrificis per tirar endavant». A més, la setmana que ve, les associacions de comerciants, la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) i la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS), també «hi diran la seva». Les comissions que els bancs volen cobrar sobre els pagaments tant amb tarja nacional com amb tarja estrangera culminen un procés que «va de no pagar res i acostumar-nos a utilitzar-la per a tot, a pagar cada vegada més».

Informar el client / Miralles va tornar a recordar que en el moment de la implantació dels terminals de punt de venda electrònics, TPV, els bancs instal·laven les màquines als comerços gratuïtament mentre que ara tenen un cost de manteniment de 150 euros a l'any; «i encara que tinguis TPV virtual sempre has de tenir una màquina per si falla Internet; a més, si la trucada per Internet surt gratis, la del TPV no».

Si a simple cop d'ull la reacció dels comerços és de resignació, algun petit establiment, com ara la casa de retocs Tailor a l'avinguda Riberaygua, no només demana un import mínim per passar la tarja sinó que ha tingut el coratge d'anunciar-ho a l'aparador. Evidentment, la iniciativa és pràctica: informar el client abans d'ocasionar-li molèsties en no haver previst efectiu si el retoc costa menys de 20 euros. En passar la porta, la dependenta Maria Araujo poca cosa pot dir sobre la mesura si no és que ella personalment també se l'aplica. «Ja no m'interessa pagar amb targeta i molts clients també m'ho diuen perquè els comerços acaben per carregar-t'ho o bé et redueixen el descompte».

De fet, Miralles també comparteix aquesta idea i va afegir que «haurem de fer com a Estats Units, on no s'accepten targes per vendes inferiors a 20 dòlars, o com ja ho han començat a fer alguns comerciants per menys de 20 euros». Les associacions de comerciants van assabentar-se de la intenció dels bancs de cobrar pels pagaments amb targeta nacional a començament de setmana. La primera institució en criticar l'arbitrarietat de la iniciativa va ser la CCIS. A continuació les associacions de comerç van qualificar la decisió de l'ABA de poc oportuna. La setmana que ve expressaran les queixes a Govern. Per ara, s'han reunit amb el ministeri de Turisme per negociar la campanya de primavera i fixar el període de vacances a finals de juny «uns dies abans de que comencin als països veïns». Miralles va afegir que «la campanya del sorteig de maig pot ser molt beneficiosa per a tots. Pensem que no tothom pot fer descomptes o rebaixes, és el cas de l'alimentació o l'electrònica que tenen uns marges molt petits, en canvi si unim esforços, el sorteig pot ser molt avantatjós per a tots».

Per a més informació consulti l'edició en paper.