• Criteri desfavorable a la reducció de l'accés a la nacionalitat tot i compartir el neguit d'augmentar la cohesió

El cap de Govern, mirant cap a un altre cantó, saluda Bartumeu, a l'esquerra de la imatge, al Consell General Foto: TONY LARA

El Butlletí del Consell General publicava, ahir, el criteri desfavorable del Govern a la proposició de llei per reduir el termini d'obtenció de la nacionalitat per naturalització. El principal argument utilitzat per l'Executiu és que la integració de les persones no depèn tant de l'accés als drets polítics com dels drets econòmics, que ja es contemplen al projecte de llei d'obertura econòmica. Tot i així, s'afirma que s'entén i es comparteix la voluntat «d'avançar cap a una major integració i cohesió de la societat andorrana», i que la voluntat no és ajornar el debat de la nacionalitat de manera indefinida, sinó vincular-lo a l'aproximació d'Andorra a la Unió Europea.

El Govern exposa en el seu criteri sobre la proposició de llei per reduir el termini per obtenir la nacionalització per naturalització entrada a tràmit pel grup parlamentari socialdemòcrata, que entén el «neguit» d'anar cap a una major integració de la societat andorrana, i el «comparteix, com no podria ser d'altra manera». Tot i això, i considerant que «l'acció conjunta de nacionals andorrans i residents estrangers ha estat un dels motors de progrés i de creixement de la societat», i que «totes les accions que vagin encaminades a incrementar el grau d'integració i cohesió socials mereixen una especial atenció», apunta que «és erroni pretendre vincular la integració social només amb l'accés a la nacionalitat per naturalització».

En aquest sentit, el Govern afirma que la societat andorrana disposa de diversos mecanismes d'integració, com són el sistema educatiu, la creació de riquesa i oportunitats professionals, la xarxa d'entitats esportives i socioculturals, la qualitat dels serveis públics i el caràcter solidari de la seguretat social. Així mateix, apunta que un dels passos que ha fet l'Executiu per garantir aquesta integració és el projecte de llei d'obertura econòmica, que concedeix els drets econòmics a tots els residents des del primer moment. Un pas que «mai cap Govern anterior no s'havia atrevit a fer mai», i amb el què «s'amplien de manera molt notable els drets dels residents, s'avança sensiblement en la integració social i la seguretat jurídica». A més, amb aquest gest «es desproveeix la nacionalitat andorrana de qualsevol contingut econòmic, deixant-la –com sempre hauria d'haver estat– com una qüestió política i vinculada a la identitat nacional».

De totes maneres, l'Executiu afirma ser «conscient que és creixent entre la ciutadania l'opinió favorable a una reducció del termini de naturalització per accedir a la nacionalitat», per això «no és partidari d'ajornar aquest debat de manera indefinida, sinó de vincular-lo amb el procés d'aproximació delPrincipat a la Unió Europea».

ALTRES QÜESTIONS / D'altra banda, el Butlletí del Consell General també publicava l'admissió a tràmit del projecte de llei de crèdit extraordinari per pagar costos d'impostos indirectes del Centre de Tractament de Residus durant l'execució de les obres i que no estaven inclosos en el cost de construcció. La quantitat del crèdit que es demana és de 299.140,50 euros i es finançaria amb altres partides pressupostàries de Turisme i Medi Ambient. Igualment, es publica la tramesa del text de modificació de la llei d'allotjament turístic i les esmenes que s'hi han fet a la comissió legislativa d'Economia, i el de modificació de la llei qualificada d'immigració i les 18 esmenes fetes pels socialdemòcrates a la comissió d'Interior.

En relació a aquest darrer text, les esmenes presentades per la consellera socialdemòcrata Mariona González van dirigides a modificar dues propostes que «no ens semblen acceptables», segons afirma el grup mitjançant un comunicat. Per un cantó, els socialdemòcrates volen mantenir els 183 dies per any natural de residència efectiva per mantenir el permís de residència sense activitat lucrativa –actual residència passiva–, en comptes de reduir-los a 90 com proposa el projecte de llei presentat pel Govern, i per l'altre busquen modificar l'obligatorietat de fer una aportació inversora de 400.000 euros, que els socialdemòcrates interpreten com «una mena de subhasta de l'atorgament de les residències».

Per a més informació consulti l'edició en paper.