• Anota un triple quan s'olorava la pròrroga però el River serà equip d'Or si venç a las Rozas el divendres vinent

Joan Peñarroya instrueix els seus jugadors en un temps mort del River-Lan Mobel, ahir al Poliesportiu Foto: ÀLEX LARA

El River va encaixar ahir la primera derrota d'aquesta temporada al Poliesportiu en lliga en el moment més inesperat, davant el Lan Mobel ISB (67-70). El somni de pujar avui si perdia las Rozas passava per una victòria que va impedir Ott amb un triple a vuit dècimes del final. Tot i així, el pròxim divendres el River visita la pista de las Rozas i si venç consumarà l'ascens, independentment del que faci l'equip madrileny avui.

Més de dos minuts va trigar el River en veure cistella, per culpa d'un Lan Mobel molt rocós en la defensa, amb ajuda constant sota la pintura per aturar el potentíssim joc dels tricolors sota pals i facilitant d'altra banda els tirs de tres que el River no va saber aprofitar (2 encerts de 6 tirs al primer quart). Quan va entrar la primera, però, va ser com treure's la pressió de sobre. Isma Torres sota la cistella i Bavosi de tres, tots dos per partida doble, no van trigar gaire en donar el primer avantatge als de Peñarroya (10-8, minut 6). Els bascos, però, responien amb bones seleccions de tir i encert que els van permetre arribar al final del primer període amb un igualat 15-13.

El Lan Mobel, encara amb oxigen i cames fins a dalt, tampoc no es va deixar anar en el segon quart, cosa que li ha passat a la majoria d'equips que aquesta temporada han visitat un poliesportiu encara invicte en lliga. Més sorprenent encara va ser que va arribar al descans dominant per 31-32. L'equip de Peñarroya dominava en gairebé totes les facetes en complir-se els primers vint minuts, sobretot en el rebot –20 a 12, gairebé el doble– però estava especialment erràtic en el tir, tant des de més enllà de 6,75 –10 a dins de 23– com en el rebot, amb un paupèrrim 2 d'11.

La igualtat de la qual parlàvem va començar a dissoldre's quan Wrigth va caçar un rebot ofensiu per fer el 23-17 (minut 12). Sis amunt, una renda agradable tal i com estaven les coses. Però la defensa va començar a fer aigües i Ott es va encarregar de recuperar l'avantatge visitant (23-24, 16'). Aquí va aparèixer Maresch en un River que funcionava a base d'impulsos, amb dues jugades marca de la casa per ressuscitar un poliesportiu nerviós (29-24) però en el darrer minut de nou va aparèixer el fos a negre davant un rival imprevisible en atac –set dels nou homes que van tenir minuts van veure cistella– que va acabar amb el 31-32 al descans.

DEFENSA I TIR, ¿LUNARS? / ‘¿La tova defensa i les imprecisions en el tir han provocat el 31-32?', es deurien preguntar els jugadors del River a mode de repte. Perquè la reacció va ser inapel·lable en la represa. Dos triples de Sánchez, unes quantes pilotes robades, una safata de Jimix, una esmaitxada de Wright i una altra del demolidor Isma Torres van fer oblidar en poc més de quatre minuts els lunars del River. Amb un parcial de 14-4 (45-36, minut 24) els de Peñarroya van demostrar qui és el que mana en un poliesportiu a vessar, per presenciar el que podia ser una victòria definitiva per a l'ascens de l'equip tricolor.

Ens oblidem, però, d'un Lan Mobel lluitador, amb jugadors top en els rànquings de Plata com Atoyebi, Ott o Ibargutxi que després d'uns minuts intimidats pel corró andorrà van reaccionar de la millor manera: provocant tirs llunyans i incòmodes en defensa que acabaven repel·lint el ferro i donant la responsabilitat en atac als dos màxims anotadors de la categoria, Ott –un tros de jugador, completíssim i amb un canell infal·lible– i Serrano, els quals van respondre amb un parcial de 0-9 que tornava a resetejar el matx i deixar-lo obert per afrontar els darrers deu minuts (48-47).

Amb la parròquia ja revolucionada i entregada a l'equip, el quart temps es va convertir en un cercavila. Gairebé tota cistella tenia la mateixa resposta. Si Errondosoro feia un triple (50-52), Santamaria també. ¿Rebot i cistella de Serrano? Rèplica de Flis. S'apropava el final i llavors els visitants van començar a tenir símptomes de feblesa. Bavosi va anotar de tres (60-56) i Ott el va replicar, però després ho va provar Flis també amb èxit, el Lan Mobel no va respondre i en la següent acció Cage va fer esclatar les abarrotades graderies (65-59, minut 37).

Quedaven dos minuts i semblava tot fet, però ni molt menys. Ott va tornar a aparèixer, escortat per Serrano i Atoyebi, i ningú no s'explica com va arribar a l'empat a 67 a falta de 25 segons per al final. El River va apurar el temps fins esgotar-lo sense encistellar, va deixar el crono aturat a vuit dècimes del final i després del temps mort, Ott es va clava el triple de la seva vida.

Per a més informació consulti l'edició en paper.