• A la detenció portava un telèfon de l'entramat de la banda amb el que es va seguir el rastre dels assaltants

Imatge que mostrava la joieria Cellini el dia del robatori, l'any passat. Foto: TONY LARA

En un temps rècord es dictarà sentència per l'únic acusat pel cas del robatori de la joieria Cellini l'any passat. Avui mateix, tan sols 24 hores des que va finalitzar l'única vista oral del judici, es decidirà què passarà amb el presumpte membre d'una banda romanesa especialitzada en robatoris a joieries.

El suposat culpable, home de 33 anys i nacionalitat romanesa, s'enfronta a una condemna de sis anys i una responsabilitat social de 755.000 euros que exigeix la fiscalia. I un dels aspectes que pot ser clau en la resolució del judici és un telèfon mòbil que portava en el moment de la detenció i que podria ser part de l'entramat de la banda autora del delicte. A més de que va ser enxampat amb l'uniforme que vestien els assaltadors.

Els fets es van produir el 5 d'abril de l'any passat, quan un grup de persones van irrompre amb organització militar, tal i com es detalla al cas, a la joieria situada a l'avinguda Meritxell. Es van portar valuoses joies, deixant nombrosos desperfectes. A més dels 750.000 euros, la fiscalia demana 5.137 euros pel trencament de vidres.

Per desviar l'atenció, es van cremar dos contenidors a un dels accessos al local i un cotxe en un altre, a més de posar una cadena a la carretera amb còctels molotov per tallar el pas, encara que no van tenir que explotar-los.

A l'únic detingut el va trobar la policia als pocs minuts d'arribar al lloc del succés –encara que el ministeri públic va detallar ahir que «ja havia passat una hora des que s'havia produït el robatori»–, i tal com van descriure ahir els agents que el van arrestar, els hi va semblar sospitós per que es mostrava «nerviós i neguitós». A més, vestia tot de negre. Exactament igual els implicats al robatori.

Un telèfon, possible prova clau / El ministeri públic va refermar-se ahir en que «no existeix cap element objectiu per fer sostenible la participació del detingut en el delicte». Encara que els seus antecedents podrien estar relacionats–va complir condemna al seu país al 1999 i al 2004 per delictes similars– i que tres anys en rere es va veure implicat en un robatori a una joieria a Espanya. Però ell va escudar-se en que «no sabia rés» i que estava «dormint al carrer» el dia d'autes, degut que li era impossible trobar feina.

Els agents el van trobar vestit amb les robes que van utilitzar els assaltants a la Cellini. Però ell va mantenir que «tenia fred» i es va trobar el xandall negre dels atracadors «en un contenidor» d'escombraries. Cinc minuts abans de ser detingut se'l va posar. I llavors el van detenir, després de que «accelerés la marxa» quan el van veure els agents, tal i com van explicar aquests. Ell sosté que les robes estaven tirades al carrer. Però més espinós va ser quan va haver-hi d'explicar per què en tenia un telèfon mòbil.

El presumpte implicat va ser enxampat amb un terminal que es suposa formava part de l'entramat de la banda. Portava el número tres gravat al darrere i només tenia com a contactes l'ú, el dos i el quatre. Al poc temps, al telèfon va arribar un missatge on es llegia «ja hem arribat». La policia va rastrejar la senyal i va trobar l'amagatall de la banda, on van comprovar que el xandall que l'acusat diu que es va trobar de casualitat era el mateix model que els de la banda.

El presumpte culpable va refermar que mirar el que hi havia a les butxaques del xandall no era la seva preferència. «Tenia fred». I que no se'n va adonar. Però ahir va dir a la fiscalia que una jaqueta de cuir que també vestia sí que era seva. On guardava el passaport. I on va aparèixer el telèfon.

«Menteix i s'ha contradit a la seva versió», va sentenciar el fiscal, que va recordar que «sempre es va acollir al dret de no declarar» en tot el procés. I es que els agents que el van detenir van explicar que l'acusat «no va dir rés» de que el xandall no fos seu. «Portar el telèfon no és un indici, és una prova», va refermar l'acusació. El seu argument principal va ser que, si no s'ha n'hagués adonat de que el mòbil hi era a la roba esportiva no el portaria a la seva jaqueta de cuir, on guardaba el passaport. La defensa, per la seva part, va dir que l'acusat «només es trobava al lloc inadequat en el moment inadequat», i que no tenia «sentit» que estigués al lloc del crim «una hora després , vestit amb l'uniforme oficial de criminal romanès».

Per a més informació consulti l'edició en paper.