Marc Calvet posa assegut a les escales d'accés a Caldea per a l'entrevista amb EL PERIÒDIC. Foto: TONY LARA

Arquitecte de professió, és el segon mandat en què encapçala la conselleria d'Urbanisme del Comú d'Escaldes-Engordany. En l'actual, a més, n'és el cònsol menor.

–¿Ho passarem bé aquest mandat?

–No és cap diversió. El que sí és que treballarem i ho farem el millor possible sense cap dubte. Farem tot perquè la parròquia continuï igual de bé i els ciutadans tinguin el màxim de serveis. Treballar al costat del ciutadà és el que farem.

–I en les relacions internes dins el Comú, ¿serà més complicat amb l'oposició actual que amb l'anterior potser?

–No ens coneixem. Jo, ni a la Cèlia Vendrell ni a l'Aleix Mañosas els coneixia, però nosaltres som d'un tarannà obert i continuarem el diàleg. Només faltaria. Hem vingut a treballar pels ciutadans d'Escaldes i per Escaldes. Si hem de venir per barallar-nos i posar-nos traves, difícilment es podrà avançar. Com a mínim des del nostre punt de vista.

–Parlem que volen com a mínim mantenir la qualitat de vida de la parròquia sinó millorar-la, i per millorar-la hi ha alguns projectes.

–¿Projectes de quin tipus? Sóc tècnic...

–Des de la remodelació del passeig del riu a la residència geriàtrica...

–A nivell de projectes urbanístics, per qualificar-los d'alguna manera, clar que n'hi ha. La parròquia té un creixement, té unes previsions. És veritat que les dificultats econòmiques fan que els ritmes d'actuació puguin ser diferits, però no deixa de ser que a l'estar al màxim al costat del ciutadà hi ha petites inversions que poden millorar el dia a dia de la gent de la parròquia i d'Andorra en general i això és el que es prova de fer. A nivell de l'avinguda Carlemany s'ha d'acabar el tram, coordinar els treballs que és el que es va buscar des del principi amb l'obertura del túnel dels Dos Valires. És el primordial, quan parlem a nivell de circulació, de vehicles. No crear embussos i dificultats altres. Estem mirant que és possible que puguem començar l'embelliment d'un tram de la voravia sense haver d'esperar que s'obri el túnel. Aquestes petites coses fan que el dia a dia de la gent millori. I això és el que estem buscant. Després hi ha iniciatives privades, com el geriàtric que es vol fer al costat de Caldea. Els inputs que estem rebent és que s'està treballant en el projecte, ara estan fent els sondejos per poder fer la fonamentació i els projectes van tirant endavant. Però un projecte té una vida.

–El pressupost serà el que limitarà l'activitat del Comú.

–El pressupost aprovat és el que determina les inversions que farem i que pensem possibles amb els ingressos que tenim a dia d'avui. No deixa de ser que es puguin tenir ingressos extraordinaris que permetin fer altres coses, però tal com està, com veiem, com percebem que es treballa i es va avançant, el millor pressupost és el que vam votar.

–En campanya es va dir que es volia invertir uns 10 milions d'euros al llarg del mandat, però en aquest pressupost tenim una inversió d'1,4 milions. Molt hauran de canviar les coses per poder assolir l'objectiu.

–10 milions entre quatre són 2,5 milions d'inversió anual. Estem a 1,4. Hem vist les previsions que hi havia i les que realment s'estan fent. Ara és un pressupost molt estricte i mirant de provar de millorar ara, de facilitar que la gent pugui invertir, que es pugui continuar treballant a Escaldes i que això d'alguna manera no només afavoreixi el Comú sinó que sobretot afavoreixi el ciutadà. Poder tenir més inversió els anys que vénen, doncs pensem que amb el treball que farem serà factible.

–¿I hi ha previsió d'ingressos extraordinaris?

–Hi ha previsió que amb els treballs que estem fent, ja no només en el pla d'urbanisme, perquè la revisió del POUP d'Escaldes es fa el 2014, però sobretot amb les coses petites, s'està mirant de treballar amb el Govern i els altres comuns, s'està parlant de la rebaixa de la cessió obligatòria, però sobretot s'està mirant de poder facilitar aquells tràmits per fer una edificació, potser no tan gran, però d'unes dimensions que produirien uns ingressos al Comú i que farien viure una quantitat de gent, potser en número una mica menor, però es donaria vida al serraller, al fuster, al pintor. S'està provant, buscant petites actuacions per poder facilitar l'edificació.

–¿Hi ha inversors, constructors, propietaris que s'hagin interessat en tirar endavant projectes en terrenys que quedin per urbanitzar i es decidirien a fer-ho amb la rebaixa de la cessió? Estic pensant per exemple en aquests terrenys del Clot d'Emprivat.

–És veritat, hi ha terrenys en sòl urbà consolidat que es podria edificar de manera directa i que tenen una barrera amb la cessió del 15%. El que estem estudiant és quina reducció es pot fer i com, perquè l'objectiu d'un POUP és que aquest 15% es dediqui a fer equipaments. Perquè el sòl global d'Andorra, l'urbanitzable és privat, i per això s'han fet els plans, per deslliurar terrenys públics i poder fer escoles, estadis, piscines, poder fer una quantitat d'equipaments necessaris en el funcionament d'una parròquia. Si es va establir el 15% és perquè en el seu moment es va estudiar i hi havia un creixement que portava a que aquests equipaments fossin uns. Ara cal, després de quatre o cinc o sis anys de desenvolupament inicial d'un pla d'urbanisme, veure com ha anat, com hem crescut, les previsions de creixement i necessitats d'equipaments, i això permet saber si és millor tenir un 5% o un 10%. Això no es pot dir d'una manera molt fàcil, s'ha d'establir, saber on anem, fer una cosa ordenada i veure si aquesta reducció no només no ens perjudica sinó que ens faciliti que la parròquia tingui una vida activa.

–¿Li falten equipaments a Escaldes?

–Els equipaments van en funció de la gent que viu en una parròquia. Ara els equipaments que tenim penso que són els adequats a la gent que som i la prova és que funcionen. Durant vuit anys n'hem fet molts i tenen un funcionament perfecte. Les escoles bressol, el Prat del Roure, l'avinguda Carlemany. S'ha provat i s'ha trobat que amb el creixement que teníem havíem de donar resposta al funcionament de la parròquia. Ara, el funcionament global s'està estacant, cal trobar l'equilibri entre els equipaments i el funcionament. Però quan fas un pla d'urbanisme has de tenir una previsió de cap a on vols anar. De mobilitat de gent, de cotxes, de clavegueres, la dimensió del tub d'una claveguera va en funció del nombre de gent que viurà en aquella zona. És una previsió, i no pot ser en cap cas exacta.

–Dèiem al principi que seria un mandat tranquil, però hem començat una mica convulsos.

–Hem començat treballant amb tot l'equip i posant-nos al dia, provant de fer un pressupost el més ajustat possible i el millor per tothom. I sobretot hem començat fent reunions amb els ciutadans, que aquesta és la part que potser brilla menys, però que estem donant resposta cada dia, que estem fent el màxim per donar el millor servei a tothom.

–I l'afer dels salaris, ¿com l'expliquem?

–Si em permet, agrairia que no en parléssim més.

–Jo li dono l'oportunitat de defensar-ho.

–Vam fer una roda de premsa, vam explicar que havíem fet un error i ja està. Sincerament vam fer un error i l'estem pagant. Estem treballant fort amb la mateixa intensitat i continuem així. I si em permet deixar-ho, i continuar i donant, si podem perquè tenim els mitjans per fer-ho, les bones notícies, que estem tots de cara per avançar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.