• L'APRA es mostra preocupada per l'afectació de la sequera a les zones de pastura i al cultiu de cereals

A l'esquerra, raça bruna s'alimenta de pastura acumulada al costat d'un camp sec de la capital, ahir. A la dreta, un mesurador d'aigua constata el baix cabal del riu Valira, ahir a Escaldes Foto: TONY LARA

La sequera en què està immers el país des de fa mesos està reduint els cabals hidràulics dels rius i deteriorant la natura. De retruc, la pagesia també es veu perjudicada, ja que no s'ha pogut deixar els camps de pastura amb condicions òptimes per alimentar la cabana, que precisament aquest any està a l'espera de rebre de Brussel·les el vistiplau al segell d'Identificació Geogràfica Protegida, (IGP). L'Associació de Pagesos i Ramaders d'Andorra (APRA), es mostra preocupada per la situació i per com donaran de menjar al seu bestiar –del que n'és un símbol la raça bruna– els propers mesos, en cas que no es produeixi una temporada llarga de precipitacions.

El president de l'APRA, Xavier Coma, va manifestar que l'ampli període que portem acumulat d'absència de pluges, iniciat el passat 15 d'agost, els està afectant principalment en tres àmbits: els prats de dall de la tardor, els de la primavera i la generació de farratge i de cereals. En el cas dels prats de dall, la constant «falta d'aportació hídrica ha suposat una disminució de la producció de pastures, quedant significativament afectats el segon dall dels prats i el peixeder», va manifestar Coma. El president dels pagesos i ramaders va explicar que les pluges tardanes que va haver-hi a mitjan de novembre ja no van poder invertir la situació, degut a que la falta de temperatura «no va permetre recuperar la producció d'herba i la majoria de la cabana ja havia baixat de les muntanyes i es trobava en règim d'estabulació», és a dir, en estables.

La situació no ha millorat amb l'entrada de l'hivern i els primers indicis de primavera. Costa, per tant, trobar pastures on alimentar el bestiar fora dels estables.

Paral·lelament, el que ha estat l'hivern més sec dels darrers 70 anys també ha comportat afectacions a la sembra de farratge i al cereal d'hivern. En aquest cas la situació s'ha produït a causa de la falta d'humitat, que ha fet que les gelades no hagin anat acompanyades de «la formació de gebre o rosada sobre la superfície de les plantes, de forma que aquest no ha pogut protegir-les», va explicar Coma. En definitiva, com que la massa d'aire ha estat més seca de l'habitual per aquesta època de l'any, els teixits vegetals resulten més danyats. Són les anomenades gelades negres.

demanda d'importació d'herba / La situació és crítica, tal i com demostra la demanda efectuada per l'APRA al Departament d'Agricultura. En una reunió mantinguda a finals d'any, van plantejar la possibilitat de realitzar una importació lliure d'herba, una petició que ja es va concedir l'any 2007, en què es va viure una situació de sequera i de condicions climàtiques semblants. El Departament d'Agricultura es va comprometre en aquella trobada a realitzar la revisió de les dades climatològiques per comprovar aquest fet i justificar la mesura demanada.

Durant la trobada també es va acordar que s'estudiarà de quina manera pot establir-se a Andorra una base de càlcul per estimar la pèrdua de farratge que s'ha produït durant aquests mesos, així com plantejar un possible mecanisme per poder detectar un problema similar en el futur.

una esperança en forma de pluja / La situació actual, però, pot viure un canvi els propers dies, si es confirmen les prediccions meteorològiques. Per avui s'esperen algunes precipitacions a partir de la tarda, això sí, força febles. Part d'elles podrien ser en forma de neu, sobretot a partir dels 1.800 metres. A partir de demà, i durant la primera part de la setmana, els episodis de precipitacions podrien repetir-se.

En qualsevol cas, caldrien episodis intensos per poder tornar a parlar d'una situació normal pel que fa a aigua acumulada i qualitat de les pastures. Segons l'Agència Estatal de Meteorologia espanyola, són necessaris almenys sis temporals durant la primavera.

Per a més informació consulti l'edició en paper.