• Pla absolut al Comunal de la capital en l'estrena de la ?sitcom' dirigida per Daniel Arellano

L'equip artístic d'Art de garatge, al photocall instal·lat ahir a la nit al hall del Comunal. Foto: TONY LARA

Tants anys de sequera i va i en menys de quinze dies ens estenen dues vegades, dues, la catifa vermella de les grans estrenes, amb photocall, posats (demanats o no), tempesta de flaixos i desfilada de modelets impossibles. A principi de mes va ser a Illa Carlemany –ho recordaran, segur– amb motiu d'El secret dels 34 esglaons, i ahir hi vam tornar a ser, ara al Comunal i en la gala de presentació –se'n diu així, es veu– d'Art de garatge. Segons els seus ideòlegs –i no els desmentirem nosaltres, ni ara ni aquí– la primera sitcom low cost concebuda, gestada i –ara ja sí– parida en aquest racó de món, creada per Daniel Arellano (director), Jonathan Fernández (guionista) i Pol Escaler (director de fotografia). Com es veia venir, el Comunal es va quedar petit amb una claca entregada des de molt abans de la primera escena. Natural. Els que s'ho van perdre hauran d'esperar ara a l'estrena oficial i amb tots els ets i uts per ATV. Pròximament, no es preocupin: els tindrem informats.

El d'ahir va ser un pessic, el making of de l'invent i el primer capítol de la sèrie. N'hi haurà set, un per parròquia –i no és broma. La cosa promet: més per la factura –dinàmica, cuidada, professional– que no pas per la idea, aquesta mena de zoo on director i guionista han tancat sis (post)adolescents d'avui amb inquietuds vagament artístiques i/o contestatàries perquè interactuïn entre ells i a veure què en surt. Hi ha l'artista incomprès (Joel Pla), l'escriptora amb vocació de notària generacional (Mireia Guilella), el llunàtic amb tendències conspiranoides (Bernat Bauzà), la cantant amb ínfules (Judith Puig), el guitarrista ligón (Nil Cartes) i el friqui televisiu (Serg Molné). La flor i nata de la joventut nostrada, els que d'aquí a no-res hauran de salvar la CASS de la fallida tècnica. Uf.

El making of –ho dèiem fa un moment– promet. És clar que un mateix també prometia i ja ho veuen. Però promet, de veritat. I té mèrit, perquè aquesta colla de xavals en la vintena –l'edat mitjana de l'equip és justament aquesta: 20 anyets– l'ha aixecat amb poc més que una sabata i una espardenya: 5.000 euros, per ser exactes, i –diu Arellano– un oceà de «professionalitat» i de «talent». Els garatgeros –així es fan dir– han fet números i els surten 1.000 hores de feina en set mesos de rodatge –els caps de setmana, ep, que la majoria encara estudia–, més d'un centenar de reunions, 50 hores d'edició i 30 de guió, que han destil·lat en un còctel de set capítols de vint minuts de durada cadascun. Una aventura en qualsevol cas marciana en aquest racó de món, que deu molt a la convicció tot-terreny dels seus creadors i que arriba amb dues notícies al sarró: la bona, que Art de garatge ja no és un projecte, sinó una molt sòlida realitat; la dolenta, que no hi haurà segona temporada.

Per a més informació consulti l'edició en paper.