• Mateu alerta del risc d'exclusió social que genera la crisi, que «podria enterbolir l'horitzó de la convivència»

El síndic general, al centre de la imatge, es dirigeix als assistents a la recepció en motiu del dia de la Constitució, al vestíbul del Consell General, ahir Foto: TONY LARA

El síndic general, Vicenç Mateu, va aprofitar el seu discurs del Dia de la Constitució per fer una crida a l'optimisme i a la solidaritat. «Hem de ser optimistes, però optimistes actius», va dir, recordant que «sabem fer bé moltes coses», com demostra «l'èxit i el ressò internacional d'alguns esdeveniments recentment celebrats a casa nostra». Així mateix, va valorar que la crisi econòmica preocupa i comporta «el risc d'exclusió social» en alguns casos, i «l'espectre de la divisió social podria enterbolir l'horitzó de la convivència». I per evitar-ho, per combatre-ho, Mateu va cridar a la solidaritat.

Sense caure en la ingenuïtat, el síndic va reconèixer que «vivim moments de trasbals a molts nivells; vivim una època de canvis». I també que, tot i que hi ha hagut altres crisis econòmiques, l'actual «ens ha agafat més desprevinguts que a d'altres i s'ha acarnissat en les nostres febleses». «Seríem ingenus de voler negar la realitat que ens envolta», va acceptar. Però malgrat això, «vindran temps millors. Hem de ser optimistes, però optimistes actius».

En aquest sentit, Mateu va enumerar diversos punts forts d'Andorra: «sabem fer bé moltes coses», com demostra «l'èxit i el ressò internacional d'alguns esdeveniments recentment celebrats a casa nostra», com pot ser la prova de la Copa del Món d'Esquí Alpí femení; «som petits i àgils», i per tant el país té un «gran avantatge» en comparació a d'altres en quant a «capacitat de reacció»; «gaudim d'un entorn privilegiat, bonic i agradable, disfrutem d'una tranquil·litat i seguretat envejables»; i «mai com ara hi havia hagut tant talent». «Tenim tantes coses bones que sovint no les valorem prou i adequadament», va dir opinant que sovint «som poc objectius, excessivament crítics i molt autodestructius, fins a sacsejar les bases de la convivència».

Per això va fer una crida a «deixar de banda les paraules altisonants i resistim les temptacions de la deriva més o menys demagògica». Igualment, «no ens convé de perdre les forces en enfrontaments estèrils; ens cal amplitud de mires, abnegació i treball, una certa dosi de paciència i grandesa d'esperit». I també cal «professionalitat (...), responsabilitat, tolerància i solidaritat», va manifestar Mateu recordant les virtuts públiques apuntades per la pensadora catalana Victòria Camps. Així, i pensant que «la grandesa d'una societat es mesura per com és capaç de tractar els ciutadans més desafavorits», és moment també «d'estendre ara més que mai la mà als més necessitats, en un esforç de solidaritat a molts nivells i en tots els fronts».

És aquest l'esforç que demana «per sortir d'aquest mal pas, per sentar les bases per reprendre el camí del creixement i la prosperitat». Un esforç que ha de fer tothom: «anar més enllà del mirar únicament per un mateix i d'atendre únicament els interessos més propers. Perquè la democràcia hauria de ser, sobretot, la recerca i la satisfacció de necessitats i interessos comuns, per al que convé, a més de definir-los i anomenar-los, d'establir prioritats, de construir un clima de col·laboració i cooperació». Amb aquestes paraules, Mateu també demanava més consens polític, que «fa falta sempre» i que és «obligació dels polítics», igual que ho és l'acció. De totes maneres, el síndic va opinar que amb la situació actual, qualsevol prefereix l'acció, i la ciutadania «no ens perdonaria» l'inactivitat.

ACORD AMB EL DISCURS / Tant el cap de Govern, Toni Martí, com els presidents dels dos grups parlamentaris, Ladislau Baró pels demòcrates i Jaume Bartumeu pels socialdemòcrates, van aplaudir el discurs del síndic. Baró va destacar «la reflexió moral necessària d'enfortir l'autestima», i més en un moment complex. Així mateix, va valorar que «es bo apel·lar sovint a la responsabilitat dels polítics».

Per la seva part, Bartumeu va valorar que «la reflexió filosòfico política s'adiu en un dia com el d'avui», en què la política del dia a dia ha de quedar al marge. Així, no es va sentir interpel·lat quan el síndic demanava deixar de costat «enfrontaments estèrils» i «temptacions de deriva demagògica».

Finalment, el cap de Govern va aplaudir que Mateu posés «sentiments a l'economia», un gest que per Martí és necessari.

Per a més informació consulti l'edició en paper.