• Naturlàndia inicia contactes per posar-ne l'any vinent i els dominis salven l'hivern amb la neu de cultiu

Un canó de neu a les pistes de Soldeu en plena activitat. Foto: EL PERIÒDIC

Fa vora 30 anys que van començar a instal·lar-se per les pistes del país, i tres dècades més tard s'han convertit en un element d'elevadíssima importància. Indispensable, ja que sense ells no s'hauria pogut salvar l'hivern de Grandvalira i de Vallnord, tal i com reconeixen els seus tècnics. I indispensable comença a ser també per a Naturlàndia. Per primera vegada en la seva història no podrà obrir les pistes d'esquí de fons de la Rabassa. Està sent un hivern cruel: altes temperatures, poques precipitacions i molt de vent. Els dominis han assolit rècords històrics de producció de neu de cultiu, i Naturlàndia, començant a entreveure les pèrdues que els comportarà no poder obrir, ha decidit seguir el camí dels seus germans grans: ja ha iniciat els contactes per tal de poder instal·lar canons la temporada vinent.

«Avui en dia imaginar-se una estació sense canons de neu és inviable», va manifestar el director tècnic de Grandvalira-Ensisa, Enric Barbier. I inviable hauria estat també poder obrir les pistes de Vallnord per la Puríssima sense produir neu de cultiu, va exposar Joan Clotet, cap d'explotació d'EMAP, «els canons han estat clau, depenem al 100% de la neu de cultiu». Les causes de tot això es barregen. Per una banda hi ha la constatada davallada de precipitacions conseqüència del canvi climàtic, i per altra, un client que s'ha tornat molt exigent. Segons Clotet, «cada vegada ens demanen obrir més aviat, abans l'objectiu era tenir les pistes obertes per Nadal».

En el cas de la manca de nevades, les tres estacions coincideixen en afirmar que aquest ha estat un hivern horrorós, afectat pel fet que cada vegada que cau una mica de neu, arriba una intensa ventada. «Hem tingut fins a 20 dies de fort vent, això és una situació excepcional», va apuntar el directiu de Vallnord. I més que la temperatura, més que la sequera, el vent és el gran enemic de la producció de neu de cultiu.

Per aquest motiu, a la que han baixat una mica les temperatures, com és el cas d'aquesta setmana, s'han tingut oberts els canons a ple rendiment. I s'han traspassat límits. «Aquest any estem fent rècords i superarem de llarg les previsions», va assegurar Clotet. A Grandvalira ja s'han superat les 700 hores. I se segueix produint, almenys fins aquest cap de setmana passat. L'objectiu fixat és arribar a Setmana Santa, i tot apunta que les llargues hores produint neu de cultiu permetran aconseguir-ho.

Canons a naturlàndia / Ja ningú dubta de l'absoluta dependència creixent dels aparells, i Naturlàndia n'ha pres nota. El seu director general, Ricardo Masegosa, va parlar de «preocupació» pel que ha passat aquest hivern i va informar que el consell d'administració ha encarregat un estudi per poder disposar de canons cara l'any vinent. Almenys un, a la zona de Planell de Conangle, i ja s'han iniciat contactes amb empreses especialitzades i estacions del Pirineu. Tal i com va explicar Masegosa, hi ha diverses opcions d'adquisició, com «el lloguer, el leasing o la prestació». El director general va assegurar que segueixen apostant per l'esquí de fons malgrat que probablement s'haurà de fer una inversió important.

En qualsevol cas, Masegosa va reconèixer que tot i tenir canons, aquest any tampoc haurien pogut obrir les seves pistes. Ha nevat poc i ha fet molta calor, i els canons que vol posar Naturlàndia serien únicament de reforç un cop nevés.

El futur passa per més canons / Actualment els dominis tenen una superfície innivada del 53% (43% a Vallnord i vora el 63% a Grandvalira). Tota aquesta superfície podria obrir en cas que hi hagués un hivern sense precipitacions. Veient com estan les coses, tocarà posar més canons. En el cas de Vallnord, l'estratègia pels propers anys «passa per ampliar», sobretot «en cotes de 2.000 metres cap a baix». La problemàtica en el cas de les valls del nord és l'aigua, tenint en compte que se'n necessita «molta i de cop», va exposar Clotet.

A Grandvalira el percentatge del 63% ja és suficient, considera Barbier. Per aquest motiu, més que posar més canons –pràcticament arriben als 950–, el que es farà és posar-ne de nous si se segueix amb la política d'ampliar els quilòmetres esquiables per mantenir la proporció actual. Això sí, Barbier va avançar un projecte per innivar artificialment una pista emblemàtica, l'Avet.

En definitiva, els canons són el present i seran el futur, malgrat el seu cost. Perquè són rendibles. «Una estació tancada, per la pèrdua d'ingressos i per la imatge, és més car que la innivació», va concloure Barbier.

Per a més informació consulti l'edició en paper.