Martí diu que amb DA "s'ha acabat la cacera de bruixes que feia el PS"
- Ha criticat de manera directa a l'oposició per la seva actuació respecte a les iniciatives del Govern o el grup parlamentari demòcrata
- La rotonda del Pont de Casadet evidencia diferents punts de vista entre els demòcrates
- Els militants han votat aixecant els papers verds per a l'aprovació i vermell per a la desestimació. Foto: ANA / N. M.
El president de Demòcrates per Andorra, Antoni Martí, ha criticat de manera directa al Partit Socialdemòcrata per la seva actuació respecte a les iniciatives del Govern o el grup parlamentari demòcrata. Martí ha aprofitat el seu discurs de tancament del congrés ordinari de DA a l'Ordino Studios per demanar explicacions als socialdemòcrates i dir que "ja n'hi ha prou" de criticar i no fer propostes. Entre les referències que ha fet al partit de l'oposició s'ha referit a la situació dels funcionaris i als comentaris que han sentit sobre que ells els "criminalitzen". Així, ha defensat que "nosaltres no fem distincions entre els nostres funcionaris i els seus, com feien ells. Amb nosaltres s'ha acabat la cacera de bruixes".
El discurs del president de DA al tancament del congrés del partit ha destacat pel canvi de tendència respecte als darrers mesos. Mentre Martí acostumava a defugir les crítiques a l'oposició, aquest dissabte s'ha mostrat dur i directe amb les al·lusions als socialdemòcrates.
Martí ha considerat que "no hem fet ni una declaració en contra de l'oposició, i ara és el moment de demanar explicacions", i ha opinat que després de mesos de rebre crítiques cada setmana "que ratllen la poca educació", ara és el moment que els socialdemòcrates diguin "què han fet ells". I és que Martí assegura que en tot aquest temps, a banda de criticar no han fet cap proposta, i que en les negociacions que s'han encetat, com les de la CASS, només van saber criticar.
En relació a les reformes de la CASS, el president demòcrata ha apuntat que "nosaltres hem tingut la valentia que a ells els va mancar". Ha fet referència a la ministra Cristina Rodríguez, "que ella no ha canviat el seu discurs", i que quan va ser ministra amb el Govern de Jaume Bartumeu, "van prescindir d'ella per covardia". Per això, el cap de Govern assegura que no els faltarà empenta per fer les reformes que considera que són necessàries i imprescindibles.
D'altra banda, ha criticat que els socialdemòcrates els acusin de manca de solidaritat i ha indicat que 'el que passa és que alguns estarien disposats a fer que els pobres siguin més pobres per aconseguir que els rics fossin menys rics, i això no és solidaritat. Això és enveja'.
Pel que fa a les retallades, el demòcrata ha apuntat que l'esmena a la totalitat presentada pel PS va se "un gest de covardia", i que a canvi no van proposar res per solucionar el problema. Tot i així, ha indicat que té la voluntat de convidar els socialdemòcrates a treballar plegats en la reforma de la funció pública, però que preveu que aquests només estiguin disposats a consensuar les mesures que no comportin desgast polític.
Tot i així, ha dit que "els funcionaris ens prefereixen a nosaltres", referint-se al fet que "s'ha acabat la cacera de bruixes de funcionaris que feia el PS" i assegurant que els demòcrates no fan distincions entre "els nostres funcionaris i els seus", sinó que són funcionaris "i prou".
Finalment, el cap de Govern ha apuntat que el debat de la nacionalitat "ho han presentat per tacticisme polític i per separar-nos", però ha avançat que "no defugirem el debat", i ha admès que al partit hi ha diferències d'opinió al respecte.
Martí ha considerat que "no hem fet ni una declaració en contra de l'oposició, i ara és el moment de demanar explicacions", i ha opinat que després de mesos de rebre crítiques cada setmana "que ratllen la poca educació", ara és el moment que els socialdemòcrates diguin "què han fet ells". I és que Martí assegura que en tot aquest temps, a banda de criticar no han fet cap proposta, i que en les negociacions que s'han encetat, com les de la CASS, només van saber criticar.
En relació a les reformes de la CASS, el president demòcrata ha apuntat que "nosaltres hem tingut la valentia que a ells els va mancar". Ha fet referència a la ministra Cristina Rodríguez, "que ella no ha canviat el seu discurs", i que quan va ser ministra amb el Govern de Jaume Bartumeu, "van prescindir d'ella per covardia". Per això, el cap de Govern assegura que no els faltarà empenta per fer les reformes que considera que són necessàries i imprescindibles.
D'altra banda, ha criticat que els socialdemòcrates els acusin de manca de solidaritat i ha indicat que 'el que passa és que alguns estarien disposats a fer que els pobres siguin més pobres per aconseguir que els rics fossin menys rics, i això no és solidaritat. Això és enveja'.
Pel que fa a les retallades, el demòcrata ha apuntat que l'esmena a la totalitat presentada pel PS va se "un gest de covardia", i que a canvi no van proposar res per solucionar el problema. Tot i així, ha indicat que té la voluntat de convidar els socialdemòcrates a treballar plegats en la reforma de la funció pública, però que preveu que aquests només estiguin disposats a consensuar les mesures que no comportin desgast polític.
Tot i així, ha dit que "els funcionaris ens prefereixen a nosaltres", referint-se al fet que "s'ha acabat la cacera de bruixes de funcionaris que feia el PS" i assegurant que els demòcrates no fan distincions entre "els nostres funcionaris i els seus", sinó que són funcionaris "i prou".
Finalment, el cap de Govern ha apuntat que el debat de la nacionalitat "ho han presentat per tacticisme polític i per separar-nos", però ha avançat que "no defugirem el debat", i ha admès que al partit hi ha diferències d'opinió al respecte.
El primer congrés ordinari de Demòcrates per Andorra ha debatut aquest dissabte sis ponències entorn a qüestions ben diferents. De les set propostes de resolució resultants, només una no ha estat aprovada, i ha estat la referent a la modificació de la inversió de 2,4 milions d' euros per a la rotonda del Pont de Casadet. La militant Júlia Morera havia proposat modificar la inversió i finalment ha canviat la proposta per crear una comissió d'estudi per aconseguir un equilibri a l'hora de distribuir els diners dels contribuents, però tot i així, només 27 militants hi ha votat a favor, mentre que prop d'una cinquantena hi han votat en contra. La mateixa ponència de Morera també proposava la creació d'una comissió d'estudi per regular els salaris dels polítics de manera que no siguin ni insuficients ni excessius, i aquesta resolució sí que s'ha aprovat.
L'única discrepància que s'ha constatat durant el primer congrés ordinari de Demòcrates per Andorra ha estat entorn a la inversió prevista pel Govern per a la rotonda del Pont de Casadet. Júlia Morera proposava en la seva ponència que es modifiqués la inversió de 2,4 milions d'euros per a la rotonda, però després de comentar el tema amb la resta de militants ha reformulat la proposta de resolució. L'exposat final convidava a crear una comissió d'estudi des del partit per determinar tots els elements objectius que permetin aconseguir un equilibri a l'hora de distribuir els diners dels contribuents d'una manera "més racional i equitativa en relació a la situació actual".
Aquesta segona proposta, però, tampoc no ha estat acceptada per la majoria dels demòcrates ja que prop d'una cinquantena dels assistents hi ha votat en contra mentre 27 hi han estat d'acord. Alguns dels motius exposats entre els que han votat en contra han estat, per part del ministre de Territori, Jordi Alcobé, les complicacions que suposa l'obra d'aquesta zona, que justifiquen el seu cost, i també el fet que ja estigui licitada. D'altra banda, el secretari general del partit, Carles Torralba, ha explicat que tampoc ha cregut oportú intervenir en les decisions que ja ha pres l'equip del Govern sobre on destinar els diners.
Les divergències en aquest punt, però, no han estat considerades pels membres del partit com un problema de manca d'acord, sinó més aviat com una facilitat perquè tothom pugui dir el que pensa, tal com ha indicat el president del partit, Toni Martí. A més, segons Torralba, és la mostra que les ponències "no han estat organitzades perquè hi coincidís tot el partit, sinó que tothom que ha volgut n'ha pogut presentar, i s'han aprovat democràticament".
La mateixa Júlia Morera també ha proposat en la seva ponència una segona resolució referent als salaris dels polítics, que sí que ha estat aprovada. Tot i que no tots els militants hi han coincidit, la majoria ha decidit que es creï una comissió d'estudi per trobar fórmules de regularització perquè els salaris dels polítics no esdevinguin ni insuficients ni excessius.
D'altra banda, Maria Àngels Fernàndez ha basat la seva ponència en la adaptació de la representació exterior a les necessitats de l'obertura econòmica potenciant l'assistència consular. Tant el ministre d'Afers Exteriors Gilbert Saboya, com el de Turisme, Francesc Camp, hi han estat completament d'acord, igual que la resta de militants que han aprovat la proposta per unanimitat.
El partit també ha decidit que cal fomentar la participació democràtica, i a demanda de la consellera general Sílvia Calvó, es podria fer instaurant el vot electrònic per als andorrans residents a l'estranger i contribuint a la qualitat i transparència democràtica. Per a això també recomana l'elaboració d'un règim d'incompatibilitat dels càrrecs públics i la regulació del finançament dels partits polítics.
La també consellera general Meritxell Mateu ha proposat reduir el nombre d'òrgans dependents de l'Administració pública per aconseguir una major eficiència i adaptació a la realitat d'un país petit. Eva Font ha proposat recuperar l'atractiu de la nacionalitat andorrana aixecant les barreres per als estudiants i treballadors que van a l'estranger i mantenint les especificitats d'un petit estat en el marc de l'acostament al mercat econòmic europeu. Nathalie Laguens ha constatat la necessitat de reduir la despesa i de fer-ho amb les restriccions que siguin necessàries però que afectin de la manera més equitativa possible.
Totes aquestes resolucions s'han aprovat per unanimitat a excepció d'un vot en contra de la de reduir els òrgans dependents de l'Administració. Les votacions gairebé unànimes han facilitat la tasca a la junta del partit que sinó hagués hagut de comptar els vots que s'han fet a mà alçada aixecant papers verds o vermells segons el sentit de la votació.
El secretari general del partit, Carles Torralba, ha valorat molt positivament el desenvolupament del congrés, tant per l'elevada participació, que ha comptat amb més de 150 militants, com per les aportacions que s'han fet a les ponències. A més, ha servit per engegar la creació de les comissions sectorials que hauran de donar suport als membres del Govern i dels comuns, i en les que hi podran participar els militants que ho desitgin.
Aquesta segona proposta, però, tampoc no ha estat acceptada per la majoria dels demòcrates ja que prop d'una cinquantena dels assistents hi ha votat en contra mentre 27 hi han estat d'acord. Alguns dels motius exposats entre els que han votat en contra han estat, per part del ministre de Territori, Jordi Alcobé, les complicacions que suposa l'obra d'aquesta zona, que justifiquen el seu cost, i també el fet que ja estigui licitada. D'altra banda, el secretari general del partit, Carles Torralba, ha explicat que tampoc ha cregut oportú intervenir en les decisions que ja ha pres l'equip del Govern sobre on destinar els diners.
Les divergències en aquest punt, però, no han estat considerades pels membres del partit com un problema de manca d'acord, sinó més aviat com una facilitat perquè tothom pugui dir el que pensa, tal com ha indicat el president del partit, Toni Martí. A més, segons Torralba, és la mostra que les ponències "no han estat organitzades perquè hi coincidís tot el partit, sinó que tothom que ha volgut n'ha pogut presentar, i s'han aprovat democràticament".
La mateixa Júlia Morera també ha proposat en la seva ponència una segona resolució referent als salaris dels polítics, que sí que ha estat aprovada. Tot i que no tots els militants hi han coincidit, la majoria ha decidit que es creï una comissió d'estudi per trobar fórmules de regularització perquè els salaris dels polítics no esdevinguin ni insuficients ni excessius.
D'altra banda, Maria Àngels Fernàndez ha basat la seva ponència en la adaptació de la representació exterior a les necessitats de l'obertura econòmica potenciant l'assistència consular. Tant el ministre d'Afers Exteriors Gilbert Saboya, com el de Turisme, Francesc Camp, hi han estat completament d'acord, igual que la resta de militants que han aprovat la proposta per unanimitat.
El partit també ha decidit que cal fomentar la participació democràtica, i a demanda de la consellera general Sílvia Calvó, es podria fer instaurant el vot electrònic per als andorrans residents a l'estranger i contribuint a la qualitat i transparència democràtica. Per a això també recomana l'elaboració d'un règim d'incompatibilitat dels càrrecs públics i la regulació del finançament dels partits polítics.
La també consellera general Meritxell Mateu ha proposat reduir el nombre d'òrgans dependents de l'Administració pública per aconseguir una major eficiència i adaptació a la realitat d'un país petit. Eva Font ha proposat recuperar l'atractiu de la nacionalitat andorrana aixecant les barreres per als estudiants i treballadors que van a l'estranger i mantenint les especificitats d'un petit estat en el marc de l'acostament al mercat econòmic europeu. Nathalie Laguens ha constatat la necessitat de reduir la despesa i de fer-ho amb les restriccions que siguin necessàries però que afectin de la manera més equitativa possible.
Totes aquestes resolucions s'han aprovat per unanimitat a excepció d'un vot en contra de la de reduir els òrgans dependents de l'Administració. Les votacions gairebé unànimes han facilitat la tasca a la junta del partit que sinó hagués hagut de comptar els vots que s'han fet a mà alçada aixecant papers verds o vermells segons el sentit de la votació.
El secretari general del partit, Carles Torralba, ha valorat molt positivament el desenvolupament del congrés, tant per l'elevada participació, que ha comptat amb més de 150 militants, com per les aportacions que s'han fet a les ponències. A més, ha servit per engegar la creació de les comissions sectorials que hauran de donar suport als membres del Govern i dels comuns, i en les que hi podran participar els militants que ho desitgin.