• El River sua sang per sumar el tretzè triomf seguit i pot ser campió a Ourense en set dies si avui las Rozas perd

Flis fa una esmaitxada espectacular en un contraatac del River al primer quart, ahir al poliesportiu d'Andorra Foto: ÀLEX LARA

El ball final del vestidor al centre del parquet del Poliesportiu ho diu tot: el River és a tocar l'ascens a Or perquè ahir va guanyar amb moltes dificultats contra el Fontedoso Àvila per sumar la tretzena victòria consecutiva i si avui las Rozas perd pot proclamar-se campió en set dies, si guanya a la pista de l'Ourense.

L'inici dels tricolors va ser demolidor. La màquina d'apiconar funcionava a tot drap amb Isma Torres ¡al volant. L'Scarface del River estava intractable sota els taulells, es movia com volia i amb vuit punts seguits va donar el primer avantatge remarcable als de Peñarroya: 10-4 (minut 3). És cert també que a l'Àvila va patir pànic escènic que pot arribar a provocar un equip que ha sumat una volta guanyant-ho tot. L'equip lleonès no tenia una altra que reaccionar, que ho va fer, o tornava a casa amb una considerable lectura de cartilla.

En l'intercanvi de cistelles, però, el River continuava demostrant una millor qualitat, tant individual com d'equip, i va arribar als deu punts de renda (21-11, minut 8).

Peñarroya va pensar llavors en dosificar i va donar entrada als menys habituals fins per afrontar els darrers minuts del primer quart i els inicials del segon. El resultat va ser una petita davallada en el ritme de joc. De tota manera va mantenir el tipus sense gaires dificultats, tot i que el rival tenia més opcions de llançament còmode.

Van anar entrant de nou els Bavosi, Sánchez, Isma Torres que van rellançar el River fins el 36-25 (minut 17) però els tres minuts abans del descans va ser un desastre. Tota la feina es va difuminar abans del descans amb un parcial visitant liderat per Guardia i Callenbach de 2-13 i, sorprenentment, el River va marxar als vestidors un per sota (43-44).

En la represa l'Àvila va sortir amb més atenció defensiva en la pintura, amb una defensa més tancada perquè els homes exteriors ajudessin als pivots, obligant al River a tirar de lluny i evitant així el domini andorrà en el rebot, tot i que en la primera part havia estat favorable als lleonesos (12 dels locals, 14 dels visitants). Només va ser durant uns minuts però després, a base de defenses individuals fregant el límit, l'Àvila va continuar donant molts problemes. La imatge d'Isma Torres aixecant els braços un parell de vegades ho deia tot; a les grades tothom estava massa tranquil malgrat que es va fregar el miler d'espectadors i l'equip necessitava el sisè jugador per tirar endavant un partit que s'estava complicant massa.

El propi Isma va tornar a posar el River per davant (54-53, minut 28) empès per un públic que li va demostrar que havia despertat però la igualtat era màxima i el tercer quart va acabar amb els deures encara per fer, qui sap si bé (57-55).

Peñarroya va sorprendre en aquesta fase donant tota la responsabilitat en atac a Maresch. Pilotes a ell, que decidia si penetrava a cistella, tirava o la donava. L'austríac va respondre a les ordres del tècnic amb vuit punts decisius que van permetre al River arribar als últims segons per davant. Hi havia patiment però els de Peñarroya tenien la paella pel mànec. A vint segons per al final i el River manant per 75-72 Bavosi va apurar la possessió i es va ficar entre un munt de cames i safata a dins. Aquí es va acabar tot.

Per a més informació consulti l'edició en paper.