• A les zones centrals ha plogut només una quarta part de la mitjana, i al nord la meitat

El poble de Pal, ahir, sense neu a les seves muntanyes Foto: TONY LARA

Els focs apareguts ahir a diferents zones del Pirineu són conseqüència, en part, de la manca de precipitacions dels darrers mesos. El terreny està sec, un fet que sumat a les intenses ràfegues de vent suposa una barreja letal per la natura muntanyenca. No és massa normal que hi hagi constatació d'incendis de relativa importància durant l'hivern. La causa és aquesta manca de pluja que es viu des de la fi de l'estiu, i que han convertit aquest hivern 2011-2012 en el més sec des que FEDA enregistra dades meteorològiques. Fa, per tant, almenys 76 anys que no es vivia un hivern amb tanta absència de precipitacions, sigui en forma de pluja o sigui en forma de nevades.

Tal i com va explicar Pere Esteban, cap de projectes del CENMA, «és l'hivern més sec de tota la sèrie a tot el país», amb especial afectació a les parròquies centrals i baixes. Per arribar a aquesta conclusió s'han pres com a referència les estacions de FEDA de Ransol i Central, les més fiables de les que la parapública té repartides pel país. Des del desembre fins a l'actualitat, les acumulacions d'aigua es mouen entre els 107 i els 23 mm. (les dades, però, encara no s'han validat definitivament i podria haver-hi algun petit canvi).

Són acumulacions que es mostren en uns paràmetres molt per sota de les mitjanes calculades pel CENMA des del 1971. Si la mitja és un 100%, aquest hivern estaria en un 25% de pluges. O en altres paraules, «ha plogut una quarta part de la mitjana», va explicar Esteban. Amb l'excepció de l'extrem nord del país, on la sequera no està sent tant severa. En aquest cas, l'índex de precipitacions està en un 50%.

Això sí, es tracta d'un hivern històric, però l'evolució dels darrers anys pel que fa a precipitacions indica el camí cap a una tendència. Durant aquesta dècada s'han viscut hiverns també considerats secs, com el del 2006-2007 o el darrer, el del 2010-2011. Tot i que sense arribar al límit de l'actual.

Les causes, ¿canvi climàtic? / El CENMA apunta a tots conceptes per explicar la situació d'aquesta absència de núvols i aigua a l'atmosfera: La justificació meteorològica de l'evolució de l'anticicló i el canvi climàtic. En el primer cas, i tal i com ja apuntaven les prediccions estacionals del CFS-NCEP americà (Coupled Forecast System-National Centers for Environmental Predictions), l'hivern s'ha caracteritzat per un marcat bloqueig anticiclònic al sud d'Europa que ha dificultat l'arribada de fronts a sectors com el Pirineu. Aquest fet també explicaria que malgrat el dèficit generalitzat a tot el país, la situació està sent menys acusada a l'extrem nord.

L'altra possible causa és l'afectació pel canvi climàtic. «No és pot relacionar directament, no es pot parlar de certesa tot i que sí que està havent-hi canvis», va exposar Esteban. De fet, amb les dades de les estacions meteorològiques el propi CENMA corrobora l'afectació de l'escalfament global al país. Les temperatures mitjanes pugen i es visualitza una tendència a la reducció de precipitacions.

La mostra aquest any és clara. Normalment és al març és quan hi ha «les màximes acumulacions de neu al sòl», va explicar Esteban. Aquest any, s'ha d'anar molt amunt per trobar-ne. I la cosa sembla que no té previst millorar. Les prediccions estacionals mostren una primavera també força seca, especialment durant la primera part.

Per a més informació consulti l'edició en paper.