• La 15a edició es muda a Illa Carlemany i estrenarà 'El perfecte desconegut'

Semblava que la crisi s'enduria per davant també la Mostra de cine català, però no: només era un retard per acabar de quadrar números, agafar embranzida i anar fent boca. Un fenomen similar al que va passar amb el Carles Sabater de cançó, finalment (i feliçment) recuperat per a la causa. La 15a edició de la Mostra ja és per tant aquí, i a més amb excel·lents notícies perquè recupera el format tradicional –quatre projeccions–, insisteix en gèneres poc, per no dir gens tocats en aquest racó de món –assenyaladament, el documental i la telemovie– i es permet a més el luxe de programar l'estrena absoluta (al Principat) d'El perfecte desconegut, el debut en el llargmetratge del director mallorquí Toni Bestard, que es projectarà el 26 de març, tan sols tres dies després que la pel·lícula arribi als cines espanyols. No està malament. L'altra bona notícia és que la Mostra ha sobreviscut a la clausura dels cines Modern, que havia acollit les últimes edicions, i s'ha mudat a Illa Carlemany, que redobla d'aquesta manera la decidida aposta del multisala escaldenc per la llengua oficial.

Convé en aquest punt fer cas a la presidenta del Centre de la Cultura Catalana, Teresa Cabanes, i fer una mica, només una mica de memòria, perquè quan es va instaurar e lcicle, ara fa tres lustres, «no s'en projectava al país ni una sola, de pel·lícula en català». Les coses han canviat molt en molt poc temps, i el 2011 es van estrenar a les pantalles nacionals dotze títols doblats al català, amb 15.000 espectadors en total, una mitjana de mig miler d'entrades per pel·lícula i blockbusters com ara Les aventures de Tintín, que es va enfilar fins als 5.264 espectadors, Els barrufets (3.300) i Harry Potter i les relíquies e la mort (1.500). Una relativa normalització –el públic adult es mostra decididament rebec al català a la pantalla gran, i el castellà és encara la llengua hegemònica a la pantalla gran– que no qüestiona, però, la continuïtat de la Mostra, enfocat ara cap a gèneres amb poca sortida al circuit comercial.

El documental, per exemple: l'edició passada va ser Segundo de Chomón, pioner del cine d'animació; aquest, Barcelona, abans que el temps ho esborri (2011), on Mireia Ros (La monyos) traspassa a la pantalla gran el llibre homònim de Javier Baladia, on l'autor passa revista als anys daurats de la burgesia barcelonina a través de les gravacions familiars. Un exercici que promet emocions similars a les que va generar aquella obra mestra de la memòria (cinematogràfica) recuperada que és Un instante en la vida ajena, sobre la fascinant dèria fílmica de Madronita Andreu. Estrenada l'any passat, Abans que el temps ho esborri va rebre el Gaudí al millor documental a l'última edició dels premis de l'Acadèmia catalana, i obrirà el 12 de març la Mostra. El cartell es completa amb dues telemovies ja emeses per TV3: Caracremada, dirigida per Lluís Galter i amb Lluís Soler en la pell de Ramon Vila, l'últim maquis català de la postguerra espanyola –va ser abatut per la Guàrdia Civil el 7 d'agost del 1963, a Catellnou de Bages–, i 14 dabril: Macià contra Companys, un fals documental dirigit per Manuel Huerga i amb un repartiment estel·lar (Pere Ponce, Fermí Rexach, Manel Dueso i Joel Joan, entre d'altres), que evoca la proclamació de l'efímera República Catalana, el 14 d'abril del 1931, i el subsegüent enfrontament entre els dos pesos pesants de la política catalana del moment. Produeix Minoria absoluta. És a dir, Toni Soler i companyia. Fent país, per variar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.