• Des del 2009 l’han operat dues vegades a la zona i estava espantat, però no té més que el menisc adolorit

IVÁN MOURE
ESCALDES-ENGORDANY

Dani Garcia, en el trofeu Vila d’Andorra la Vella de l’any passat Foto: TONY LARA

Dani Garcia ja respira tranquil de tres setmanes horribles. El judoca andorrà fa tres setmanes que nota molèsties en el genoll, els metges no detectaven que tenia i ahir, per fi, li van dir a Barcelona què té. I no és més que el menisc extern adolorit. Res important per a un lluitador que des del 2009 ha passat dues vegades pel quiròfan per problemes en aquesta zona.
El doctor Monllau, que és el que l’ha operat en les dues ocasions, és el que li ha detectat l’anomalia: «Fa més d’un mes que noto molèsties però el genoll estava estable. El problema és que els metges no sabien que era i vulguis o no això em tenia preocupat. Fa tres setmanes, al Gran Premi de Dusseldorf, se’m va quedar bloquejat en el pesatge i em vaig espantar...», recorda. Per això fa quinze dies no va competir a Praga, en una altra prova puntuable per als Jocs de Londres 2012.

Ara Garcia admet sentir-se «alliberat» perquè en els darrers dos anys ha patit diverses recaigudes que l’han fet fins i tot plantejar-se la retirada. Els records durant aquestes tres darreres setmanes hi eren allà, però ja han desaparescut de la seva ment: «El pitjor era que els metges no sabien que tenia i sempre t’acaben venint pensaments negatius. Al final, però, no és res important. L’únic problema és que se’m pot quedar bloquejat segons la posició o l’impacte que pugui rebre.

Cal recordar que el torment de Garcia amb el genoll va començar tres setmanes abans dels Jocs de Xipre. Es va trencar el lligament creuat anterior i va poder competir-hi però passada la cita olímpica dels Petits Estats va anar directe al quiròfan. Un any més tard, a l’abril del 2010, va patir la famosa tríada –trencament del creuat anterior, el lateral intern i el menisc– en un campus d’entrenament olímpic a Londres que el va obligar a tornar a operar-se. Entremig algunes recaigudes que li minaven la moral i similars a la que ha estat vivint aquests dies.

Però Garcia té els Jocs de Londres al cap. Gràcies a la beca olímpica que es va guanyar l’any passat per haver passat una ronda en un Mundial pot tenir un equip d’experts i una preparació digna. La llàstima és que s’ha perdut dues proves puntuables i tan sols li queda l’Europeu a finals de l’abril per guanyar-se un bitllet. Per si de cas la Fandjudo ha demanat wild card per a ell, Èric Risco i Laura Sallés però ell no va amagar que ara se setn «millor que mai». 

Per a més informació consulti l'edició en paper.