• Un 28% de la despesa total va pagar pensions no contributives com si ho fossin

Gent gran al centre sociosanitari El Cedre, l'any passat Foto: TONY LARA

El debat de les pensions s'ha convertit en un dels temes candents i els beneficiaris es miren amb lupa totes les opcions per donar aire a l'administració. Fins i tot revisant els comptes. I és que, segons el representant dels jubilats a la CASS, fins a 112 milions d'euros es podrien haver donat de més del total que l'ens es va gastar l'entitat entre 1968 i 2008. Uns diners que es van atorgar a subscriptors com si fossin contributius quan, segons afirmen, en realitat no ho eren.

Encara que no existeixen dades exactes, calculen que durant aquests 40 anys, la seguretat social va invertir entre 255 i 400 milions en sufragar les pensions al país. I les dades amb que treballa el representant dels jubilats de la CASS, Lluís Samper, afirmen que un 28% d'aquest import s'hauria malgastat, degut a totes les pensions no contributives que es van atorgar com si així ho fossin. «Era un temps on n'hi havien molts recursos, llavors es van donar molts amb alegria, sense mirar dades i gent que no havia estat assalariada va figurar com sí», explica.

És per aquest motiu que ara Samper, en nom de la gent gran, reclama que el Govern torni aquests diners a la CASS, una suma que alleujaria la situació econòmica de la parapública en temps de crisi. «Es podrien tornar en terminis a deu anys», proposa el pensionista, encara que ell és optimista davant la situació de les prestacions i espera que no es produeixin impagaments a curt o mig termini. És més, considera que els temors que han aparegut arran d'això són «exagerats» i fins i tot d'un «alarmisme desmesurat».

Més atenció a casa / Tot i així, aquest representant de la gent gran no dubta que les despeses de la CASS són «exagerades» i que n'existeixen molts mecanismes per abaratir. En primer lloc, està «totalment d'acord» amb les afirmacions que el Consell Assessor de la Salut va recollir en l'informe que ha preparat pel Ministeri de Salut i Benestar, on s'afirma que el servei d'atenció a la gent gran està «desordenat» i és massa car.

Samper va posar èmfasi ahir en què el servei sociosanitari seria molt més eficient si s'estirés al màxim l'assistència a casa. «Això és una obvietat enorme», reclama el pensionista, que considera que «residir a una institució és molt car» i suposa un increment de la factura, tant per l'Administració com pel pensionista. «El sistema que fa servir el Servei d'Atenció Domiciliària –l'ens que s'encarrega al nostre país– és el que fan altres països europeus com Alemanya», justifica el pensionista com una solució ideal per al que el Consell General de la Salut considera un «cost excessiu» del servei.

En matèria de preus –que el mateix informe va titllar d'excessius–, Samper coincideix en què s'han «d'homologar», ja que el cost de l'estada el paga l'usuari en part, juntament amb la CAAS. Amb l'informe, quedava reflectit que existia una falta de coordinació entre ambdós centres, amb diferents preus i prestacions.

Des de la gent gran, Samper manifesta que el Centre sociosanitari El Cedre té una diferència de preu d'un 30% superior a la Clínica Geriàtrica Sant Vicenç d'Enclar, fet que «no s'entén» i que acaba provocant que se'n doni una diferència entre els interns en un centre i un altre. A més, reclama que a El Cedre n'hagi fins a dues plantes senceres sense donar-li's us degut a les diferències de preus. Encara així, el pensionista reitera que el problema de fons és «l'excessiu» preu de les instal·lacions a Andorra comparat amb preus espanyols i francesos. «Fins i tot a Alemanya es paga menys», lamenta Samper, que considera que, tractant-se de centres on hi arriben diners públics, el cost s'hauria d'equiparar amb el que es paga als països veïns.

Per a més informació consulti l'edició en paper.