Jordi Torres, al seu despatx al Coú d'Encamp Foto: TONY LARA

Jordi Torres, amb 43 anys, ocupa el càrrec de cònsol menor del Comú d'Encamp. Amb un munt de papers, tots ells dels plets amb Saetde, ens acull al seu despatx per explicar-nos com s'han trobat el Comú i quins canvis notaran els ciutadans encampadans amb el canvi del Govern. Amb 12 anys dedicant-se a la política, el càrrec del segon a bord el satisfà perquè, segons assegura, té molt d'aprendre del seu company a bord, Jordi Mas.

–¿En quina situació s'han trobat el Comú?

–Sorpresa no hi ha hagut cap. Pel que fa als plets judicials ha estat més sorpresa les sentències que ens han arribat referents a diverses qüestions de Saetde. A més l'estructura del Comú, ha estat també una cosa que no esperàvem. Érem coneixedors de l'estructura, però no dels problemes que hi havia a l'interior.

–Però amb Saetde les coses semblen que han canviat de to.

–Sí, ja ens hem reunint dos cops amb Saetde i per les dues parts hi ha una bona predisposició per treballar de manera conjunta pel que fa a l'estació d'esquí, com també per la parròquia i veiem que ara el funcionament amb Saetde ja té un caire diferent al de l'anterior govern comunal, i per tant estem esperançats en unificar criteris i objectius i perquè tot repercuteixi pel bé d'Encamp i del Pas de la Casa. Pel que fa al tema plets no hem analitzant des del fons de la qüestió però sí que hem dit que en properes reunions entrarem i haurem de decidir què fer.

–¿Quins problemes interns de funcionament s'han trobat?

–El Comú té una estructura molt horitzontal. Hi ha molts departaments i molts comandaments. A més molts d'aquests departaments s'han tancat dins de si mateixos i han generat que la informació no circuli de la manera que hauria de circular. És un problema que hem detectat i que volem solucionar de manera que podem aconseguir una relació més oberta i una informació que pugui fluir entre tots els departaments i així optimitzar tot el que suposa a la tramitació de les sol·licituds que entren els ciutadans de la parròquia d'Encamp com també el funcionament intern del Comú.

–¿Vol dir que són departaments tancats?

–Sí, jo crec que això ho ha provocat el fet que en l'anterior Comú hi hagués consellers a ple temps, en els departaments on ells eren presidents de les comissions veiem que és com si se l'haguessin fet seu. I això ha provocat aquest fet. La manera de funcionar que nosaltres considerem que és l'òptima per al Comú d'Encamp no és aquesta. Hem comprovat que hi ha departaments que estan viciats i que haurem de canviar per tornar a entrar una nova manera de funcionar i de procedir.

–¿Quina seria aquesta forma de ser més vertical?

–D'entrada, abans hi havia nou comissions i ara ho hem reduït a sis. Hem aprimat el que és l'estructura transversal del Comú i el que volem és que la informació flueixi d'una manera molt més ràpida i que el resultat de cara a l'administrat sigui molt millor.

–Vistes les promeses electorals, algunes es podran complir i altres, no.

–El principal compromís era la reactivació econòmica de la parròquia , tant del nucli d'Encamp com del Pas de la Casa, i més en concret del nucli urbà d'Encamp, ja que el Pas ja té una sinergia. Tot i això passa per millorar les relacions amb Saetde perquè és un dels principals motors econòmics de la parròquia, i pensem que si millorem aquesta relació podem traure un bon profit les dues parts. De moment ja s'està treballant en això i veiem que els resultats són òptims. Crec que podem arribar a enteses i podem arribar a una situació positiva.

–Amb Saetde ja s'ha donat el primer pas, amb les converses sobre els Cortals.

–El que ens interessa és que Saetde com a estació d'esquí, les possibles ampliacions que pugui tenir en compte amb quatre o vuit anys vista, destini diners cap a la zona dels Cortals per tal que aquesta acabi esdevenint peu de pista. ¿Per què? Perquè així cada vegada ens apropem més a Encamp i això farà que el poble en surti beneficiat. És un projecte que encara no té propostes. Els tècnics de Saetde hauran de dissenyar quines són les inversions a fer, com la construcció d'algun aparcament per part del Comú.

–¿Ja han analitzat si es factible tenir obert tot l'any el Funicamp?

–La intenció, més que tenir obert el Funicamp tot l'any, és tenir-lo obert les dues temporades importants, que és la d'hivern i la d'estiu. La d'hivern evidentment queda clar que pel funcionament en si ja queda clar que ha d'estar obert i el que nosaltres volem és que a l'estiu, com a mínim dos mesos, pugui funcionar el Funicamp i per això faria falta generar un pou d'activitats importants per tal que el giny tingui sentit de ser a l'estiu. Per tot és perquè volem aquesta ampliació de l'estació als Cortals.

–¿Què és el que contemplaria aquesta ampliació?

–A l'hivern es farien noves pistes d'esquí i a l'estiu es pot fer una zona lúdicoesportiva com pot ser la Massana. També es pot crear un circuit de mountain bike i de descens. Hi ha vàries alternatives que hem d'explotar conjuntament amb Saetde per tenir un rendiment més elevat que el que estem traient ara.

–¿Han xifrat la reducció del personal del Comú, que ha estat sempre la llança crítica a l'anterior govern comunal?

–La nostra intenció no és la de reduir el personal que hi ha perquè tothom sap que la llei de la Funció Pública en aquest cas és molt clara. Els funcionaris tenen uns drets adquirits i és complicat reduir la plantilla, i la nostra intenció no és aquesta. Sabem que probablement és una plantilla sobredimensionada. Som conscients del personal que tenim i el que hem d'intentar i sí que possibilitarem és la mobilitat dels funcionaris, perquè alhora que vagi retirant-se la gent hi haurà llocs que s'hauran d'ocupar per també equilibrar el desajust que hi pugui haver.

–Però sí que es va parlar de la reducció dels càrrecs electes.

–Sí, pel que fa als càrrecs de confiança ja vam dir que el reduiríem al màxim, ja vam dir que ocuparíem els que són imprescindibles i necessaris i amb aquesta línia estem ara, i no sabem encara en quin percentatge.

–Pel que fa als serveis públics, ¿ja tenen alguna estimació d'aquells que hauran d'ajustar-se a l'alça ?

–Primer s'ha de fer una avaluació del que val el servei i veure què és el que realment està pagant el ciutadà i què és el que està pagant el Comú. En alguns casos s'ha fet, com per exemple en les guarderies, i en els darrers dos anys hi van haver augments importants. És a dir, en principi en aquest tema no hi haurà més augment perquè ja estava bastant ajustat, i ara s'analitza el cost del Complex Esportiu. En aquests cas segurament sí que es pot fer algun tipus d'intervenció, no immediatament però sí quan sapiguem els resultats de les anàlisis és possible que s'augmenti el preu.

–¿Quina és la funció del cònsol menor?

–És molt similar a la del cònsol major. Amb el Jordi Mas, la relació que tenim és molt bona. Pel que fa a la distribució, no toquem els dos tots els temes sinó que ens ho repartim, i ho comentem tot conjuntament. Sempre estem informats els dos de tot. El meu objectiu és poder servir a la meva parròquia i poder veure uns resultats que et facin sentir orgullós i content.

–Però cobren el mateix.

–Sí. Aquí a Encamp no vam fer distinció entre els dos cònsols, com tampoc vam fer distinció entre els consellers, siguin de majoria o de la minoria perceben el mateix salari.

–¿Quin és el salari que percep?

–El vam reduir un 20% del què percebien els anteriors cònsols. Nosaltres parlem sempre de salari brut i aquest està establert per als cònsols de 4.800 euros bruts i 12 pagues. La majoria d'administracions en paguen 13, i nosaltres ja l'hem reduïda. Si haguéssim de fer la proporció al salari net i a 13 pagues estaríem cobrant 4.200 euros nets. Si agafem el global dels salaris de tots els càrrecs de confiança la reducció que hem aplicat és més alta, estaríem al voltant del 26%.

–¿No hi ha cap conseller a ple temps?

–No. Abans sí que hi havia distincions, hi havia el conseller a ple temps, el que era president de comissió que tenia un plus en el salari, i el conseller normal que no tenia aquest plus. Hem eliminat els consellers a ple temps i hem homogenitzat els salaris tant per als presidents de comissió com per als que no ho són. Els consellers cobren 1.600 euros bruts i també en 12 pagues.

–¿Quina és la seva opinió sobre el debat dels sous dels cònsols i la necessitat o no de crear una llei?

–Jo crec que veient la problemàtica que s'ha generat, la llei és necessària, com a mínim de cara al ciutadà i de cara al polític per tenir clar quin és el salari que es percebrà. El debat de si un sou és raonable o no per a un cònsol, s'ha de pensar que és una feina pesada, farragosa, som cònsols les 24 hores del dia, perquè el telèfon està a full time, tant els agents de circulació com d'altres ens poden trucar a qualsevol hora. És una feina que hem de ser sempre. A part de les responsabilitats i la feina que tens al Comú. És una feina bastant complexa i d'alta responsabilitat. Crec que el sou dels cònsols sí que pot venir a l'ordre del que apuntaven tant Montserrat Gil com Trini Marín.

–¿Estaria d'acord amb el que van fer les cònsols d'Escaldes i Sant Julià?

–Una cosa és la quantitat que pot ser sigui la correcta i l'altra és elegir el moment per apujar-se el sou, és un tema més delicat, perquè amb les retallades no era el moment d'augmentar-se el sou. Amb una part comparteixo la seva manera de veure les coses perquè tenen raó, però, per altra, no era el moment adequat per fer-ho.

–¿Com notarà el ciutadà de a peu el canvi de color polític del Comú?

–Pel que fa a inversions, veuran poques coses. Jo crec que la gestió política que estem duent a terme a curt termini poca repercussió tindrà. Els fruits començaran a veure's d'aquí dos anys.

–¿Quins són aquests fruits?

–Crec que si arribem a bona entesa amb Saetde, es veuran coses, també tenim iniciatives per fomentar el comerç de la parròquia, i també tenim previst obrir una pàgina web per a la gent interessada en obrir negocis que sàpiga els avantatges d'Encamp .

Per a més informació consulti l'edició en paper.