• L'estació fixa d'Escaldes-Engordany és la que té els nivells més desfavorables

L'estratègia del medi atmosfèric 2006-2011 comprenia 46 accions, de les quals 38 es van complir totalment, tres més de forma parcial, unes altres quatre es van redefinir i una va quedar descartada. Amb tres eixos bàsics de vigilància, protecció i comunicació, es va aconseguir quantificar les emissions de gasos a l'aire per conèixer els nivells de qualitat de l'aire de tot el Principat. Alguns aspectes que queden pendents, segons ha explicat el director del Departament de Medi Ambient, Marc Rossell, són fer un inventari de les emissions del sector industrial o la ubicació de les estacions en funció de les dades registrades en els darrers cinc anys.

Recentment, el Ministeri de Medi Ambient ha presentat l'estratègia del medi atmosfèric 2011- 2015, però aquesta parteix de la guia del 2006 al 2011, que tenia com a objectiu general establir els nivells de contaminació de tota Andorra. Un fet que es va assolir gràcies a la recollida de dades sobre les emissions registrades a les dues valls del Principat, segons ha explicat Rossell.

En destaca del primer àmbit, disposar de dades en continu als nuclis d'Andorra la Vella i Escaldes amb una xarxa permanent a la Vall Central (ja que és on viu el 50% de la població) i que permeten vigilar la qualitat de l'aire. S'ha recollit un nombre fiable de dades però calia definir la incertesa dels mostrejadors mitjançant una normativa europea que finalment no ha vist la llum, comenta Rossell. Això ha suposat que aquesta acció estigui parcialment assolida, ja que el càlcul aquest marge d'error no ha quedat establert, reconeix.

Qualitat / Un altre punt de l'apartat de vigilància que ha tingut bons resultats és el de conèixer i caracteritzar els nivells de qualitat de l'aire d'Andorra. Ha estat un dels principals «èxits» d'aquesta primera estratègia, reconeix Rossell, perquè s'han mesurat totes les parròquies i s'han definit els criteris per fer els mesuraments urbans. Així, tenint en compte que l'estació fixa d'Escaldes és la que té els nivells més desfavorables, s'ha establert l'avís en cas que aquesta superi els nivells de contaminació permesos. A més, el primer any ja es va poder observar el comportament dels contaminants en les diferents zones, motiu pel qual les estacions fixes de la Vall Central s'agafen com a referència per a la resta del territori.

En l'àmbit de protecció es troba un dels aspectes que ha quedat pendent i que es recupera a l'estratègia del 2012-2015. Es tracta d'un inventari nacional d'emissions, que es va centrar en el sector terciari i residencial i «va quedar penjada la part industrial», assegura Rossell. En la nova estratègia, aquesta acció queda vinculada a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, informa l'ANA.

Per últim, la comunicació se centrava en informar i sensibilitzar al ciutadà però també en elaborar dispositius d'avís i informació a la població i intercanvi de dades amb països veïns. Precisament aquests dos últims han estat redefinits o assolits parcialment, «ja que des del 2006 no hi ha hagut avisos i es parlava de fer protocols d'actuació com els de protecció civil'» indica Rossell. En aquest punt doncs, tot i que es va treballar un protocol amb el Ministeri de Salut i Benestar, es va acordar que «si mai es veiés que els nivells de contaminació tornen a augmentar o hi ha necessitat» es tornarien a definir els plans d'actuació, el que ha permès centrar esforços en altres accions prioritàries. Pel que fa als intercanvis, aquests es duen a terme a la pràctica però no s'han arribat a signar convenis, reconeix el responsable de Medi Ambient.

Vista també l'absència d'avisos, va quedar descartada la creació d'una comissió de treball que inclogués els diferents ministeris implicats abans del 2007, per definir els protocols i coordinar les actuacions. Amb tot, resumeix Rossell, la recollida de dades realitzada en els darrers cinc anys permetrà en el futur establir la ubicació de les estacions de mostratge, «optimitzant la gestió i els recursos».

Per a més informació consulti l'edició en paper.