• Els set comuns parlaran de la línia conjunta a seguir en la pròxima reunió dels mandataris parroquials

Els cònsols majors i menors de les set parròquies en una reunió amb el cap de Govern. Foto: ÀLEX LARA

el proper dimarts hi ha reunió de cònsols a Ordino, i un dels temes de l'agenda són les escoles bressol. La pregunta és si aquesta competència ha de seguir sent comunal, passar a ser competència del Govern o bé ha de ser compartida. Els set comuns tenen opinions divergents, ara bé, en línies generals tots es mostren d'acord en un aspecte: el model educatiu i el pla pedagògic ha de ser nacional, i per tant, competència del Govern.

A partir d'aquí, cada comú té una situació diferent i existeix diversitat en les opinions sobre les competències que hauria d'assolir el Govern. Tot i així, tots ells es van mostrar disposats a dialogar i a prendre una decisió convenient per a tothom. Cal tenir en compte, també, que en la majoria de parròquies els treballadors de les escoles bressol són funcionaris del comú, ara bé, no és així en el cas de Sant Julià de Lòria ni tampoc a la Massana. En el primer, l'escola bressol està constituïda com a societat «i el Comú subvenciona el 50%», tal i com va explicar la cònsol major de la parròquia, Monserrat Gil. El cas de la Massana també és especial, ja que l'escola bressol la gestiona Causes Pies i el Comú hi participa fent una aportació econòmica per aquest servei.

Un servei deficitari / Els comuns s'han fet càrrec del servei de les escoles bressol sobretot per la proximitat, ara bé, com alguns dels cònsols van voler fer constar, el servei és molt deficitari. Per aquest motiu, el «fet de voler traspassar alguna de les competències al Govern és sempre amb la finalitat d'aconseguir un estalvi» va explicar el cònsol de la Massana, David Baró. Rosa Ferrer, la cònsol de la capital, va proposar que el Comú seguís fent-se càrrec de les instal·lacions mentre que el Govern passés a ocupar-se de les educadores de les escoles bressol –a banda del pla pedagògic nacional.

Per la seva part, Gil va assegurar que podria estar d'acord amb aquesta proposta, però que si l'objectiu és l'estalvi, pensa que «aquesta opció significa crear més funcionaris per a l'Estat, i no sé si això li interessarà al Govern». Gil va concloure que «com a servei comunal segueix sent deficitari; o pugem els preus públics, o seguirem tenim un servei deficitari».

La cònsol major d'Escaldes-Engordany, Trini Marín, es va mostrar partidària de mantenir les escoles bressol com a competència comunal, tot i així, va afegir que respecta l'opinió dels mandataris que creuen que hauria de ser una competència de Govern o bé compartida, ja que és conscient del cost que suposa per un comú. Ara bé, sí que es va mostrar partidària de crear un model educatiu conjunt i que el Govern dugués a terme el pla pedagògic a seguir. També es va posicionar favorablement en aquest sentit el cònsol major de Canillo, Josep Mandicó.

No va ser possible localitzar el cònsol d'Encamp, així que aquest rotatiu no ha pogut conèixer la seva postura. Pel que fa a Ordino, la cònsol menor, Cònsol Naudi, va dir que des del Comú prefereixen no posicionar-se, ja que «primer hem de definir la línia a seguir amb tots els cònsols i després ja parlarem amb Govern».

Llei de competències/ En la darrera trobada dels mandataris comunals es va acordar que cada comú faria una llista de les competències que assumeix i així poder-les posar en comú i delimitar-les.

La cònsol de la Capital va manifestar en declaracions a l'ANA que creu «que la delimitació de competències hauria de ser una realitat aquest any», i va afegir que «cal clarificar conceptes pel que fa a les competències pròpies, com el manteniment de les carreteres secundàries o l'explotació de recursos naturals», però va reconèixer que «la dificultat estarà en les competències impròpies». Tot i així, va assenyalar que li consta que des del Consell General «s'està treballant en una llei d'atenció social».

Per a més informació consulti l'edició en paper.