• La CIA diu que, a més de Mònaco, Macau i San Marino, els japonesos i singapuresos viuen més que els andorrans

INFOGRAFIA: JOSEP CAPELL

L'alta esperança de vida andorrana continua sent un dels principals trets característics del país. I encara que sembli mantenir-se en valors similars any rere any, una ullada a les dades indica que sempre creix una mica. Al menys això és el que indiquen les darreres dades del servei d'investigació de l'agència nord-americana de la CIA.

Però no és l'únic que se n'extreu de l'informe que el·labora puntualment el gabinet d'intel·ligència en relació al nostre país. Si abans Andorra figurava com el quart lloc del món amb més esperança de vida, ara ha caigut dos llocs, amb l'ascens del Japó i de Singapur.

En aquest any, l'esperança de vida al país es fixa en 82,5 anys, segons l'agència. En realitat només tres centèsimes més que l'any anterior, i una mica superior al 2010, tal i com surt reflexat a l'estudi anual de la CIA, anomenat The World Factbook, i que per a molts actors internacionals es potser l'arxiu més vàlid per mesurar valors comparatius demogràfics.

Sisè país al món / L'altra gran dada que es desprèn de l'informe de la CIA és que Andorra abandona la seva quarta posició al rànquing com quart país amb més esperança de vida al món. Si be continua per sota de San Marino i les dues primeres posicions segueixen sent Mònaco i Macau, darrere d'aquests dos estats s'han colat el Japó i Singapur, amb valors propers als 84 anys d'esperança de vida.

És precisament en relació als països asiàtics on es veuen més moviments en els darrers anys. En canvi, les nacions europees mostren valors més estancats –Espanya i França no tenen molt moviment i es mantenen sempre entre els 15 territoris amb més esperança de vida, amb valors de més de 82 anys–, i els microestats del continent exhibeixen signes d'immobilització.

Les raons d'aquest estancament a Andorra estaria, segons el mateix informe, en la «ben feta economia centrada en el turisme, el comerç i les finances en un país molt petit», juntament amb «un model d'èxit que s'ha mantingut invariable», a més de polítiques per controlar la immigració.

És per això que sembla complicat que es varii la tendència. Si els països emergents tenen canvis més dràstics en relació als seus números demogràfics, Europa té un panorama més estancat, com es pot veure a l'estudi de la CIA, on als darrers anys els únics països que mostren canvis de tendència als 15 primers llocs acostumen a ser asiàtics. Curiosament, els Estats Units no hi són en aquest grup, encara que si que està l'estat de Canadà.

El problema per Andorra, ara bé, és que aquesta esperança de vida ha derivat a un envelliment de la població. Ara mateix, els majors de 65 anys són un 13% de la població, només dos punts menys que el grup que va dels nadons fins als adolescents de 15 anys.

Aquesta situació pot portar al país problemes relacionats amb les pensions que rep la gent gran. Més encara en temps de crisi i retallades. Una població més envellida, alerta el servei d'intel·ligència estadounidenc, posa en perill els comptes de l'estat. L'exemple clau –encara que amb dades de població que rés tenen a veure– és el Japó, que amb una política que no deixa pas a la immigració ha arribat a un 22% de població envellida, tenint el país que endeutar-se per pagar les pensions, fins a tenir un deute que, agreujat amb la crisi, arriba al 200% del seu PIB, alerta la CIA.

Per a més informació consulti l'edició en paper.