• La productora de la pel·lícula, Black Flag, augura el futur rodatge a Andorra de dos llargmetratges més

Aida Flix, Ona Casamitjana i Albert Adrià, al photocall que va tenir lloc ahir a Illa Carlemany, amb presència de prop de dos centenars de fans Foto: TONY LARA

Dijous eren els americans qui desembarcaven a Ordino Studios amb quatre projectes més o menys faraònics cuinats a sis mans amb el gerent dels estudis, Jordi Albà, i que crearan tres centenars de llocs de treball. I ahir era l'estrena, en rigorosa primícia, d'El secret dels 24 esglaons, pel·lícula d'aventures dirigida pel català Santiago Lapeira i protagonitzada per l'actor madrileny Maxi Iglesias (Física o química)... que finalment no va comparèixer al photocall, provocant la lògica decepció entre les desenes de fans –potser dos centenars, ep– concentrats al vespre als cines Illa Carlemany. Llàstima.

Tots els indicis apunten, però, que Andorra ha començat amb bon peu un prometredor idil·li amb la pantalla gran. I encara més després de sentir-li dir a la portaveu de Black Cinema, la productora d'El secret dels 24 esglaons, que l'acord suscrit el juny del 2010 amb Andorra Turisme preveu el rodatge de dues pel·lícules més. No ens en fem gaires il·lusions, però, perquè es tracta només d'una «idea». Una més per al calaix de les bones intencions. ¿Quan podria convertir-se en realitat? «No ho sabem. Quan trobem una història en què Andorra hi jugui un paper important», deia Mamen Boué. Així que paciència. El cas és que tant ella com el director van destinar bona part de les respectives intervencions a glossar les excel·lents prestacions del Principat com a plató de cine.

Inesperades, potser, però excel·lents: «Teníem alguna reticència pel fet que es tracta d'un país extracomunitari, amb les complicacions burocràtiques que això comporta, i perquè no sabíem si ens hi trobaríem la logística suficient per moure un equip de mig centenar de persones. Però a l'hora de la veritat, i amb la col·laboració d'Andorra Turisme, no hi va haver cap complicació. Ni una». Lapeira –gat vell, amb més de tres decennis de carrera i una desena de títols al sarró– es va permetre assenyalar els aspectes en què necessitem millorar. Assenyaladament, la falta de tècnics especialitzats i la inexistència d'una secció nacional de la Film Commission que en els països civilitzats es dediquen a facilitar la vida dels productors de cine i televisió .

Retrets mínims que no han d'entelar l'entusiasme del director, que no va dubtar a definir Andorra com un país «molt cinematogràfic» que podria interessar potencialment les productores de tv movies d'acció, espionatge, thriler i aventures, però també les pel·lícules dirigides al públic familiar com és el cas d'El secret dels 24 esglaons. A més, va insistir en la sortida de provar amb el producte local: històries nascudes en aquests mateixos escenaris. I es va referir explícitament al calador de la Segona Guerra Mundial –només cal recordar les possibilitats cinematogràfiques de l'episodi dels passadors, explorades fa un decenni per Entre el torb i la Gestapo– i a la literatura autòctona.

Aventura amb triangle amorós / Pel que fa a la pel·lícula, El secret dels 24 esglaons es va rodar la tardor del 2010 i, a banda de Maxi Iglesias, està protagonitzada per Ona Casamiquela (Un golpe de suerte), Aida Flix (Mil cretins) i Albert Adrià (Herois), que sí que es van fer un tip de firmar autògrafs, ahir. L'estrena a Espanya s'ha retardat finalment fins a l'abril, i la productora la col·locarà al mercat internacional aprofitant l'aparador de del festival de Canes. Amb un pressupost d'1,8 milions d'euros, narra l'aventura de quatre adolescents que busquen un cementiri templer on després de l'extermini dels càtars va ser enterrat enigmàtic segell. Un periple d'iniciació amb triangle amorós inclòs –Iglesias, Casamiquela i Flix– que transcorre en bona part en localitzacions andorranes: Engolasters –amb paper destacat per als bussejadors de Diving Andorra–, Arinsal, Sant Joan de Caselles, entorns de la plaça del Poble, Illa Carlemany i, sobretot, Llorts. Una pel·lícula d'encàrrec, admetia ahir el director, i dirigida al públic familiar: «Cine d'aventures sense complexos, res a veure amb l'art i assaig, però rodada amb entusiasme i amb una factura molt correcta». ¿Se n'ha sortit? La resposta, aquí al costat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.