Els comuns invertiran un 47% menys aquest any
- 7,3 milions d'euros deixaran de destinar-se al capítol d'inversions
- Encamp i Ordino són les que han rebaixat més el seu pressupost de despesa
- Els cònsols de les set parròquies aquest febrer. Foto:LAEX LARA
Els comuns invertiran un 47% menys aquest 2012, el que es tradueix en uns 7,3 milions d'euros que deixaran de destinar-se al capítol d'inversions. Així ho ha fet públic aquest dijous el Departament d'Estadística que ha posat de relleu que el pressupost dels comuns pel 2012 ascendeix a 119,4 milions d'euros, el que representa una reducció del 8,8% respecte al pressupost inicial del 2011, i el converteix en el més baix dels darrers vuit anys. Per parròquies, Encamp i Ordino són les que han rebaixat més el seu pressupost de despesa per aquest any mentre que la Massana ha presentat un pressupost un 4,6% per sobre respecte al del 2011.
El pressupost dels comuns per aquest 2012 se situa en els 119,4 milions d'euros, el que suposa una reducció del 8,8% respecte al 2011, i el posiciona com el pressupost més baix dels darrers vuit anys. Un dels capítols que es veu més afectat per aquesta reducció és el de les inversions, que disminueixen en un 47%. Dins de les operacions corrents, les reduccions en els capítols de consum de béns i serveis (-12,5%) i personal (-1,3%), també contribueixen a la retallada del pressupost 2012.
Les dades mostren que les majors partides de despeses corresponen a personal (44,3%, per valor de 52,9 milions d’euros), i consum de béns i serveis (29%, per valor de 34,6 milions d’euros) i amortització de deute (10,2%, per valor de 12,1 milions d’euros). Pel que fa als ingressos, la contracció pressupostària s’observa principalment en els capítols d’operacions corrents. Així, els ingressos corrents es reduirien un -13,5% respecte al pressupost inicial de l’exercici precedent. Els capítols on s’aprecien les majors retallades són ingressos patrimonials, impostos indirectes i taxes. En el cas de les operacions de capital, s’observa un lleuger creixement del 3,1%, per l'increment del 4,4% de la transferència del Govern que, en termes absoluts, es preveu per una quantia de 35,9 milions d’euros.
Per parròquies, els pressupostos dels comuns d’Ordino i d’Encamp registren les retallades més àmplies, un -14,4% i un -13,5% respectivament. En canvi, el Comú de la Massana presenta un pressupost inicial moderadament per sobre del de 2011 (4,6%). El pressupost més elevat correspon a la capital (32,1 milions d’euros), seguit del Comú d’Encamp (25,4 milions d’euros) i del d’Escaldes-Engordany (20,7 milions d’euros). A l’altre extrem, se situa el Comú d’Ordino, amb un pressupost inicial de 8,4 milions d’euros.
Pel que fa a la previsió d'ingressos, els comuns d’Encamp i de Canillo preveuen les reduccions més significatives, amb un -13,5% i un -11,6% respectivament. Els comuns d’Ordino i de la Massana, per contra, són els el que preveuen una menor retallada dels ingressos en relació a 2011, en un -4,3% i un -4,8% respectivament.
L’evolució del pressupost comunal dels darrers divuit anys mostra un primer període, entre el 1995 i el 2001, marcat per un progressiu creixement que va representar duplicar el pressupost en sis anys. Seguidament, coincidint amb el període de crisi internacional, s'observen tres anys consecutius de reducció pressupostària, entre 2002 i 2004. Però a partir del 2005, i coincidint amb el boom de la construcció, s’inicia un segon període de creixement del pressupost, que assoleix el màxim històric de la sèrie en l’exercici 2007, prop dels 200 milions d’euros. Posteriorment i en paral·lel al procés de recessió econòmica mundial encara vigent, s’obre un últim període que, a data d’avui, representa el cinquè any consecutiu de contracció pressupostària, i situa els actuals pressupostos en quanties semblants a les que es presentaven a finals dels noranta.
Les dades mostren que les majors partides de despeses corresponen a personal (44,3%, per valor de 52,9 milions d’euros), i consum de béns i serveis (29%, per valor de 34,6 milions d’euros) i amortització de deute (10,2%, per valor de 12,1 milions d’euros). Pel que fa als ingressos, la contracció pressupostària s’observa principalment en els capítols d’operacions corrents. Així, els ingressos corrents es reduirien un -13,5% respecte al pressupost inicial de l’exercici precedent. Els capítols on s’aprecien les majors retallades són ingressos patrimonials, impostos indirectes i taxes. En el cas de les operacions de capital, s’observa un lleuger creixement del 3,1%, per l'increment del 4,4% de la transferència del Govern que, en termes absoluts, es preveu per una quantia de 35,9 milions d’euros.
Per parròquies, els pressupostos dels comuns d’Ordino i d’Encamp registren les retallades més àmplies, un -14,4% i un -13,5% respectivament. En canvi, el Comú de la Massana presenta un pressupost inicial moderadament per sobre del de 2011 (4,6%). El pressupost més elevat correspon a la capital (32,1 milions d’euros), seguit del Comú d’Encamp (25,4 milions d’euros) i del d’Escaldes-Engordany (20,7 milions d’euros). A l’altre extrem, se situa el Comú d’Ordino, amb un pressupost inicial de 8,4 milions d’euros.
Pel que fa a la previsió d'ingressos, els comuns d’Encamp i de Canillo preveuen les reduccions més significatives, amb un -13,5% i un -11,6% respectivament. Els comuns d’Ordino i de la Massana, per contra, són els el que preveuen una menor retallada dels ingressos en relació a 2011, en un -4,3% i un -4,8% respectivament.
L’evolució del pressupost comunal dels darrers divuit anys mostra un primer període, entre el 1995 i el 2001, marcat per un progressiu creixement que va representar duplicar el pressupost en sis anys. Seguidament, coincidint amb el període de crisi internacional, s'observen tres anys consecutius de reducció pressupostària, entre 2002 i 2004. Però a partir del 2005, i coincidint amb el boom de la construcció, s’inicia un segon període de creixement del pressupost, que assoleix el màxim històric de la sèrie en l’exercici 2007, prop dels 200 milions d’euros. Posteriorment i en paral·lel al procés de recessió econòmica mundial encara vigent, s’obre un últim període que, a data d’avui, representa el cinquè any consecutiu de contracció pressupostària, i situa els actuals pressupostos en quanties semblants a les que es presentaven a finals dels noranta.