• Elidà Amigó, Ann Matschke i Antoni Morell, premis honorífics de la plataforma cultural

Marc Vila va recollir el trofeu de mans de la subsíndica Bonell i en nom de la seva mare, Elidà Amigó; la biòloga Ann Matschke, i el poligraf Antoni Morell, amb el síndic Mateu, amfitrió de la vetllada Foto: ÀLEX LARA

La primera intel·lectual que va donar aquest país; una biòloga britànica que encarna la feina abnegada, gairebé clandestina i absolutament imprescindible de la comunitat angloparlant instal·lada en aquest racó de món, i la figura proteica de l'inventor d'aquest fabulós concepte que és l'andorranitat. Ras i curt: Elidà Amigó, Ann Matschke i Antoni Morell, que figuren des d'ahir en la nòmina dels premis instituïts el 2001 per la plataforma Àgora Cultural. Un reconeixement honorífic a la trajectòria en aquest cas científica, intel·lectual i també literària dels tres guardonats, que van rebre el trofeu –obra de Philippe Lavail– en la tradicional vetllada del Dia de la Cultura. Val a dir que aquest any exercia com a amfitriona l'Associació per la Defensa de la Natura, secretària de torn de la plataforma, i que el Manifest reglamentari va consistir en un recull de veritats més o menys òbvies que convé, no obstant, repetir de tant en tant, per una qüestió de dignitat i ni que sigui per salvar les formes: que la natura és cultura, que tant l'una com l'altra són les primeres víctimes de les agendes polítiques, que falta convicció a l'hora de preservar-les, que no calen més lleis per protegir-les, sinó rigor en l'aplicació de la legislació existent... Paraules en el vent.

Era, però, la nit dels guardonats. En Amigó –absent ahir, va ser el seu fill, el ministre Marc Vila, qui va recollir el trofeu– es va voler reconèixer no només la intel·lectual sinó també el compromís més ètic que no ideològic d'una de les impulsores del vot femení en aquest país, així com impulsora del Comitè Andorrà de Ciències Històriques i coautora –precisament amb Morell– de 693 anys després, acta fundacional de l'andorranitat contemporània. La biòloga, ornitòloga i naturalista britànica Ann Marchke, de la seva banda, és una d'aquestes eminències que s'expressen en anglès i que viuen entre nosaltres sense que la majoria n'hàgim sentit mai a parlar, però que un dia descobrim amb perplexitat que oculten una biografia digna de Karen Blixen i, en el cas de Matschke, un currículum científic de talla mundial (Atles dels ocells nidificants d'Andorra, Pla per a la conservació del trencalòs, Llibre vermell de la flora d'Andorra), sense oblidar el paper decisiu com a pionera del naturalisme al Principat. Són per tant d'estricte justícia les paraules de Patrícia Quillacq, que interpretava el premi com un reconeixement que salda el «deute històric» –així ho va dir– amb la comunitat angloparlant i els restitueix el lloc que els correspon en la construcció de l'Andorra contemporània.

El tercer i últim guardó de la nit va ser per a Morell, l'home orquestra que ha tocat totes les tecles de la vida intel·lectual de l'últim quart del segle XX, docent, polític, diplomàtic i sobretot home de lletres, autor del corpus novel·lístic més genuïnament andorrà que ha donat aquest tros de món, coautor amb Elidà –ja s'ha dit– de 693 anys després, «la primera ocasió en què els andorrans ens vam atrevir a expressar públicament el que èrem i el que pensàvem de nosaltres mateixos». Avis per a navegants: l'autor de Set lletanies de mort –la seva millor novel·la, segons va glossar Joan Massa, i no li ho discutirem– encara no ha dit l'última paraula, literàriament parlant: encara ens ha de donar la continuació de Borís I i Soldeu, l'epopeia del mariscal andorrà de Lluís XIV. Ens ho deu.

Per a més informació consulti l'edició en paper.