• Ubach diu que el Govern «està jugant a l'alarmisme perquè la gent contracti assegurances privades»

La façana de la CASS. Foto: TONY LARA

«I de què viurem quan siguem vells?», aquesta qüestió recurrent entre els ciutadans andorrans és una mostra de la preocupació existent pel futur incert de les pensions, anunciat el divendres passat pel president del Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS), Josep Delgado. Segons aquest, la gent que ara té 50 anys ja no tindrà pensió «si no es modifiquen alguns punts de la llei»·.

Els ciutadans no es mostren disposats a acceptar que després d'una vida treballant i cotitzant no puguin tenir la pensió de jubilació que els pertoca. La majoria va més enllà, i es qüestiona el per què s'ha arribat a aquesta situació, al·ludint habitualment als governants i a les seves gestions, posant en dubte les seves «prioritats», tal i com va fer el secretari de l'USdA, Gabriel Ubach: «en aquets país tot és una paradoxa; no hi ha diners per les pensions però si per rotondes, perquè els cònsols es pugin el sou o per invertir un milió d'euros en els aturats sense tenir en compte mesures a llarg termini». Ubach creu que l'Executiu s'ha de plantejar «si realment, tal i com esta la situació ara, ¿cal aquesta rotonda?»

El secretari sindical va instar al Govern a «no posar pegats i resoldre els problemes de fons» i va afegir que s'haurien de plantejar «si el benestar és perquè prosperem tots o bé només pertany a uns quants privilegiats».

els plans de jubilació privats/ «S'està jugant a l'alarmisme perquè la gent contracti assegurances privades», va declarar Ubach, que va afegir que «trobo aberrant que hagi estat Delgado qui ha fet aquestes declaracions, i no el Govern». Sigui per alarmisme o no, les constants informacions sobre la delicada situació de la seguretat social pública han portat a alguns a decidir-se per un pla de jubilació privat. Es el cas de Albert Esposito, que amb 40 anys està pagant un pla d'assegurança privat «perquè no tinc clar el que està passant». Fins i tot en Diego Santos, amb només 21 anys, ja en fa un que també paga un pla privat, ja que «tal i com estan les coses no sé el què podrà passar».

Molts, però, no s'ho poden permetre o no hi estan disposats; Rosario Sánchesz va afirmar que de «cap manera hi puc fer front amb dos fills i amb la situació laboral actual». Altres, com David Ramírez, són de la opinió que són massa joves i tampoc volen «regalar els diners al banc».

el model de seguretat social/ Malgrat la disconformitat social, la majoria són conscients que el model de la CASS no és viable i que calen reformes. «El model de la CASS ha tocat fons i s'ha de canviar», va explicar Ubach, i fer-ho «de manera que sigui més equitatiu, com el dels països nòrdics». Tanmateix, el president del Consell Assessor de la CASS, Lluís Burgués, va dir que «el model d'Andorra és semblant al dels països nòrdics, un model de capitalització i compra de punts» i va afegir que en cap cas es contempla el canvi de model. Per Burgués la solució està en «les modificacions periòdiques» que segons aquest ja fa temps que s'haurien d'haver iniciat, ja que «des de l'any 96 hi ha estudis que demostren que el sistema de pensions no era viable, però durant anys no s'han fet accions concretes». Els canvis que està implantant el Govern actual «tenen com a objectiu que el sistema sigui sostenible» és per això que, segons Brugués, «està per determinar si s'augmentaran les cotitzacions o es modificarà l'edat de jubilació». Preciament pel que fa al augment de la jubilació, tots els consultats s'hi van mostrar totalment en desacord.

La situació d'atur, cada cop més present, i la incertesa del futur de les pensions és el tema del boca a boca de la gent del carrer. Hi ha preocupació, clar que sí. S'està parlant del futur d'unes vides que estan cotitzant per poder tenir una pensió futura que ara per ara està en interrogant. Els plans de pensió privats són una alternativa per aquells previsors que s'ho poden permetre i que tenen la incertesa del futur. Tot plegat, demostra que la Seguretat Social del Principat camina per un fil penjat a punt de trencar-se i que els que depenem d'ella lluitem per agafar-se per no caure, cadascun on pot.

Per a més informació consulti l'edició en paper.