• L'edat majoritària per tenir fills és els 35 anys, tot i que al 2011 va haver-hi dos mares per sobre dels 45

L' any passat van néixer al país 720 infants, dels quals 367 van ser nens i 353 van ser nenes. Les dades confirmen la tendència a la baixa del nombre de nounats dels darrers anys. Tal i com exposa la memòria de funcionament del Registre Civil, aquest 2011 va ser l'any amb menys naixements del darrer lustre.

En relació al 2010, l'any passat van haver-hi 37 parts menys, i en relació al 2008 parlem de 115 naixements menys. La crisi econòmica i la davallada demogràfica, motivada en part per la marxa de persones del país a causa de la falta de feina, han influenciat aquesta davallada, iniciada ara fa quatre anys.

Els andorrans són els que més fills tenen, seguits dels portuguesos i els espanyols. A més d'aquestes dues nacionalitats majoritàries, l'any passat va haver-hi parelles argentines, marroquines, xilenes o italianes que van ser pares. Pel que fa a la seva situació civil, el 63% dels pares i mares estan casats. També destaca la xifra de les onze mares que han inscrit al seu fill al Registre Civil sense fer-hi constar el pare.

Finalment, les dones que són mares acostumen a tenir una edat entre els 32 i els 38 anys. L'edat més majoritària per a tenir fills a Andorra són els 35 anys (69 de les 720 mares tenien aquesta edat). Amb tot, és més comú una mare per sobre dels 38 anys que per sota dels 28. Durant l'any 2011 93 dones de més de 38 anys van tenir un fill (dues tenien 45 anys quan van donar a llum). A l'altra cara, hi va haver cinc dones que van tenir el seu fill amb menys de 20 anys (dues eren menors d'edat).

En la divisió per parròquies, es constata que la capital és on va haver-hi més nounats durant el 2011, seguida d'Escaldes-Engordany, Encamp, la Massana, Sant Julià de Lòria, Ordino i finalment Canillo.

Finalment, a aquests 720 nounats se'ls ha de sumar els 82 naixements de nens andorrans a l'estranger. Gran part d'ells van fer-ho a Espanya (el 86%), però n'hi ha sis que van néixer a França, dos a Portugal, dos a Colòmbia i un Tailàndia.

moren més homes que dones / La memòria del Registre Civil també fa un resum detallat de les defuncions patides durant l'any passat. Va haver-ne 299 registres de defunció, dels quals 171 van ser homes i 128 van ser dones. Es tracta de registres més elevats que els de l'any anterior, en què van morir 246 persones, però no superiors als del 2009, amb 275 persones.

Per nacionalitats, es constata la predominança dels espanyols. Això es deu a que, tot i que actualment la nacionalitat majoritària de la població del país és l'andorrana (33.481 andorrans i 22.187 espanyols segons el cens del 2011), la nacionalitat predominant de la població a partir dels 45 anys és l'espanyola.

Les famílies segueixen preferint l'enterrament dels seus difunts (en el 59% dels casos), malgrat que l'opció d'incinerar-los segueix guanyant terreny els darrers anys. De fet la dada d'incineracions d'aquest 2011, 102, és la més elevada dels últims cinc anys.

D'altra banda, van morir 32 andorrans a l'estranger durant el 2011, la gran majoria a Espanya.

15 catalanitzacions de nom propi / D'altres dades que plasma la memòria són les 15 catalanitzacions de nom propi, els 11 canvis de nom propi, les tres modificacions dels cognoms o els deu trencaments de la presumpció de maternitat marital.

Per a més informació consulti l'edició en paper.