• L'obra torna restaurada i amb nou 'pare': el pintor de Sort Jeroni d'Herèdia

El retaule de Sant Esteve, restaurat, tot just abans de tornar a a casa. Foto: EL PERIÒDIC

El retaule barroc de Sant Esteve torna a lluir a l'església de Bixessarri. En va sortir al 2003 per ser restaurat, i el que havia de ser una excursió temporal s'ha anat allargant de manera rocambolesca fins que finalment ahir el servei de Patrimoni el va tornar a penjar al seu emplaçament original. Aquests set anys, però, han sigut especialment fructífers, perquè el retaule no sols ha recuperat els colors sinó que també ha trobat pare: un equip d'experts de la Universitat de Girona (UdG) va identificar l'any passat el Mestre d'Ansalonga, a qui tradicionalment havia estat atribuït, amb el pintor Jeroni d'Herèdia, probablement orginari de Sort i de qui se sap que al 1639 s'estava a Canillo treballant en el retaule de Sant Serni i Sant Martí. Segons les conclusions dels historiadors de la UdG, Herèdia és també l'autor d'una desena d'obres més que s'han conservat a les capelles i esglésies del país, des del retaule de Sant Martí de la Cortinada fins al de Sant Miquel d'Ansalonga, passant pel de Sant Pere d'Aixirivall --també restaurat, i que va ser restituït l'estiu passat-- i pel Sant Pere apòstol de Ransol, la pintura sobre tela més antiga conservada al país.

Pel que fa al retaule de Bixessarri --o Bissisarri, segons la nomenclatura oficial-- el servei de Patrimoni el va restaurar al 2004, però les obres d'adequació de l'església --drenatge perimetral exterior, canvi de la coberta i repintat amb calç de les parets interiors-- no es van completar fins al 2008, i just després, la peça va ser escollida per a la mostra Un profund i llarg viatge, que no es va clausurar fins al mes passat. Tot plegat justifica els set anys de retard. Però l'espera ha valgut la pena, perquè al retaule --amb el titular de l'església flanquejat per Sant Andreu i Sant Miquel, i que al 2004 presentava importants aixecaments i pèrdues de policromia-- se li han reintegrat les llacunes de color, se l'ha protegit amb una capa de vernís i se li ha aplicat un tractament amb insecticida. Un lífting complet que l'ha deixat com nou, i que es completa amb amb la substitució de la tela del frontal de l'altar. Finalment, s'ha muntat sobre l'estructura d'acer que el fixa ara al mur del temple. Val a dir que es tracta de la tercera restauració de què es té notícia, després de les practicades el 1977 i el 1982. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.