• L'entitat vol solucionar la problemàtica «amb urgència» i ha obert el debat al seu web

Uns turistes es disposen a entrar en un establiment hoteler. Foto: TONY LARA

La «guerra» de preus que mantenen els establiments hotelers andorrans preocupa. Ja fa temps que preocupa i la Unió Hotelera (UHA)vol que s'arribi a un tractat de pau. I per fer-ho ha iniciat un debat intern sobre les tarifes de preus.

Segons va explicar el portaveu de l'entitat que agrupa la majoria d'hotelers del país, Joan Antoni Azumendi, la preocupació del gremi ve perquè gran part de l'any s'apliquen tarifes de fa 12 anys enrere. I per abordar aquesta problemàtica, l'entitat va obrir un debat a través d'internet, de la seva pàgina web, perquè els seus associats puguin aportar les seves propostes i opinions. Es preveu que tot plegat acabi en un congrés amb gent del sector per trobar una sortida a la «guerra» de preus.

Azurmendi va indicar que dins del debat intern que s'ha creat al sector per parlar sobre les tarifes de preus hi ha els qui pensen que seria ideal tenir uns preus mínims tot l'any, mentre que d'altres opinen que realment caldria posar-se d'acord per apujar les tarifes els dies de més demanda. D'altres, consideren que no val la pena ni parlar de política tarifaria.

El post al web de l'UHA per iniciar el debat, que data del 8 de novembre passat, exposa el problema: «el destí no és prou atractiu durant els 12 mesos de l'any per assolir una ocupació mitja raonable»; el parc hoteler és de prop de 34.000 llits i la demanda està «en recessió i és fortament estacional». A més, s'assegura que la guerra de preus que s'ha instal·lat al sector, «com totes les guerres, és nefasta», i considerant que «l'estratègia de preus de l'allotjament és cabdal per la viabilitat del sector», s'insta als empresaris hotelers a presentar propostes de solució «per fixar els límits de les regles del joc d'aquesta guerra», i a fer-ho «amb urgència».

Pel moment, només dues persones han respost públicament al web. Un signa amb el nom del president de l'UHA, Alex Armengol, i reconeix que «és un debat difícil». Aquest situa la problemàtica assegurant que «el món està boig» i és impossible controlar «les sotragades que estan en ebullició». També apunta a l'elevada dependència d'Espanya i a la «sobreoferta» de l'entorn, i sobretot d'Andorra: «tenim una oferta de 34.000 llits, comparats amb Barcelona 55.000 llits, sense comentaris».

En relació a les solucions, el segon usuari a intervenir en el debat, que signa com salvador, aposta per, com a molt, establir «preus recomanables per categories d'estrelles, en una forquilla de màxim i mínim», doncs considera que «les empreses són lliures de posar el preu que considerin convenient». I més que política de preus, apunta que «si un hotel no pot competir dins del sector, potser ja no funciona com a negoci», i valora que «un hotel és competitiu si està en una bona ubicació, si té alguna cosa que el diferencia d'altres, si està renovat, etcètera». D'aquesta manera, si «ara és més competitiu un hotel de quatre estrelles de 80 a 100 habitacions», doncs «els empresaris hotelers han d'apostar per aquest tipus d'hotels, si volen ser competitius dins del sector».

D'altra banda, Azurmendi es va referir a les dades d'ocupació hotelera mitjana anual, que segons el soci de la consultoria de turisme Deloitte, Jordi Schoenenberger, està al 30%. En aquest sentit va indicar que «cal repartir aquesta xifra o morirem tots» i va assegurar que «hem d'intentar sobreviure aprofitant els dies que podem tenir els preus una mica més elevats», va informar l'ANA.

Per a més informació consulti l'edició en paper.