• El memorial per les víctimes d'Utoya recorda ¿sospitosament? l''Homenatge a la Constitució' d'Emili Armengol

L'escultor noruec Nico Widerberg amb la maqueta del seu memorial per les víctimes d'Utoya. Foto: NICO WIDERBERG

El senyor aquest d'aquí al costat que posa amb un monòlit de granit –de fet és una maqueta en plàstic que imita el granit– es diu Nico Widerberg i és escultor. Noruec, per a més detalls. I l'autor del memorial que, si les coses no es torcen, s'erigirà a les 56 localitats –55 de noruegues i una de georgiana– d'on eren originàries les 77 víctimes de la matança d'Utoya. Un monòlit amb el nom de les víctimes locals a cada poble. Segur que ho recorden: l'atemptat perpetrat el 22 de juliol del 2011 per un individu vestit amb uniforme de policia que va obrir foc indiscriminadament contra el mig miler llarg d'assistents al campament d'estiu de les joventuts del Partit laborista noruec.

Observi ara detingudament el lector i durant una línia el monòlit. Segur que li ha resultat vagament familiar. Natural, perquè la peça guarda una sorprenent retirada amb l'Homenatge als homes i dones d'Andorra, l'obra de l'escultor català Emili Armengol inaugurada el 26 d'octubre del 1993 als jardins de la Casa de la Vall i a quatre mans per –atenció– els coprínceps de l'època, Joan Martí Alanis i François Mitterrand, amb motiu de la (aleshores) recentment promulgada Constitució. La semblança entre ambdues obres salta a la vista, però també hi ha algunes diferències. Més de forma que no pas de concepte. I que en cap cas arriben a les vuit del cèlebre joc. Per començar, la mida: el memorial noruec fa 220 centímetres d'alçada; l'Homenatge d'Armengol és quasi ciclopi i s'enlaira fins als 375 centímetres. La segona gran diferència és el material: la noruega, en granit nòrdic; l'andorrana, en acer corten i acer inoxidable.

Aquí s'acaben les diferències i comencen les coincidències... i les preguntes: ¿es va inspirar Widerberg en l'escultura d'Armengol per al seu monòlit? ¿Es tracta d'una casualitat? ¿O tanta casualitat és massa casualitat per no ser sospitosa? EL PERIÒDIC va intentar ahir contactar amb l'escultor noruec. Sense èxit. Sí que va atendre la trucada el mateix Armengol, que no podia evitar un to de certa estupefacció: «Vagi per endavant que no pretenc acusar ningú, que la dita aquella que la realitat sovint supera l'art és ben veritat, i que aquest en podria ser un exemple. Però dit això, hi afegiré que les coincidències són notòries... Més que notòries. Podem estar davant d'una pura casualitat, que tots dos haguéssim arribat independentment a la mateixa formulació. No sére jo qui ho negui», admet l'escultor barceloní establert a Rupià (Girona). Però hi ha un però, és clar: «Ara bé, els artistes de la generació de Widerberg es passen el dia navegant per Internet, i per Internet –ja ho sabem– ho trobes tot. Tot», diu Armengol.

¿plagi o casualitat / Al seu favor juga el fet inqüestionable que l'Homenatge li treu quasi dos decennis d'avantatge al memorial de Widerberg, i que l'obra del català és a un sol clic de distància de qualsevol aficionat a l'art. La peça s'inscriu en la dèria pel buit, les portes i les siluetes humanes troquelades que van constituir la personal dèria d'Armengol des de finals dels anys 80 i durant tot el decenni següent, i amb ella va guanyar el concurs restringit convocat el 1993 pel Govern d'Andorra per commemorar la visita dels dos coprínceps.

Armengol deixa en mans de l'espectador el veredicte: «Vegin les dues escultures i treguin la conclusió que els sembli». I en un rar gest de fair play encara va més enllà: «Sincerament, l'obra d'aquest noi m'agrada. Tant, que si avui tornés a fer el meu Homenatge potser tiraria més cap al seu esquematisme», diu. L'última diferència entre les dues escultures, en fi, és que el memorial noruec és tan sols i de moment un projecte: de fet, tres de les localitats on s'hauria d'instal·lar ja s'hi han negat –es veu que la tradició noruega mana que aquest tipus d'encàrrec es ventilin a través d'un concurs públic, i no amb la designació directa per part del mecenes anònim, com ha sigut el cas– i altres set encara s'ho estan rumiant. I el temps s'esgota, perquè la idea és inaugurar els monòlits el 22 de juliol, quan es compleixi el primer aniversari de l'atemptat. Abans, però, resoldrem el misteri: ¿hi ha hagut plagi, o legítima coincidència?

Per a més informació consulti l'edició en paper.